El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va avançar ahir que el Govern rebaixarà, aquesta legislatura, el recàrrec de dos punts sobre l'IRPF per a les rendes més altes que va aprovar el Tripartit. La mesura beneficiarà els treballadors que percebin més de 120.000 euros anuals, unes 50.000 persones, principalment directius, professionals i empresaris. L'anunci va despertar l'oposició immediata dels partits que formaven l'anterior Govern. Nadal, Herrera i Ridao van criticar que el Govern retalli serveis bàsics mentre abaixa impostos als més rics. L'allau de crítiques va obligar el Departament d'Economia a matisar ahir al vespre que aquesta rebaixa no s'aplicaria "mentre duri el procés d'ajust de l'economia catalana".

En anunciar la mesura, Mas-Colell la va defensar amb l'argument del perill que les rendes més altes estableixin el seu domicili fiscal en altres comunitats autònomes amb imposicions més baixes, sobretot Madrid. "És de sentit comú si tenim en compte que la distància en tren entre Barcelona i Madrid és de dues hores i mitja i que els directius poden estar vivint la meitat de la setmana a Barcelona i l'altra a Madrid", va declarar el conseller en una entrevista a l'agència Europa Press.

Mas-Colell també defensa eliminar l'impost de donacions

La supressió del recàrrec de l'IRPF a les rendes més altes que el Tripartit va aprovar per fer front a la crisi financera del Govern va ser sol·licitada recentment per l'Associació Espanyola de Directius (AED) al mateix president de la Generalitat, Artur Mas. Els directius van alertar sobre els riscos que alguns directius estrangers no s'instal·lessin a Catalunya a causa de la pressió fiscal. I el Govern s'ha doblegat a aquestes demandes.

A més d'afavorir les rendes més altes amb la supressió del recàrrec de l'IRPF, el conseller es va mostrar favorable a eliminar l'impost de donacions. Aquesta mesura se sumaria a la supressió, a la pràctica, de l'impost de successions que el Govern d'Artur Mas va aprovar fa dues setmanes. Amb l'impost de successions, la Generalitat deixarà de recaptar uns 100 milions d'euros.

L'anunci de Mas-Colell arriba tan sols tres dies després que uns 20.000 treballadors dels serveis públics de la Generalitat, especialment de l'àmbit sanitari i l'educatiu, es concentressin a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per protestar per les retallades que està aplicant el Govern d'Artur Mas. Durant aquesta concentració multitudinària, el conseller més increpat va ser el de Salut, Boi Ruiz, que en els darrers dies ha insistit que no hi ha cap alternativa a les retallades socials, ja que no hi ha diners a les arques de la Generalitat.

Economia rectifica i diu que la rebaixa no coincidirà amb la retallada

La mesura avançada ahir per Mas-Colell va provocar el rebuig frontal de PSC, ICV-EUiA i ERC. Pel portaveu del PSC al Parlament, Joaquim Nadal, no té cap lògica que el Govern anunciï retallades en l'educació i la sanitat i al mateix temps plantegi una reducció de l'IRPF als que més cobren. Nadal considera que la mesura "és bastant improcedent i respon a una improvisació o a una especulació intel·lectual del conseller Mas-Colell".

El líder ecosocialista Joan Herrera va catalogar l'anunci de "molt descarat", i va afegir que "aquest és un Govern que es queixa de manca de fons però sí que té diners per eliminar l'impost de successions per a 500 famílies i abaixar l'IRPF a aquells que més guanyen". El secretari general d'ICV va assegurar que "el gran problema que té Catalunya és un Govern amb poca sensibilitat social, que està fent ajustos sense equitat".

PSC, ICV i ERC lamenten la manca de sensibilitat social del Govern

Per la seva banda, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, va assegurar que la mesura és "inacceptable". A més, per Ridao és una "paradoxa" l'actuació del Govern de CiU, que "retalla serveis públics bàsics i alhora abaixa impostos als rics". "Ara ja sabem en què consisteix el govern business friendly que reclamava Mas: en abaixar els impostos als directrius de les empreses", va concloure Ridao.

En sentit contrari, els directius espanyols van celebrar la mesura. El president de la comissió jurídico-fiscal de la AED, Albert Collado, es va mostrar satisfet pel fet que el Govern avanci cap a un tracte fiscal "competitiu i similar al d'altres indrets d'Espanya".

"Si no, empreses multinacionals i d'aquí s'estan plantejant marxar a Madrid, cosa que significa llocs de treball", va afirmar Collado en referència al diferencial de quatre punts en l'impost de la renda entre Catalunya i Madrid. En aquest sentit, Collado va destacar la importància de la igualtat fiscal entre rendes altes i baixes, ja que "malgrat que els directius són un col·lectiu petit, arrosseguen moltes decisions i creen llocs de treball".

L'Associació Espanyola de Directius celebra la mesura anunciada

A través de les retallades en l'àmbit social i la resta de mesures del Govern, Mas-Colell preveu una millora del dèficit de la Generalitat. "Tenim previst assolir o fins i tot millorar" l'objectiu de reduir el dèficit català en un 1,1% pel 2013, va assegurar el conseller.

Tot i així, va alertar que la millora de l'economia catalana no arribarà abans del 2013 perquè les retallades impulsades "no donaran tot el seu fruit fins al segon o tercer any", és a dir, fins al 2014. L'any 2010, el dèficit econòmic va ser del 3,9% i l'objectiu del nou Govern pel 2011 era de l'1,3%, xifra que Mas-Colell va catalogar d'"inassolible".