La figura del mediador és una figura que sobrevola habitualment la majoria dels nombrosos conflictes polítics, amb violència o sense, que es produeixen fins a l'últim racó del planeta. Es planteja com a peça clau per a la resolució de conflictes i és una figura habitualment cobejada per la part més feble i rebutjada per la part forta. El feble ho considera un reforç als seus plantejaments i el fort un obstacle per a les seves imposicions. També és habitualment una figura que permet a una part intentar internacionalitzar el conflicte mentre l'altra acostuma a voler evitar-ho. En el cas dels Estats al·legant que qualsevol conflicte amb una part del mateix és un assumpte intern en què no s'ha d'implicar cap actor exterior.

Aquest plantejament també encaixaria en el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol que va desembocar en el referèndum i la Declaració d'Independència del 2017 amb greus conseqüències judicials posteriors. I per això, l'independentisme català clama des de fa anys exigint aquesta figura del mediador, mentre que el Govern espanyol la rebutja apel·lant a aquesta consideració d'assumpte intern, malgrat haver reconegut l'existència d'un conflicte polític. Però l'acord d'investidura entre el PSOE i ERC sembla haver mogut una mica les posicions i, encara que no es pot parlar de mediadors, sí que s'ha aconseguit colar la figura del verificador. Potser com a primer pas a la supervisió de les negociacions per a la resolució del conflicte català.

Espai de negociació i verificador

L'acord establert entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez diu literalment que paral·lelament a la Taula de Diàleg i Negociació entre governs -que continuarà els treballs de la legislatura passada- "es crearà un espai de negociació entre els dos partits que tingui un mecanisme amb les funcions d'acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords a què s'arribi".

"Es crearà un espai de negociació entre els dos partits que tingui un mecanisme amb les funcions d'acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords a què s'arribi"

Fonts de la negociació expliquen a Públic que aquest verificador se circumscriu exclusivament a les converses entre el PSOE i ERC, en un comitè de relacions entre socialistes i republicans en què participaran membres dels dos partits. En cap cas la verificació es produirà a la Taula de Diàleg en què s'asseuran exclusivament membres d'ambdós executius sense cap participació externa.

El PSOE accepta dues propostes de verificadors d'ERC

Segons fonts d'Esquerra durant una conversa informal amb un grup de periodistes -entre els quals hi havia Públic-, el PSOE ja hauria acceptat dues de les propostes de la mitja dotzena d'entitats o organitzacions internacionals especialitzades en resolució de conflictes que han aportat pels republicans. Tot i que es reserven donar noms en espera que alguna d'aquestes dues organitzacions accepti l'encàrrec o el declinin. El pas per activar aquest mecanisme de verificació l'haurà de fer ara el PSOE amb un contacte per demanar aquests serveis amb l'organització finalment escollida, ja que el protocol d'aquests casos requereix que sigui a instàncies de les dues parts que s'activi el procés de verificació.

Estem doncs lluny de poder parlar de mediadors i encara menys en l'esfera institucional entre el Govern espanyol i el de la Generalitat. I els experts en resolució de conflictes consultats apunten que la fórmula de supervisar les converses entre els dos partits –però en canvi no a la Taula de Diàleg– “no és el més òptim, però si les parts ho accepten, es pot fer”. Aquests experts també alerten de la dificultat que implica que les negociacions es donin separadament entre el PSOE, ERC i Junts, encara que aquests últims també disposin d'alguna figura similar. De fet, aquest seria un punt a polir entre Junts i el PSOE que manté encallat a darrera hora l'acord d'investidura. Ara bé, els experts veuen amb normalitat aquestes dificultats, ja que asseguren que la fragmentació d'actors a les parts enfrontades, especialment a la més feble, és un fenomen molt habitual.

Els efectes a la Taula de Diàleg

Però aquesta verificació que el PSOE ha acceptat establir amb ERC no és menor, atès que l'acord d'investidura també estableix que aquest "espai de negociació" o "comitè de relacions" entre els dos partits té "la finalitat que les propostes que arribin a la Taula de Diàleg, Negociació i Acord comptin amb un ritme de treball constant i amb un grau òptims de debat i compromís polític i puguin implementar-se durant aquesta legislatura". I encara que els treballs finals en aquesta Taula de Diàleg entre governs i els seus acords no comptaran amb la verificació, la supervisió prèvia d'un tercer "pot ajudar a evitar malentesos, dissonàncies, interpretacions divergents o errònies i facilitar els treballs i per tant els acords", asseguren fonts de la negociació.

L'acord fixa que "amb aquesta finalitat, es designarà de mutu acord una persona de reconegut prestigi per realitzar aquestes tasques". Dirigents d'Esquerra han explicat a la conversa informal d'aquest dimarts amb un grup de periodistes que no es tractaria d'una persona física com a tal sinó més aviat d'una entitat de prestigi reconegut que designaria un o diversos membres dels seus equips de treball per fer la verificació. Però que en qualsevol cas és l'entitat o l'organització com a tal qui respondria davant d'una controvèrsia o conflicte entre els dos partits.

La ratificació i la continuïtat de la Taula de Diàleg era una de les tres condicions que exigia Esquerra per a l'acord d'investidura juntament amb l'amnistia i la carpeta social del finançament i el traspàs de Rodalies. Segons Esquerra, en aquesta nova fase de la Taula de Diàleg, després de la legislatura passada centrats en la desjudicialització i amb l'amnistia acordada, "ara ens haurem de centrar en la resolució del conflicte polític per vies exclusivament polítiques i democràtiques i nosaltres proposem el referèndum de autodeterminació pactat", asseguren des d'ERC. En canvi el PSOE rebutja la possibilitat d'aquest referèndum i en l'acord només hi figura que "també s'ha d'abordar el debat sobre la manera com els acords als quals es pot arribar sobre el marc polític de Catalunya puguin ser ratificats pel poble català" .

Les categories dels experts en resolució de conflictes

Els experts en resolució de conflictes polítics alerten que hi ha una gran confusió en les nomenclatures i que no és el mateix un mediador que un relator o un verificador, entre moltes altres figures i fórmules que hi ha a l'hora d'intervenir en l'intent de resoldre un conflicte polític. El de mediador seria el rang més alt però és molt poc freqüent, ja que és una figura que a les negociacions se situa al mateix nivell que les parts. "El que passa és que moltes vegades es confon allò que és un relator o verificador amb el mediador", assegura una experta "i les seves funcions i estatus són radicalment diferents".

A la resolució de conflictes el mediador és la figura més intervencionista i pot proposar a les parts l'agenda a seguir o punts de l'ordre del dia de les reunions. També és algú que proposa una solució i que actua com a tercera part. Una altra figura seria el facilitador que té entre les seves funcions dinamitzar les reunions perquè es desenvolupin positivament fins i tot des del punt de vista de la logística. També hi ha el relator que actua prenent notes i finalment el verificador que seria qui se n'assegura que es compleix el que s'ha pactat. Aquest seria el cas que inclou l'acord entre el PSOE i ERC.

Si el conflicte entre Catalunya i l'Estat arriba realment algun dia a una negociació clàssica de resolució de conflictes, abans d'arribar al mediador requerirà figures prèvies, però no menys indispensables. Entre elles, l'explorador –que mira les intencions i disposicions reals de les parts–; el preparador -que habilita alguna de les parts perquè estigui en condicions d'asseure's en una taula de negociació-; o el convocant -que convida solemnement les parts a seure per negociar. I posteriorment altres actors, com ara l'incentivador (amb propostes econòmiques o polítiques) o l'unificador (que agrupa les dissidències que puguin sorgir).

En qualsevol de les variants, els experts en resolució de conflictes tenen dues premisses: prudència i confidencialitat respecte a les converses, i discreció per passar inadvertits. Això no vol dir que no n'hi hagi alguns de molt coneguts com George Mitchell en el cas irlandès o el bisbe sud-africà Desmond Tutu. A Europa hi ha una llarga tradició d'organitzacions lligades a universitats o fundacions dedicades a aquestes tasques, com per exemple a Suïssa o als països nòrdics amb Noruega al capdavant. La Fundació Olof Palme seria un clar exponent.

El treball discret de Rovira a Suïssa

En el cas del conflicte català, aquest primer pas de verificació internacional ni s'ha improvisat ni surt del no-res. Té molt a veure amb l'elecció de la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, del país per passar el seu exili, justament a la ciutat suïssa de Ginebra, un epicentre d'aquest tipus d'organitzacions. Rovira es va traslladar el 2018 a Suïssa per evitar la presó que comportava la seva imputació per rebel·lió, la qual hauria derivat en sedició. I encara que el delicte va decaure amb la reforma del Codi Penal, s'ha mantingut en territori suís, ja que s'esperava la imputació com a presumpta dirigent de Tsunami Democràtic que s'ha oficialitzat avui per part de l'Audiència Nacional. Imputació que comporta una acusació de terrorisme i que l'amnistia pactada preveu després d'una negociació dura.

Rovira ha realitzat un treball exhaustiu en l'àmbit de la resolució de conflictes i Esquerra ha comptat amb l'assessorament d'alguns destacats experts per encarar la negociació amb el Govern espanyol aquests últims anys. Els republicans catalans han comptat a més amb l'experiència d'alguns dels seus socis internacionals immersos en conflictes, encara que de naturalesa violenta i per tant molt diferents de la del català, que és estrictament pacífic. És el cas de l'esquerra abertzale amb els socis d'EH Bildu o en el cas d'Irlanda amb els dirigents del Sinn Féin amb Gerry Adams al capdavant, als quals va visitar fa pocs dies el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i fa uns mesos el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

"No hem arribat sols fins aquí. Ens han acompanyat i ens han assessorat algunes fundacions de caràcter internacional i alguns mediadors de conflictes. I això volíem que quedés reflectit d'alguna manera en aquest acord d'investidura"

La direcció d'Esquerra ho reconeixia aquest dimarts sense embuts encara que de manera informal a un grup de periodistes: "No hem arribat sols fins aquí. Ens han acompanyat i ens han assessorat algunes fundacions de caràcter internacional i alguns mediadors de conflictes. I això volíem que quedés reflectit d'alguna manera en aquest acord d'investidura". "De moment neix entre els dos partits, el PSOE i ERC" admeten els republicans, però recorden que al fòrum entre partits també hi haurà membres del Govern que formaran part de la Taula de Diàleg, Negociació i Acord, on veurem si es tanca o no l'anhelat pacte que resolgui el complex conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol.