La construcció de 1.500 habitatges –destinats eminentment a fins turístics i segones residències- en l’últim tram de platja no urbanitzada d’Oriola sembla inevitable. Amb tot, hi ha qui no es vol rendir i intenta salvar Cala Mosca fins al darrer minut. Miguel Ángel Pavón, activista a Amigos de la Sierra Escalona –una entitat ecologista local- recorda que "tot el litoral del terme municipal d’Oriola ja està construït, només queden dues finestres [una zona coneguda com la Mil Palmeras i la mateixa Cala Mosca] als extrems sud i nord del terme i en ambdós casos hi ha projectes urbanístics en marxa". La urbanització d’aquests dos darrers espais implicaria "tenir un litoral totalment massificat, deixaria la Serra Escalona sense connexió natural amb la costa i posa en risc una important població d’esteperola de cap de gat, una espècia vegetal protegida i en greu perill de desaparició", continua Pavón.

En una ofensiva final per evitar aquesta urbanització, el grup parlamentari Unides Podem - Esquerra Unida ha presentat una Proposició No de Llei a les Corts per tal que rebutgen l'execució del projecte d'urbanització i sol·liciten a l'alcalde d'Oriola –el popular Emilio Bascuñán- la creació d'una Taula de negociació en la qual hauria de participar el propi govern local, tots els grups municipals oriolencs, l'administració autonòmica, el Govern de l’Estat i la mercantil Platja Salvatge, S.A., impulsora del projecte.

En paraules de la portaveu adjunta de la coalició d'esquerra, Estefanía Blanes, "volem que s'exploren totes les possibilitats jurídiques disponibles per a revertir el programa i buscar solucions alternatives que eviten la destrucció d'un enclavament natural únic i de les seues espècies protegides". Blanes també ha avisat que "el que ocórrega en Cala Mosca pot suposar un abans i un després en el model urbanístic que volem, es tracta de triar entre continuar sent un exemple internacional d'urbanisme depredador subordinat als interessos privats de grans empreses, o buscar un model més respectuós amb el medi ambient que oferisca un futur veritablement sostenible i sotmés a l'interés general".

La iniciativa parlamentària arriba arran de la imminent aprovació definitiva del Pla urbanístic amb les darreres modificacions obligades per la conselleria d'Infraestructures i Territori. "En un primer moment, l’equip de govern volia presentar el tema al ple de març, però vam denunciar que ometia un informe i al final no ho van fer. Amb tot, imagine que ho faran al maig o al juny com a molt tard", explica Carlos Bernabé, portaveu del grup municipal Cambiemos Orihuela, principal opositor al projecte juntament amb els seus aliats de CLARO.

Bernabé anuncia un pla d’acció des de les dues formacions "tant des del vessant polític com judicial i social". "Reconeixem que amb l’actual composició del Ple [la coalició de PP i Cs governa amb una còmoda majoria] la capacitat de pressió a l’equip de govern perquè deixen de legislar a favor del promotor és limitada, per això estem recopilant possibles negligències per portar-ho a Fiscalia", continua el regidor. En aquest sentit Bernabé és optimista i creu que hi ha "indicis suficients" perquè aquesta actue, com l’incompliment dels temps d’exposició pública o l’ús que considera irregular d’uns terrenys que, en principi, havien estat adquirits per finalitats d’ús educatiu. Finalment, Bernabé també recorda la gran impopularitat del pla urbanitzador, que "genera un rebuig molt transversal al municipi", pel que no descarta noves mobilitzacions com les que ja es van produir el 2007.

La via desaprofitada del Pativel

"La gran oportunitat de salvar Cala Mosca va vindre amb el Pativel [Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral] –ara suspès parcialment pel TSJCV- però llavors el Botànic no va moure un dit per aturar el projecte", recorda amb amargura Miguel Ángel Pavón. De fet, malgrat que va imposar certes restriccions i modificacions al pla inicial, la conselleria de Territori va avalar el gruix del projecte. "Algunes mesures, com la protecció de l’esteperola de cap de gat, imagine que les resoldran mantenint les plantes en les zones verdes, una solució que serveix per complir la llei però no garanteix la viabilitat de la població", denuncia l’activista ecologista.

Ara toca aprovar el Pla d’Acció Territorial del Baix Segura i a les reunions prèvies, els Amigos de la Sierra Escalona han plantejat la desclassificació de l’àrea. "La premissa bàsica de les administracions és que no volen indemnitzar, però sempre hi ha alternatives, no tindrien per què indemnitzar en metàl·lic, si no podrien canviar-ho per un altre sòl, per exemple –continua Pavón- però tinc la sospita que des de la Generalitat ja donen el tema per perdut i no tenen ganes de batallar-lo".