Un any més ha arribat el Dia Mundial per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, i un 25 de novembre més, milers de persones han sortit al carrer per denunciar totes les violències masclistes. Als Jardinets de Gràcia de Barcelona, cap a quarts de sis de la tarda, ja s’hi havia format la manifestació organitzada per Novembre Feminista, de Ca la Dona, amb el suport d’altres organitzacions feministes i moviments socials.

Amb l’actuació de les Castelleres de Terrassa ha arrencat la rua -amb un primer bloc no mixt i un segon bloc mixt-, que s'ha dirigit a la plaça Catalunya encapçalada amb un gran “Davant les violències masclistes: autoorganització feminista” i que ha acabat amb la lectura del manifest de l'acte, testimonis i reflexions de diverses dones feministes, l'actuació de la companyia Melancòmica i el concert de les raperes Tribade. Durant el recorregut hi ha hagut parades festives, amb l’actuació de Percudones, i una performance reivindicativa en la que s'ha llegit la traducció de l'himne partisà Bella Ciao davant el consolat de Turquia (situat al Passeig de Gràcia, 7) en suport a les dones del Kurdistan.

A més, s’hi ha pogut veure el "Cony Insubmís”: una gran vulva que s’ha obert pas entre la multitud com si fos la verge d’una processó, en una ocasió acompanyada d'una saeta cantada en directe. Així s’ha emulat un acte que, al 2014, va portar tres dones sevillanes a ser imputades (i recentment absoltes) per delictes contra els sentiments religiosos i de provocació a la discriminació, l’odi i la violència per motius referents a la religió.

D’aquesta manera, entre humor, festa i determinació -i irritació per haver de manifestar-se un any rere l’altre mentre les xifres de violències masclistes segueixen augmentant-, les 10.000 manifestants, segons xifres de la Guàrdia Urbana, recorrien el passeig de Gràcia.

El "cony insubmís" a la marxa del 25-N. CÈLIA MUNS.

Crítica i exigència de responsabilitat a les institucions públiques

Indignació, autodefensa i justícia han estat alguns dels punts clau del manifest llegit Novembre Feminista, que ha començat expressant “el més enèrgic rebuig davant les violències masclistes”. A més de reivindicar que es reconeguin les diversitats dins el moviment feminista -“racisme, estatus migratori, edat, situació socioeconòmica i familiar; diversitat funcional física, psíquica o sensorial, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, etc.”- el text ha estat contundent amb les institucions públiques, “per les respostes que es donen tant a nivell estatal, com autonòmic i local” i “els sistemàtics incompliments de les seves obligacions”.

L’educació com a eina fonamental per eradicar les violències masclistes ha estat una de les grans reivindicacions de l’acte: “Exigim la responsabilitat política que posi l’accent en la prevenció de les violències (...) amb accions per una educació afectiva i sexual que posi el focus en canviar el model de masculinitat imperant (...) Cal formar els nens, les nenes, adolescents i joves contra les masculinitats violentes, possessives i dominants”.

"L'amor no és l'hòstia", "no em demanis que calli, vaig néixer cridant" o "ens tallen les ales i ens culpen de no saber volar" es llegia als cartells més originals que arrossegava la marea feminista. I entre música reivindicativa i clams de "la nit, la nit, la nit és nostra, cap agressió sense resposta" o "visca, visca, visca, la lluita feminista", la manifestació ha conclòs als voltants de les nou de la nit.

Un dels cartells que s'ha pogut a veure a la manifestació del 25-N. CÈLIA MUNS.