Acaba d'inaugurar-se a les Drassanes, l'exposició Aigua, rius i pobles. A Catalunya sabem dels problemes que comporta la falta d’aigua. Coneixem les tensions i els grans interessos que genera el seu control. Ara tenim rius i embassaments plens, i a més hi ha dessalinitzadores funcionant. Però tots som conscients que els temes de fons no han estat resolts. No hem resolt bé la relació entre el cost de l’aigua que consumim i el cost que representa el conjunt d’accions que fan que ens arribi a casa en bones condicions. Augmenta el consum d’aigua embotellada, amb tot el que implica d’augment de residus i de concepció mercantil sobre un dret humà bàsic. Seguim amb les dificultats de gestionar de manera integral els recursos hídrics del país.

La directiva europea de l’aigua s’ha començat a aplicar a Catalunya, però l’Agència Catalana de l’Aigua reconeix que una tercera part de les aigües del país­ corren el risc de no complir les previsions d’aquesta normativa, que vetlla per la bona qualitat de les aigües.

Mals usos dels cabals

Els problemes principals són les extraccions d’aigua i les males regulacions dels cabals, en molts casos per l’aprofitament hidro­elèctric que se’n fa; també la contaminació constant produïda per un tractament insuficient o per escorrenties dels usos agrícoles, ramaders, o industrials; o els efectes de salinització que generen els runams. Pel 30 de maig la Plataforma en Defensa de l’Ebre anuncia una manifestació a Barcelona. Volen fer sentir la seva veu davant l’aprovació d’un pla hidrològic de l’Ebre que no preveu garanties per als cabals ecològics i que, diuen, només fa cas de regants i empreses hidroelèctriques.

Aquests temes estaran presents a les Drassanes. La problemàtica de l’aigua és global i local. Cal repensar a fons com gestionar un recurs que hauria de ser un dret universal bàsic.