El CaixaForum llueixels estímuls de Delacroix

Coneixia amb escreix les tècniques tradicionals de la pintura, de fet, les va estirar fins a gairebé trencar-les i, sense saber-ho, va insinuar els moviments d'avantguarda que esclatarien a les primeres dècades del segle XX. Eugène Delacroix (1798-1863) es va guanyar fama de revolucionari per les característiques de la seva obra, i també pels seus escrits, atrevits i precursors. "La pintura no sempre necessita tema", va escriure en un dels articles del seu Diccionari de les belles arts. Amb aquesta frase va declarar les seves intencions: segons ell, qualsevol temàtica podia ser bona per a un quadre, perquè el que provoca les emocions són la llum, el color i la matèria de l'obra.

Presentar tota la magnitud de Delacroix, habitualment associat a les grans composicions de tema històric, era la intenció de la mostra Delacroix (1798-1863), la retrospectiva internacional més gran que s'ha organitzat en mig segle sobre aquest pintor romàntic.

Dones d'Alger a les seves habitacions' és una de les peces estrella de la mostra

Dones d'Alger a les seves habitacions, pintat per Delacroix després del viatge que va realitzar al nord d'Àfrica el 1832, és un dels quadres estrella d'aquesta exposició, organitzada per l'Obra Social i el Museu del Louvre, i que reuneix més de 130 obres procedents de col·leccions d'arreu d'Europa i Amèrica.

El recorregut permet reconstruir l'evolució de l'artista a través de diferents àmbits temàtics, com ara el paisatge, els records del viatge al Marroc de l'autor o el seu pas per Espanya i les connexions amb Goya. El conjunt, format per olis de gran format, esbossos, dibuixos, aquarel·les i gravats, ofereix al visitant la possibilitat de trobar-se amb peces emblemàtiques de la història de la pintura, com per exemple l'oli Grècia expirant sobre les ruïnes de Missolonghi o un dels esbossos de La mort de Sardanàpal.

El recorregut presenta l'evolució de l'artista a través d'àmbits temàtics

"El que caldria per trobar un tema és obrir un llibre capaç d'inspirar i deixar-se guiar per l'estat d'ànim", va escriure Delacroix al seu diari. Era una mena de caçador d'estímuls, i la literatura n'hi va proporcionar uns quants, tal com demostra l'exposició. Per exemple, Byron va ser el tutor literari que li va suggerir temes exòtics, com ara Sardanàpal o Giaur i el paixà.

L'exposició, que arriba del CaixaForum de Madrid, dóna el tret de sortida de la celebració del desè aniversari de la seu de Barcelona i es podrà visitar fins al 20 de maig.