No sabem què més dir sobre la situació econòmica. Però, per més que insistim en el fet que cal canviar de sistema productiu, i parlem d’ecoeconomia, de cotxes elèctrics i de canviar de la cultura del ciment i de la sangria a la del coneixement i el reciclatge, ens hauríem d’adonar que el que ens manca és donar sentit al que fem.

A les escoles de negocis insisteixen que les empreses han de ser més “planes”, i que els treballadors han de cooperar més i sentir-se més part de l’empresa, però en el fons res del que rodeja aquest pensament es transmet després a les formes de dirigir i d’apropiar-se el treball dels “companys treballadors”.

Com bé diu Jordi Garcia, un dels que aquí més han pensat sobre els temes de l’economia cooperativa, per molt que parlem de la importància de cooperar, tot plegat sona ingenu, ja que hem convertit en una cosa tan natural com la pluja “la idea que una empresa no pot ser solidària (“no som una ONG”) ni democràtica (“seria lenta i ineficaç”) si ha de sobreviure al mercat (article a publicar a Nexe,

www.cooperativestreball.coop).

I afegeix: “El cooperativisme és acció col·lectiva popular adreçada a resoldre necessitats materials”, i potser és hora que ens ho comencem a creure i es potenciï des de les administracions i per part d’aquells que pensem que hi ha altres maneres d’organitzar-nos col·lectivament.

Els dies 16 i 17 de juny, a la Fira de Barcelona i dins del Dia de l’Emprenedor, es farà Futur­coop, una plataforma que impulsa la creació de cooperatives. Potser amb iniciatives així començarem a trobar una mica més de sentit enmig de la desorientació que ens rodeja.