Aparentment, i deixant de banda els temes de fons sobre si el Tribunal Constitucional havia de decidir sobre un text sotmès a referèndum, el cert és que la cosa podria haver anat pitjor. Sobretot si ens referim al tema de l’ensenyament en català. És evident que s’han carregat la línia federalista que el nou Estatut obria. Però, més enllà d’això, el problema és que a hores d’ara no coneixem amb precisió el contingut dels 27 articles que, segons ens diuen, seran objecte d’interpretació per part del tribunal per evitar-ne la inconstitucio­nalitat. O sigui, no són inconstitucionals mentre s’interpretin com diuen ara que s’han d’interpretar els jutges del TC.

Fa molts anys, més de 200, que es va aprovar una Constitució, la dels Estats Units, que amb molt pocs articles ha aconseguit sobreviure amb poques esmenes, però amb moltes sentències

interpretatives. Amb una mateixa Constitució hi ha hagut esclavatge, segregació i el que ara s’anomena integració racial. Tot això gràcies al fet que els nou membres de la Cort Suprema (similar al nostre Tribunal Constitucional) han anat interpretant el que la Constitució deia. El problema, doncs, és qui compon la Cort. Ara mateix l’Elena Kagan és curosament examinada pel Congrés per veure si aquesta candidata d’Obama és mereix substituir un dels magistrats recentment dimitit.

Qui compondrà el TC espanyol en el futur? En mans de qui deixem la interpretació de 27 articles de l’Estatut? Els propers anys no crec que siguin gaire propicis a interpretacions obertes. Així doncs, des del meu punt de vista, el resultat ha estat molt pitjor del que els més optimistes asseguren.