Avui al migdia, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, Claudio Magris rep merescudament el títol de doctor honoris causa. El catedràtic de literatura germànica i escriptor reconegut, autor d’El Danuvi (1986), és un dels intel·lectuals contemporanis més sòlids i una icona de Triestre, la ciutat on va néixer ara fa 72 anys, on viu i on va ensenyar a la universitat.

Trieste és una ciutat fronterera, barreja de llengües i cultures: italiana, germànica i eslava. Una ciutat coneguda per haver donat a llum o aixopluc a alguns dels millors escriptors del segle XX: Italo Svevo, Rainer Maria Rilke, James Joyce... Un bon model, de segur, per a Barcelona.

Coincidint amb l’atorgament d’aquesta distinció es pot veure l’exposició esplèndida La Triestre de Magris al CCCB, fins al mes de juliol. Tot sovint les bufonades de Berlusconi ens amaguen el gruix cultural i les capacitats creatives italianes com la d’aquesta exposició, comissariada per Giorgio Pressburger, també de Trieste, director de teatre i amic de l’escriptor, i dissenyada per l’arquitecta Paola Navone, que aconsegueix emocionar-nos i alliçonar-nos a l’ensems.

L’exposició ens fa sentir la força del bora, el vent característic de la ciutat, i la intimitat de casa seva; sentir un calfred a les habitacions enlluernadores del manicomi i l’esclat transgressor de Franco Basaglia visibilitzant els malalts mentals; escoltar l’anunci per boca de Mussolini de les lleis racials del 1938 a la plaça principal; seure al cafè San Marco i llegir els seus llibres (de fet, Microcosmos comença en aquest cafè); resseguir les prestatgeries de la Libreria Antiquaria; lliscar pel Danubi i descobrir els sediments culturals

centreeuropeus...

Magris és un federalista europeu convençut que va acceptar ser senador per combatre l’eclipsi ètic del fenomen Berlusconi i que, fa dos anys, va protestar contra la decisió de l’Ajuntament de Trieste de tornar a retolar (com ho havia fet en l’època feixista) un carrer amb el nom de Mario Granbassi, un voluntari feixista mort en la Guerra Civil espanyola i que, per més escarni, esborrava el nom de Giuseppe Revere, un patriota mazzinià, republicà i jueu.