Malgrat els atacs preventius per raons d’una hipotètica homosexualitat, el president Barack Obama no ha dubtat a proposar la procuradora general dels Estats Units, Elena Kagan, per ocupar una plaça vitalícia al Tribunal Suprem. Ara el Senat haurà d’aprovar el seu nomenament i farà realitat el somni d’aquesta jueva de cinquanta anys, nascuda a Nova York, formada a les millors universitats americanes i europees, col·laboradora en l’ad­ministració Clinton i que no ha amagat mai la seva simpatia pel Partit Demòcrata.

Tot i la seva falta d’experiència com a jutge, ningú discuteix els mèrits d’una persona que ha treballat com a assistent d’un magistrat del Tribunal Suprem, ha estat professora en diferents centres universitaris i degana de la Facultat de Dret de la Universitat de Harvard. Tanmateix, els senadors republicans poden intentar posar pals a la rodes a la seva candidatura pressionats pels fonamentalistes religiosos, que han posat el crit al cel després d’escampar-se el rumor sobre la presumpta homosexualitat de Kagan, desmentida per la Casa Blanca. El silenci de la interessada és interpretat, seguint la lògica perversa i intolerant de la caça de bruixes, com una confirmació de la seva orientació sexual.

Igual que Kagan no és proposada per ser lesbiana, tampoc ser-ho pot ser un entrebanc per arribar al Tribunal Suprem. Seguint aquest criteri, no s’hauria aprovat el document polític més important del segle XX: la Declaració dels Drets de l’Home, en bona mesura fruit de la intel·ligència i la tenacitat de l’ambaixadora dels EUA a l’ONU, Eleanor Roosevelt. De segur, l’americana més influent de segle XX.