Comencen a detectar-se les conseqüències de la supressió del Departament de Medi Ambient i els errors comesos en confondre les queixes dels que volien anar més de pressa amb les necessitats del país. El conseller Recoder va dir que la decisió de suprimir el límit dels 80 km/h era una decisió tècnica, mentre que la seva imposició havia estat una decisió política. Curiós. Ara diu que cal suprimir la limitació dels

80 km/h perquè es tracta d’una promesa electoral que cal complir. Curiós. Les protestes dels organismes europeus i dels responsables mediambientals de l’Estat, i la constatació que la mesura no només ha reduït el nombre d’accidents sinó també la contaminació de l’aire (que per aquest motiu es va implantar), han obligat a introduir la cautela en el que des d’Interior s’apunta com una decisió immediata i urgent. Ara resulta que, com que respirarem un 5% pitjor (directora de Qualitat Ambiental dixit), caldrà aplicar altres mesures per compensar-ho. A més, s’hauran d’aplicar diferents velocitats variables segons el temps que faci (respirarem pitjor amb anticicló que els dies plujosos, però els dies de pluja la possibilitat d’accidents augmenta), segons les hores del dia, segons les carreteres... ja fa temps que sentim que el Govern anterior era un govern de prohibicions. Ara haurem d’anar veient com va la cosa. Normalment, a la gent amb més recursos de tota mena les regulacions els empipen perquè els imposen límits. Molts cops les regulacions han servit per assegurar drets a qui d’altra manera no en tindria. Les normes són un factor de civilització. I està bé fer-les i canviar-les quan es veu que no funcionen o generen efectes contraproduents. No sembla que sigui el cas.