Després de la gran victòria de dimecres, l’animalisme no es pot aturar. Aquell comentari apuntat de forma irònica pel diputat Albert Rivera (que ben vestit que va sempre aquest xicot) ha d’esdevenir la propera campanya en defensa dels animals. Em refereixo, esclar, a la prohibició immediata del foie a Catalunya. Proscriure els toros tenia, és cert, una relativa facilitat. Ha estat una festa molt connotada política i culturalment i a la Catalunya Vella té molt poca afició. Però l’animalisme no pot ser classista, ni ètnic, ni quedar-se amb el que és fàcil. S’ha prohibit una festa de matriu hispànica, de caràcter popular i de consum públic. El crim del foie és d’origen europeu, clarament exclusiu i burgès i, a més, es produeix en privat. Aquests són els problemes. El toro i la pandereta són fàcils d’atacar, però avui dia la gastronomia és un lobby político-cultural d’allò mes poderós. La gastronomia resulta pràcticament sagrada perquè és el signe identitari de les classes dominants.

Jo em jugaria el fetge que Magda Oranich, Josep Maria Terricabras i el banderiller Jorge Wagensberg, que amb tanta vehemència i virtut van defensar la causa, mai a la vida han tastat el foie, i ni sota tortura ho farien. No és possible. Si abomines la crueltat, ho fas tant a la Monumental com al Bulli. I per això m’agradaria convocar-los, perquè amb la seva brillant dialèctica pressionin, persegueixin i facin escarni d’aquesta patuleia de col·laboracionistes de la violència que són Adrià, Ruscalleda, Santamaria e tutti quanti. No. Ser cosmopolita i gourmand no serà mai més un passaport a la crueltat. La lluita és ara contra el món ric i civilitzat. El foie és un anacronisme, i és l’hora, Wagensberg, d’atacar Ferran Adrià.