L'ús de la llengua castellana segueix dominant entre els catalans, fet que es repeteix des del 1986. Segons un estudi presentat ahir per l'Institut d'Estudis Catalans i la Xarxa Cruscat, un 56% de ciutadans de Catalunya utilitza el castellà com a llengua d'ús habitual, mentre que gairebé quatre de cada deu, un 39%, fa servir el català. Les dades trenquen amb la creença que la llengua castellana pateix marginació a Catalunya.

La composició sociolingüística del territori català està marcada pel domini del castellà, ja que gairebé el 100% dels ciutadans l'entenen, el parlen i l'escriuen. Però en el cas del català les dades són ben diferents, ja que tres quartes parts de la població, el 77,5%, saben parlar català, però només el 60% l'escriu correctament.

No obstant això, el percentatge de parlants habituals en català és un 4% superior al de parlants inicials i, per tant, una part de la població parla habitualment en català malgrat que no és la seva llengua materna. Els autors de l'estudi consideren que aquesta dada mostra una "evolució positiva" de l'ús del català, cosa que atribueixen, sobretot, a la influència del sistema educatiu.

L'enquesta, feta durant el 2010 entre persones majors de 14 anys, determina que el percentatge d'ús habitual del castellà coincideix amb el percentatge de ciutadans que van adquirir la llengua com a materna. El coneixement del català entre els nascuts a la resta d'Espanya és del 57%, percentatge que disminueix fins al 40% entre els immigrants.

Aquestes dades suposen una gran millora en comparació amb les obtingudes del padró del 1986, que és l'única referència de què han disposat els autors de l'estudi. A tall d'exemple, ara fa 23 anys la capacitat d'escriure el català se situava entre el 20% i el 50% de la població, mentre que actualment se situa entre el 40% i el 90%.

El 39% de ciutadans que utilitzen el català habitualment ho fan en àmbits diferents. Dins d'aquest percentatge, un 32% usen el català a casa i només un 20% ho fa amb els amics. En canvi, en els estudis la xifra puja fins al 55%.

En aquest sentit, el director general de la Xarxa Cruscat, Miquel Àngel Padilla, va assenyalar que el català és una llengua que "fora de casa es mou millor com més augmenta el grau de formalitat del context". Padilla va valorar de forma positiva els resultats de l'estudi, i va celebrar que "s'hagi consolidat" aquest terç de la població que té com a llengua materna el català. A més, va afirmar que, si bé no són les dades "que esperaven", sí que "són positives", i va recordar que el català ha augmentat la seva presència malgrat "una base sociolingüística feble".

Per comarques, l'ús del català com a llengua habitual és més elevada a la Catalunya interior, i disminueix a la franja litoral. La Terra Alta, les Garrigues i la Ribera d'Ebre són les comarques on més s'utilitza el català, que supera el 80%.

A l'altra banda de la balança hi ha el Baix Llobregat i el Barcelonès. Els autors de l'estudi atribueixen aquestes diferències lingüístiques "a la desigual pressió migratòria segons el territori".