Les imatges de la dona morta sota el camió i la seva bicicleta encara aixafada per una de les rodes del vehicle expressaven, més que moltes paraules, la fragilitat i vulnerabilitat amb què es troben aquelles persones que decideixen fer servir la bicicleta en els seus desplaçaments per Barcelona. I posaven també en relleu els límits d’una política que ha fet del “qui dia passa, any empeny” la lògica incrementalista i gens estratègica de com organitzar la mobilitat en una ciutat densa i petita, plena de gent que hi vénen per visitar-la, per treballar o per comprar. Fa massa temps que arrosseguem el debat sobre la mobilitat que volem a la ciutat. Es va perdre una gran oportunitat quan es va discutir i posar a votació el projecte de remodelar la Dia­gonal. En aquella ocasió, el debat es va centrar equivocadament per part del govern de la ciutat sobre el disseny que havia de tenir la Diagonal remodelada, i es va deixar a l’ombra el debat sobre quines havien de ser les grans línies de força de la mobilitat en els propers anys a la ciutat. Com bé diuen Els Amics de la Bici (www.amicsdelabici.org), els cotxes hegemonitzen de manera desmesurada la ciutat: “Un 30% dels ciutadans ocupen més del 60% de l’espai viari i acaparen la majoria de les inversions”.

L’accident mortal de l’altre dia no és una trista excepció. És el tercer ciclista mort a Barcelona en dos anys. Una agrupació com el Bicicleta Club de Catalunya (www.bcc.info) demana que una part de l’increment de les tarifes del Bicing es destini no només a rescabalar els ciclistes un cop accidentats, sinó a mesures de prevenció i millora dels carrils i de la convivència entre diferents mitjans de transport. Tothom sap que com més s’afavoreixi l’ús dels mitjans de transport privat més col·lapse hi haurà a la ciutat. Només amb mesures com les que es van prenent en ciutats angleses, daneses, holandeses o nòrdiques, les coses poden canviar, tot afavorint la pacificació del trànsit i una millor convivència urbana. De moment, al barri on visc, el Farró, el que s’ha fet ha estat abaixar definitivament les pilones que hi havia als carrers d’entrada per afavorir el trànsit dels cotxes, i s’han deixat així sense sentit les inversions per convertir el barri en zona 30.