Tica Font, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Aquests dies els candidats a comissaris de la UE estan passant examen davant d'una comissió d'europarlamentaris. Una d'elles és l'eurodiputada Sylvie Goulard, candidata a comissària i que haurà de fer-se càrrec del Mercat Interior, amb unes responsabilitats molt reforçades que inclouen la nova direcció general d'indústria de Defensa. Un càrrec amb molta pressió per part dels poders empresarials.

En la sessió de preguntes a la qual l'han sotmès han abordat els dos punts negres de la seva trajectòria política. Goulard està essent investigada d'una banda per la justícia francesa i per l'Oficina Europea Antifrau (OLAF) i per una altra per sous percebuts d'un think-thank nord-americà mentre era eurodiputada. Sobre la candidata de Macron pesen sospites fundades de corrupció, per desviament de fons.

L'Oficina Europea Antifrau i la Justícia francesa la investiguen per salaris ficticis a un assistent al Parlament Europeu, Goulard va seguir pagant el sou d'assistent parlamentari a un membre del seu equip que ja no exercia les seves funcions i es dedicava a tasques al partit. Ella el va contractar i ell va cobrar, però mai es va poder acreditar que hagués treballat; en una investigació interna del Parlament van considerar que es va tractar d'una irregularitat administrativa sense mala intenció i la van obligar a retornar 45.000€, xifra que s'estima que va pagar de manera irregular amb fons europeus. El cas contínua sota investigació. Senzillament això es diu corrupció. Va aprofitar-se del seu lloc d'europarlamentària per obtenir uns rèdits o polítics o econòmics.

Aquest assumpte li va costar haver de dimitir com a ministra de Defensa a França a només un mes després de ser nomenada. Aquests fets són tan greus com per dimitir de ministra a França, però no ho són com per ser Comissària a Europa?

L'altre tema pel qual l'examinen i pel qual ha estat criticada és per rebre una compensació econòmica o “salari extra” de 10.000 €/mensuals durant 3 anys, del 2013 al 2015, per part d'un think-tank nord-americà, l'Institut Berggruen, mentre continuava exercint les tasques d'eurodiputada. Segons Goulard era legal i ho va declarar.

Segurament és legal que un eurodiputat pugui cobrar “sobresous” d'empreses que aprofiten el paper i la influència del diputat o eurodiputat per treballar en favor dels interessos de l'empresa. Legalitat que cal qüestionar-la per part dels electors perquè en definitiva la qüestió radica en si defensa els interessos dels ciutadans o els interessos de l'empresa. Els eurodiputats cobren un bon sou perquè no necessitin vendre's al millor postor, perquè les normes que aproven al Parlament representin l'equilibri d'interessos, prevalent el bé comú i no aprovin les normes que beneficien als més poderosos.

Encara que sigui legal que un eurodiputat cobri un sou d'una empresa, resulta immoral i ens mostra una persona amb molt poca integritat moral que genera desconfiança sobre els seus valors ètics i ens mostra la seva fragilitat moral per encarar el seu lloc de responsabilitat futur com a Comissària del Mercat Interior.

Algun dia els ciutadans ens prendrem seriosament el deteriorament o el càncer que suposa la corrupció?