Fa anys que a la masia de la Sala de Viladrau (Osona), on va néixer un dels bandolers més emblemàtics del bandolerisme català, en Joan Sala, que més tard es convertiria en el bandoler Serrallonga, no hi viu ningú. Amb el pas dels anys, l'edificació s'ha anat degradant i ara, un projecte impulsat per la Marta Lloret -coneguda com La caçadora de masies- vol rehabilitar-la i donar-li una nova vida. Lloret ha explicat a l'ACN que ha signat una cessió d'ús amb els propietaris del mas.

La seva intenció és rehabilitar la casa de quatre plantes amb espai perquè hi visqui un masover, però també perquè es converteixi en la seu de la Fundació Mas i Terra i el públic la pugui visitar. En els propers dies hi ha previst iniciar una campanya de micromecenatge per fer front a les despeses de rehabilitació.

Amb la idea que llueixi com ho havia fet anys enrere, Marta Lloret està determinada a fer que la Sala torni a ser una casa de pagès on hi hagi vida. "Fa molts anys que estic lluitant perquè el patrimoni no es perdi i aquesta és una oportunitat única i també em servirà per ensenyar com ho faria jo", explica Marta Lloret, també directora de la Fundació Mas i Terra.

Així doncs, la Sala es convertirà en la seu de la fundació que dirigeix Lloret, encarada a promoure la conservació i recuperació del patrimoni històric, arquitectònic, natural i cultural dels Països Catalans. També s'hi traslladarà l'extensa biblioteca de què disposen sobre la masia catalana i estudiosos del tema hi podran anar a consultar el que necessitin.

Aquest mas de quatre plantes i milers de metres quadrats catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional però, també té previst acollir un masover. Lloret explica que aquesta persona, que ja ha estat designada, serà l'encarregada de fer-ne el manteniment "i fer que torni a funcionar en el sentit original". La seva idea és que "hi puguin tornar a haver gallines i tot el que calgui perquè torni a ser una casa de pagès".

En una segona fase i quan el projecte estigui consolidat, Lloret vol que la Sala també esdevingui una acadèmia que ofereixi formacions que ensenyin a recuperar masies. Aquí s'hi podrà aprendre, per exemple i entre d'altres coses, a fer els preparats de morter de calç per a les parets, tal com es feia antigament.

Campanya de micromecenatge a través de Bizum

Lloret té clar que rehabilitar la casa serà un procés "llarg i costós" que dependrà directament de les donacions. En els propers dies, 'La caçadora de masies' encetarà una campanya de micromecenatge a través de Bizum per recollir fons. A mesura que es vagin arreglant les diferents parts de la masia, ensenyarà l'evolució a través d'un canal a Youtube.

Aquests dies ja s'hi ha començat a fer treballs per restaurar la coberta. Es tracta d'una intervenció d'urgència per fer desaparèixer els degoters que van malmetent la casa i aturar-ne el procés de degradació. Aquests degoters, lamenta Lloret, fins i tot ja han afectat algun forjat dels pisos. "Serà com parar el temps al deteriorament que està patint l'edifici", per després començar amb l'adaptació de tots els espais als usos que li volen donar.

Malgrat els desperfectes pel pas del temps i la climatologia en un edifici on fa anys que no hi viu ningú, Lloret explica que les estructures, a nivell de murs de càrrega, estan en bon estat. De fet, un dels treballs de què se servirà Lloret per encarar les obres de rehabilitació serà un projecte de final de carrera d'uns estudiants d'arquitectura tècnica de l'UPC.

"Hem arribat aquí coneixent la història de la casa i les seves característiques arquitectòniques, però som molt conscients que es tracta d'un edifici singular que ens portarà sorpreses i descobriments", diu Lloret. Durant els primers dies de treballs a la coberta, ja s'ha trobat un finestral gòtic tapiat que desconeixien.