També en política són més efectives

En trenta anys s’ha passat que les dones representessin poc més del 5% dels 135 escons del Parlament a ocupar-ne més del 40% i fins i tot a ocupar la Presidència. En el Govern les coses han anat més aviat enrere, ja que ara hi ha tres dones i vuit homes ocupant carteres. A la prestigiosa revista American Political Science Review, hi apareix un estudi centrat en els Estats Units, en què es posa en relleu que les dones són més efectives que els homes en l’exercici de les responsabilitats polítiques. I ho són tan obtenint més fons en les campanyes com acumulant més vots, i el que és més significatiu, influint de manera més incisiva i duradora en les polítiques públiques. Els autors, Christopher Berry i Sarah Anzia, destaquen que al llarg del període estudiat (1981-2009) les parlamentàries assoleixen millors resultats en aconseguir acords, influir en l’agenda política i formar coalicions. També destaquen que no hi ha res d’innat en aquesta millor efectivitat.

No vol dir, per tant, que d’entrada les dones estiguin més ben equipades que els homes per dedicar-se a la política. Més aviat que per aconseguir ser on són, i com succeeix en molts altres camps, s’han d’esforçar molt més. Les que aconsegueixen ser-hi són les que han superat molts obstacles i, per tant, són més efectives. Seria l’anomenat efecte Robinson, al·ludint al primer jugador negre que va destacar en beisbol. En aquest esport, bandera de l’americanisme tradicional, va costar molt acceptar que els negres hi juguessin. Els pocs que ho aconseguien eren excepcionals. Amb els anys, aquest efecte va desaparèixer. Esperem que es pugui dir el mateix en el cas de les dones i la política.