Público
Público

Diverses entitats es querellen contra dos mossos per acusar i denunciar falsament periodistes

L'acció s'emmarca dins la campanya impulsada per Irídia, el Grup Barnils i Mèdia.cat per lluitar contra els falsos testimonis policials. Els fets es van produir l'any 2016 en el marc de les manifestacions pel desallotjament del Banc Expropiat del barri de Gràcia

Agentes antidisturbios de los Mossos rodean los accesos del 'Banc Expropiat' de Barcelona tras dispersar a empujones al centenar de personas que se habían concentrado a las puertas de la finca, en apoyo a los okupas. EFE/Quique García
Imatge d'arxiu durant les protestes pel desallotjament del Banc Expropiat del barri de Gràcia el 2016. ACN

El centre per a la defensa dels drets humans Irídia, el Grup Barnils i Mèdia.cat han presentat una querella contra dos agents dels Mossos d'Esquadra que suposadament van mentir en els judicis del fotoperiodista Isidre Garcia Puntí i el periodista de la Directa Jesús Rodríguez pels aldarulls durant desallotjament del Banc Expropiat. L'acció s'emmarca dins la campanya Prou Mentides Policials, impulsada per les diferents entitats, que també han comptat amb el suport europeu de Free Press Unlimited.

Per primera vegada es denuncien agents del cos dels Mossos d'Esquadra pels delictes d'acusació i denúncia falsa i de fals testimoni, en aquest cas, en els judicis de dos periodistes que cobrien l'any 2016 el desallotjament del Banc Expropiat, un centre social okupat del barri de Gràcia de Barcelona. 

Per primera vegada es denuncien agents del cos dels mossos pels delictes d'acusació i denúncia falsa i de fals testimoni

Si bé en aquest cas s'ha aconseguit interposar una querella, els grups impulsors asseguren que "es posa en evidència que és un fet excepcional davant l'opacitat i la dificultat a l'hora de poder identificar i denunciar casos com aquest". Així doncs, la campanya també pretén visibilitzar que aquests dos casos no són únics, sinó que exemplifiquen alguns dels obstacles amb què topen els professionals de la informació en l'exercici de la seva feina.

A més de denunciar la repressió i els impediments contra els professionals de la informació mentre cobreixen protestes ciutadanes, la campanya vol evidenciar la manca de mecanismes de control vàlids i de rendició de comptes. Per això, s'assenyala directament la presumpció de veracitat de què gaudeixen els agents policials i es posa el focus en l'obstrucció a periodistes durant l'exercici de la seva feina. Uns obstacles que es troben emparats, per exemple, per la Llei Mordassa.

Un dels periodistes afectats és Jesús Rodríguez, que cobria el desallotjament per la Directa. La quarta nit de manifestacions, en una càrrega, un agent va abandonar el cordó policial i va agredir amb el bastó policial a Rodríguez. A l'hospital li van diagnosticar una lesió a la cama i una fractura al dit de la mà. Tal com va confirmar la sentència de l'Audiència de Barcelona, l'agressió va ser gratuïta i amb un ús de la força que no estava justificat.

En la mateixa actuació policial, a un altre agent de la Brimo se li va trencar el tendó d'Aquil·les. Un any i mig més tard, el setembre de 2017, el fotoperiodista Isidre Garcia Puntí va ser acusat de llençar una tanca contra l'agent, provocant-li la lesió. El lletrat de la Generalitat de Catalunya, exercint l'acusació particular, demanava una condemna de quatre anys de presó i 69.000 euros d'indemnització pels fets.

Acusació falsa

En el judici per les lesions del periodista Jesús Rodríguez, l'agent de Mossos d'Esquadra va declarar que aquell dia un fotoperiodista va llançar una tanca que li va causar una lesió al tendó d'Aquil·les. Ho va fer sabent que hi havia una sentència absolutòria ferma per a Isidre Garcia Puntí, que considerava provat que ni ell ni ningú va llançar-li cap tanca. En el judici també va declarar un sergent de Mossos d'Esquadra que va confirmar aquests fets. Ambdós agents declaraven sota jurament o promesa de dir la veritat.

El testimoni de set periodistes va contradir la versió del mosso. L'any 2021 l'antiavalot va ser condemnat a dos anys de presó i dos anys d'inhabilitació, la suspensió per a l'exercici de l'activitat policial i a una indemnització de més de 7.000 euros.

La sentència ferma del jutjat penal número 5 de Barcelona va considerar provat que "es pot assegurar que -la tanca- no va ser agafada directament per ningú ni llançada contra ningú". També va concloure que era més probable que la lesió s'hagués produït per la patologia prèvia que ja tenia el lesionat. Tres anys més tard dels fets, el fotoperiodista va quedar absolt.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?