Trumpisme, feixisme, extrema dreta son conceptes que es barregen molt sovint en les anàlisis sobre els fenòmens autoritaris que des de la dreta sorgeixen en molts països d'Europa i de la resta del món, incloses les democràcies liberals. Però aquesta és una barreja que probablement ens allunya d'una diagnosi més acurada del que realment està passant en moltes societats, inclosa l'espanyola i la catalana. Per la qual cosa cal una observació més detallada de la realitat que permeti focalitzar més en el fenomen que en la conseqüència que se'n deriva. I és amb aquest objectiu i repte que Miguel Urbán es va posar a escriure Trumpismos, neoliberales y autoritarios.

Una complexa anàlisi ara ja feta realitat en un contundent llibre, per extensió i per contingut, publicat per l'editorial Verso Libros, amb pròleg de Michael Löwy i epíleg de Jaime Pastor. Trumpismos va celebrar aquest dijous la seva primera presentació en societat de tot l'Estat, a la sala polivalent del centre coopertaiu La Comunal, i organitzat per la llibreria La Ciutat Invisible, al barri de Sants de Barcelona. I aquest divendres es presenta a Madrid.

"Una radiografia de la dreta radical" com figura en l'encapçalament del llibre o "una radiografia global del trumpisme Frankenstein d'arreu del món" en paraules de l'exdiputat de la CUP, David Fernàndez, -que va participar en la presentació- seria el paraigües que engloba el llibre d'Urbán. Però per l'eurodiputat de Podem i dirigent d'Anticapitalistas, el seu llibre no és un manual antifeixista, segons va explicar en la presentació. "El llibre no parla de neofeixisme sinó del que està passant perquè hi hagi neofeixisme, de perquè hi ha 5.000 persones mortes davant les nostres fronteres i no passa res o de perquè 100 anys després de la Marxa sobre Roma, Meloni ha aconseguit ser la primera ministra d'Itàlia".

Hi ha molts feixistes però no és feixisme

Per entendre el fenomen, Urbán apunta la necessitat de tenir molt present "dos grans crisis a què ens enfrontem: la capitalista i l'ecològica". I el llibre planteja el repte d'articular "respostes col·lectives en clau ecosocialista, feminista, antifeixista, internacionalista i anticapitalista", en paraules de David Fernàndez.

Però Urbán intenta situar en el seu lloc el fenomen de la dreta radical i nega un retorn del feixisme: "Si de veritat penséssim que està tornant el feixisme, que Ayuso actua com a feixista a Madrid, o que Meloni ho fa a Itàlia hauríem de passar a la clandestinitat, i això no està passant". "N'hi ha de feixistes, i molts, però no hi ha un ressorgiment del feixisme sinó que darrera de tot plegat estan les extremes dretes". En aquest sentit, l'autor insta a "trencar la lògica dels paral·lelismes històrics que no ajuden a comprendre el fenomen actual".

Trumpismos no és un llibre d'anàlisi acadèmica, sinó que està escrit des del compromís i prenent partit, i l'autor no ho amaga amb l'honestedat intel·lectual que el caracteritza. Situa clarament a l'extrema dreta com l'enemic a batre. Però sobretot busca "entendre perquè l'extrema dreta colonitza les ments de tanta gent arreu". I sobretot, com passa de ser un fenomen bàsicament europeu a internacionalitzar i globalitzar l'onada reaccionària. Especialment a partir de la crisi financera i econòmica de 2008.

Del fenomen europeu a la globalització

"El fenomen no comença amb Trump, però Trumps és qui facilita la mimetització. Que Bolsonaro pugui ser Bolsonaro. I cal tenir present que Trump s'assembla més a Berlusconi que a Mussolini", apunta Urbán. L'autor apunta a elements de subjectivitat social per explicar l'impacte de l'extrema dreta, com per exemple "la pèrdua de seguretats", "la consciència que hi ha unes noves generacions que per primer cop viuran pitjor que els seus pares", o "la ruptura de la concepció utòpica del capitalisme basada en el creixement perpetu". "La lenta cancel·lació del futur" que apuntava Mark Fisher. Una situació que genera profundes angoixes i pors a bona part de la societat.

Davant d'això, Urbán planteja autocrítica: "Cal ser conscients de la incapacitat actual de l'esquerra per donar seguretats i una idea de futur a la gent" i front això "tenim l'extrema dreta com a moviment reaccionari que no mira cap el futur sinó cap el passat per apaivagar les pors i les inseguretats". Un passat de societat blanca, masclista i patriarcal i desarrollista en què se suposa que tot era millor i existien les certeses. "Per primer cop mirem cap avall i no cap amunt i les classes mitjanes entren en pànic i s'obsessionen per no semblar-se als de sota", remata Urbán. Amb una perversa equació social: "en comptes de qüestionar com es fa el repartiment dels recursos, cada cop més escassos, el que es qüestiona és qui en té dret".

I aquí neix el "pànic identitari sobre el que es construeix l'extrema dreta actual". Amb especial reacció contra la immigració i obsessió per la "blanquitut", però no només. El debat identitari que marca l'exclusió també té fonaments ideològics sobre la base del patriotisme: "els veritables francesos, els bons o mals espanyols o els bons o mals catalans". I l'esquerra es veu incapaç de construir una identitat alternativa. Però hi ha exemples a tenir en compte: la PAH va tenir èxit perquè donava seguretat i quan et volien desnonar de casa i passaves por en solitari sorgia algú que et deia "no et desnonarem perquè no ho permetrem".

Majories construides des dels marges i els extrems

I un altre aspecte que cal tenir present, segons Urbán és que ara ja no es construeixen les majories des del centre polític i social sinó des dels marges, des dels extrems. "Milei guanya des de l'extrem més absolut contra l'establishment argentí", apunta. I posa l'èmfasi en el negacionisme científic i climàtic. Urbán utilitza casos concrets per exemplificar el fenomen, amb alguns tan sorprenents com el del Brasil on planteja que abans de Bolsonaro hi havia 2 milions de persones que creien en el terraplanisme i després de la sortida del president extremista ja n'hi havia 16 milions.

La lògica antifeminista que connecta amb el pànic identitari de bona part de la societat, el paper de les fake news, la islamofòbia com a substitució de l'antisemitisme en la construcció d'enemics interns i externs o la conspiranòia son alguns trets preocupants que alimenten "un terrorisme ultradretà de gran perillositat" apunta l'autor de Trumpismos. Sense oblidar que el fenomen és de major profunditat del que es podria pensar ja que també hi ha una forta reacció contracultural.

Unes reflexions que també va recollir en la seva glossa la diputada de la CUP al Parlament, Laure Vega, en el que va definir com a "nacionalisme autoritari" i de "desorientació en el món del treball". Vega va posar l'alerta en casos com el de la ultradreta catalana de Ripoll o el discurs sobre immigració i multireincidència delictiva de Junts. I cintant a Adorno va exposar la necessitat de "donar resposta alternativa a què és ser català?".

En la presentació del llibre es va voler evitar els espòilers sobre el contingut. Però es va admetre que sobre la proposta, sobre allò que cal fer des de l'esquerra "hi ha més preguntes que respostes". "Hem de construir-les en base a l'acció política, reconstruint llaços comunitaris, de classe i construint un model propi" i ho analitza basant-se en quatre experiències bàsiques: el moviment feminista, l'antifeixisme grec que va derrotar Alba Daurada, el moviment cultural Unite Against Fascism / Rock Against Racism de la Gran Bretanya i el Black Lives Matter dels EUA. Sense espòilers concrets i en to d'esperança, David Fernàndez, apuntava: "El llibre acaba bé malgrat tot". Esperem-ho!