No podem deixar de felicitar-nos per l’històric moviment que ha fet l’esquerra abertzale per desempallegar-se de la hipoteca que ha significat ETA i que encara representa. Si com afirmen tots els que saben com funciona el laberint basc, la cosa no té volta enrere, els efectes de tot plegat es deixaran notar al conjunt de l’escenari polític espanyol.

Hem de ser conscients que fa 50 anys que el sistema polític estatal ha estat condicionat per la presència d’ETA. I en els darrers 30 la seva ombra explica en part les posicions privilegiades i alhora tenses entre el PNB i el partit que ha anat ocupant la Moncloa. Si esdevé definitiva la institucionalització i normalització d’una força política d’esquerres i amb voluntat de sobirania al País Basc, això pot generar lògiques més plurals en la política d’aliances a Espanya. És massa aviat per avançar en aquesta línia, però tinc la certesa que tothom ja fa números de com afecta aquesta previsible normalització dels anòmals en la correlació de forces i en l’estratègia d’aliances potencials.

Evidentment la transició de l’escenari de violència i de repressió, que tot ho contaminava i en part simplificava, a una situació en què s’ha de fer política i s’han de prendre decisions a les institucions cada dia no serà fàcil. La política catalana, amb presència significativa de forces independentistes, pot veure’s afectada, i no és descartable veure, a mitjà termini, grups parlamentaris al Congrés de Diputats, expressant posicions d’autodeterminació en

l’escenari espanyol. Queden molts temes pendents, i segur que vaig massa ràpid, però val la pena que mirem amb aquestes ulleres tot el que anirà passant aquests dies.