La varietat de formes que està agafant la desafecció política a Catalunya no fa pensar que el dia 28 de novembre s’assoleixi una participació política que vagi gaire més enllà del 50%. M’arriben comentaris, propostes i manifestos que parlen de vot en blanc, de vot nul i d’abstenció més o menys activa. Molts més missatges contra les formes participatives tradicionals (anar a votar i votar per una formació política) que a favor de fer-ho. No hi ha ambient electoral. La gent defuig parlar de les eleccions. És com si ja s’haguessin descomptat. Com més aviat passin, millor. El problema és que no sembla un tema conjuntural. Ja fa temps que importants masses de la població catalana amb dret de vot no fan servir aquesta oportunitat.

El que diuen els estudis del CIS o del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat és que el percentatge de gent que es va allunyant dels valors democràtics és molt significatiu. Carles Castro (La Vanguardia, 11-10-2010) ha recordat que un de cada quatre catalans manifesta no tenir preferència entre un règim dictatorial i un règim democràtic. No és un fenomen només català, però sí que és el lloc d’Espanya on aquesta indiferència envers els valors democràtics és més palesa. Ja fa temps que els polítics es mostren preocupats pel tema quan acaben les eleccions. Però el neguit dura dos dies, fins que es parla de qui formarà Govern a la Generalitat o a cada ajuntament. Podem acabar tenint una sorpresa. Si la suma de vots en blanc, vots nuls i abstenció va més enllà del 60% del cens electoral, aleshores el debat sobre la legitimitat democràtica del Govern català estarà a primera línia.