‘Open data’, una eina per anticipar-se als canvis
Por El Quinze
-Actualizado a
Vaig passar l’estiu a Nova York treballant i aprenent a gestionar millor grans volums de dades per a la meva feina: el periodisme i la docència universitària. Ho vaig fer a diverses facultats de comunicació i empreses de referència, com la multinacional IBM. En saber que venia de Barcelona –el meu accent terrible em delatava–, molts interlocutors em van formular mil preguntes sobre la transformació de la capital catalana en smart city i em van felicitar per iniciatives com l’Open Data BCN, el servei de dades obertes de l’Ajuntament.
Malgrat aclarir-los que jo no era –ni sóc– cap polític ni representant municipal, molts dels meus col·legues seguien lloant aquest pla i destacaven un aspecte que s’observa millor des d’una certa distància. L’efervescència, a Barcelona, li permet generar la quantitat necessària d’informació per detectar moviments socials i culturals, i també per avançar tendències; però no té unes dimensions desproporcionades que li impedeixin entendre i analitzar aquest material, com succeeix a Nova York i a altres megalòpolis.
Aquelles converses amb companys nord-americans, igualment fascinats per l’abast del Mobile World Congress, no em van fer caure en un cofoisme absurd. De fet, sóc bastant hater i és evident que no tinc res a veure en l’evolució intel·ligent de la ciutat. Però van aconseguir fer-me recordar l’origen de l’anomenat open data, que va néixer com una petició de la societat perquè les institucions públiques posessin a disposició dels ciutadans la informació que recopilaven i amb la qual treballaven, en formats oberts i amb la llibertat de ser reutilitzada posteriorment.
En aquest punt, resulta imprescindible pensar en la incorporació de dades complementàries a les estadístiques oficials. Aquest material reflecteix amb més rigor la situació del mercat. Per això és tan interessant conèixer, en ciutats com Barcelona, el nombre real de pisos que tenen plataformes com ara Airbnb, per anticipar-se a la modificació dels barris. Així, si una àrea residencial es converteix en una zona d’allotjament turístic, el canvi tindrà conseqüències en les places escolars. I això no ens ho diran a Nova York; ho hem d’esbrinar nosaltres mateixos.