Han estat molts anys de govern d’esquerres a Barcelona. Barcelona ha anat perdent consens en els darrers anys en relació amb els objectius que té com a ciutat, o per dir-ho més afinadament, ha anat difuminant-se el projecte de futur col·lectiu. I això s’ha donat sobretot a partir de mitjan anys noranta, un cop acabada la gran fase prèvia marcada pel gran impacte dels JJOO, i quan es va anar esgotant la llista de coses a fer que el final de la dictadura franquista havia posat en primer pla. Des d’aleshores, i fruit també de la creixent complexitat social que els grans canvis estructurals han anat provocant, la ciutat s’ha anat diversificant, desestructurant i generant noves tensions i conflictes. L’èxit internacional, prou visible amb la significativa presència de turistes, ha plantejat també dubtes sobre les conseqüències de tot plegat en el futur de la ciutat i en la seva cohesió social. En aquest context, i cada vegada més, els temes de ciutadania, entesos com a vincle general d’unió i d’articulació de les polítiques locals més assentades i consolidades, seran més i més importants en les polítiques de la ciutat. I en aquesta concepció de ciutadania tanquem temes tan diversos com ara participació, cultura, informació, xarxes de cultura lliure, economia social, xarxes d’intercanvi comunitari, consum de proximitat... Barcelona té encara recursos per plantar cara a aquests reptes des de les seves potencialitats i des del seu teixit social. Però el rol del municipi en la construcció de nous objectius col·lectius pot ser determinant per evitar fragmentacions i la submissió a projectes aliens. La complexitat urbana es projecta cap a la forma de governar, cap al procés d’elaboració de les polítiques locals. I en aquesta perspectiva, el model emergent és el del reforçament democràtic. Torna a haver-hi una gran connexió entre conflicte social i aprofundiment democràtic. “Cal fer coses per a la gent”, que diu l’alcalde Trias, però també “amb la gent”. No es tracta només de governar de manera eficaç i eficient, sinó també de fer-ho de manera oberta, transparent i amb la voluntat de retre comptes constantment a la ciutadania. No serà senzill per el nou alcalde. Tampoc ho va ser per l’anterior.