Avui comença el debat de l’Estat de la nació (espanyola, per descomptat) al Congrés dels Diputats i tot fa pensar que les referències i les metàfores futbolístiques estaran a l’ordre del dia i, vés a saber, si fins i tot algú es penjarà la medalla i brandarà la copa, que han suat els jugadors. Després del mutisme presidencial i de l’actitud de Mariano Rajoy de fugir d’estudi (tot i les centrades enverinades d’Aznar al campus FAES, en què es congratula que el TC hagi defugit el suposat desig de la nació espanyola de suïcidar-se), tot fa pensar que els principals partits espanyols han decidir deixar fora de joc els manifestants (poc més de cinquanta mil, segons l’empresa especialitzada Lynce i els càlculs de l’enginyer i diputat barceloní Jorge Fernández Díaz) de la diada de Sant Cristòfol, patró dels bons conductors.

Així, doncs, em permetran que en aquesta columna titulada així mateix, Fora de joc, m’atreveixi, agosaradament, a fer una proposta. Deixem de comptar manifestants i passem a comptar vots, que són, sense discussió, tants caps tant barrets i, a més a més, fan mal de veritat. Si no que li expliquin a la senyora Alícia Sánchez-Camacho, la líder del PP a Catalunya, que no va obtenir l’acta de diputada a Girona (l’única província en què el PP no té representació parlamentària al Congrés) i que és senadora per designació del Parlament. En les properes eleccions al Parlament, els partits catalanistes haurien de presentar-se amb el compromís electoral que el Parlament instés les Corts espanyoles a modificar la Constitució alhora que renuncien a establir pactes electorals amb els partits polítics que s’hi oposin.