Opinión
Sexe, contactes i publicitat
Por Andreu Mayayo
Les fotografies publicades per El Periódico sobre la prostitució al carrer Petritxol fan mal als ulls i a l’ànima. Res de nou, fa un temps El País i La Vanguardia ja es va recrear a bastament en les escenes de sexe pagat sota els porxos del Mercat de la Boqueria. La diferència és que ara tenim un altre alcalde a la ciutat de Barcelona que va pregonar sense embuts, pocs dies després de prendre possessió, el seu compromís de tolerància zero amb la
prostitució.
L’alcalde Trias definia la prostitució com l’esclavatge del segle XXI, absolutament intolerable i, per tant, es comprometia públicament a lluitar amb totes les seves forces per fer desaparèixer la prostitució no tan sols del carrer sinó també l’amagada darrere dels anuncis de contactes. Trias posava el dit a la nafra de tanta hipocresia respecte d’un comerç sexual en el qual la immensa majoria de l’oferta no és lliure sinó obligada i controlada per macarres i xarxes internacionals. De fet, és la mateixa conclusió a què va arribar l’any 1999 l’ombudsman suec (la prostitució mai és una elecció realment lliure) i que va suposar obrir la via a la criminalització de la demanda.
L’experiència sueca, que ha estat adoptada fa un parell d’anys per la veïna Noruega, amb l’afegitó de penalitzar el turisme sexual (la compra de sexe fora del país), i Islàndia, no tan sols ha bandejat la prostitució del carrer, amb gairebé 4.000 detencions en deu anys, sinó que ha suposat un setge més gran al tràfic de persones amb finalitats sexuals.
Més enllà del debat sobre l’abolició o legalització, passant per la regularització per evitar la criminalització de les víctimes i establir les línies d’ajut necessàries, caldria fer un pas endavant amb la prohibició dels anuncis de contactes. Curiosament, hem estat capaços de suprimir la publicitat del tabac i en canvi no ho hem fet amb els anuncis que omplen pàgines senceres de molts diaris fomentant la prostitució. L’alcalde Trias tindria una oportunitat d’or per fer pedagogia del seu model de ciutat deixant de subvencionar i d’inserir publicitat en els mitjans de comunicació que continuen mantenint una secció d’allò més lucrativa de comerç sexual.