Público
Público

Mor la historiadora Rosa Toran, expresidenta de l'Amical de Mauthausen

Tenia 75 anys i deixa una extensa recerca sobre la deportació als camps nazis, materialitzada a través de diversos llibres i exposicions que va comissariar. Va presidir l'entitat memorialista del 2006 al 2013

2018 - La historiadora Rosa Toran en un acte a l'Ajuntament de Mataró.
La historiadora Rosa Toran en un acte a l'Ajuntament de Mataró. Arxiu - Ajuntament de Mataró

La historiadora Rosa Toran va morir aquest divendres als 75 anys, després d'una greu malaltia. La notícia l'ha comunicat l'Amical de Mauthausen, l'entitat memorialista que va presidir durant set anys -entre 2006 i 2013-. Nascuda a Manresa el 1947, és autora de nombrosos llibres i ha escrit nombrosos articles a Público, sempre al voltant de la memòria democràtica i el record dels deportats.

Fills de represaliats del franquisme, el seu oncle Bernat Toran Martínez va ser deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen, on va morir. Llicenciada en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, Rosa Toran posteriorment es doctoraria en Història a la Universitat Autònoma, amb la tesi Política cultural de l'Ajuntament de Barcelona. 1930-1936. Professionalment, va exercir de professora d'història en nombrosos instituts catalans i va participar en diversos grups de recerca universitaris.

Experta en història de les polítiques municipals, també va investigar la deportació als camps nazis, justament arran dels seus antecedents familiars. Entre d'altres, va publicar els llibres Vida i mort dels republicans als camps nazis (Proa, 2002), Mauthausen: crònica gràfica d'un camp de concentració (Viena Editorial, 2002) i Els camps de concentració nazis: paraules contra l'oblit (Edicions 62, 2005) i també va exercir de comissària de diverses exposicions sobre el tema.

Guardonada amb diversos premis per les seves recerques, va arribar a la presidència de l'Amical de Mauthausen el 2006, en relleu de Jaume Álvarez, que al seu torn havia succeït Enric Marco, expulsat de l'entitat després que es demostrés que s'havia inventat la seva deportació a un camp de concentració nazi.

Nombroses entitats memorialistes i personalitats han lamentat les darreres hores la seva mort, com ara l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, el Memorial Democràtic, l'Ateneu Memòria Popular o l'Associació Memòria i Història de Manresa, entre d'altres.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?