Público
Público
ENTREVISTA A PERE ARAGONÈS

"El 14-F va de la via àmplia d’ERC o la via Vox dels partits del 155 donant suport a Salvador Illa"

El candidat d’Esquerra a la presidència, Pere Aragonès, defensa un Govern ampli de coalició liderat pels republicans de forces sobiranistes i de progrés, i carrega durament contra el candidat del PSC, Salvador Illa.

El candidat d'Esquerra Republicana, Pere Aragonès, durant l'entrevista realitzada a la seu nacional del partit a Barcelona.
El candidat d'Esquerra Republicana, Pere Aragonès, durant l'entrevista realitzada a la seu nacional del partit a Barcelona. Francesc Peris

Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, 1982) pot ser el primer president d’ERC des de la República si el 14-F es compleixen la majoria de les enquestes. Amb un perfil pragmàtic i de gestió que ha desenvolupat com a vicepresident del Govern, però de convicció independentista des de jove, l’actual coordinador nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya proposa un gran Govern de concentració de les forces que defensen l’autodeterminació i l’amnistia, que a més dels republicans inclogui JxCat, la CUP i els Comuns, i que afronti la greu crisi provocada per la pandèmia des de polítiques d’esquerres. A l'hora que carrega contra el candidat del PSC, Salvador Illa, al qual acusa de volcar-se a buscar el vot més espanyolista.

Com han estat aquests mesos al capdavant del Govern com a vicepresident amb funcions de president?

Ha estat extremadament complex. La situació ha vingut donada per la inhabilitació del president Torra i amb la perspectiva d’acabar amb unes eleccions forçades com ha acabat passant. El més dur ha estat haver d’afrontar la segona i la tercera onada de la pandèmia en aquesta situació de provisionalitat. En un moment en què, a més, l’Estat s’ha rentat les mans i s’ha apartat deixant a la intempèrie al Govern de Catalunya per fer front a la situació sanitària i als efectes econòmics i socials. Però el nostre lloc és estar assumint les responsabilitats quan toca, i evidentment no se’ns va ni passar pel cap defugir-les i marxar del Govern per interès electoral com ha fet el PSC en la persona de Salvador Illa deixant el ministeri de Sanitat.

L’Estat s’ha rentat les mans? Què vol dir?

La Generalitat ha hagut d’assumir tota la responsabilitat en la lluita contra la pandèmia i hem pres totes les decisions necessàries per salvar vides i hem aconseguit que la mortalitat i els contagis fos menor en cada onada. Però l’Estat no només ha deixat sola la Generalitat en això, també en la tasca a l’hora de complementar l’actuació contra la pandèmia amb ajudes directes als sectors afectats. El Govern de Catalunya ho ha fet, però és evident que no és suficient perquè no tenim els recursos d’un estat independent. Hem activat més de 2.800 milions d’euros entre préstecs i avals, a més de les ajudes directes tant sectorials a la restauració, el comerç o la cultura, com d’altres transversals per a pimes, treballadors en ERTO o per autònoms. Amb un esquema trimestral d’ajudes que anirem reproduint mentre duri la situació de pandèmia.

Però què hauria d’haver fet l’Estat que no ha fet?

"Exigim a l’Estat que complementi l’esforç que fa la Generalitat posant recursos damunt la taula"

El que exigim a l’Estat és que complementi l’esforç que fa la Generalitat posant recursos damunt la taula. L’Estat espanyol està a la cua en el rànquing dels estats europeus a nivell d’esforç en ajudes directes als sectors afectats per la Covid.

Que els departaments de la Generalitat més impactats per la Covid siguin conselleries d’ERC és un punt positiu o negatiu per les aspiracions electorals?

És una responsabilitat. I sempre les assumim. Davant la pitjor pandèmia del darrer segle i la caiguda del PIB més gran des de la Guerra Civil no es pot mirar l’interès electoral, sinó l’interès de país. Les responsabilitats no és que no les defugim sinó que les volem totes, per això som independentistes.

Com valora la decisió del TSJC d’anular el seu decret d’ajornament electoral i imposar la data del 14-F?

El que diu el TSJC és que no hi ha potestat per l’ajornament perquè la situació de pandèmia no és prou greu. No entra en les qüestions competencials de la vicepresidència. Perquè si el president està inhabilitat, si no soc jo no sé pas qui hauria de signar el decret d’ajornament. Però des del meu punt de vista el TSJC ha pres una decisió més per motius polítics que no pas sanitaris.

Esquerra surt com a favorit. Li preocupa un excés d’expectatives que no es compleixin?

"La presidència d’ERC és l’únic factor de canvi respecte al que hem viscut els darrers 40 anys"

Estic convençut que guanyarem i que aquest partit amb 90 anys d’història de compromís amb el país i sense un sol cas de corrupció obtindrà la confiança de la ciutadania el 14 de febrer. Després de 40 anys d’alternança de presidents convergents i socialistes, o postconvergents i semisocialistes, al capdavant de la Generalitat, ara és el moment d’Esquerra Republicana. És l’únic canvi real que pot haver-hi en aquestes eleccions. La presidència d’ERC és l’únic factor de canvi respecte al que hem viscut els darrers 40 anys.

Quin tipus de Govern creu que tindrà Catalunya després d’aquestes eleccions?

Hi ha dues opcions. O la via Vox que són els partits del 155 donant suport a Salvador Illa i el PSC, o la via àmplia que representa Esquerra Republicana. El nostre objectiu és presidir la Generalitat de Catalunya agrupant totes les forces que defensem el dret a l’autodeterminació, l’amnistia i la reconstrucció en clau econòmica i social. Estic convençut que aquest és el Govern que els ciutadans decidiran el pròxim 14 de febrer.

Ha situat clarament al PSC i Salvador Illa com el seu principal adversari. Perquè?

"Aquest Salvador Illa és la Inés Arrimadas del 2021"

Perquè representem els dos models antagònics de país. En aquestes eleccions hi ha dos candidats de cara a la presidència. Salvador Illa és el candidat del PSC, però també ho és de Ciutadans, del PP, de Vox, de la Moncloa, del 155 i ha deixat molt clar el que vol fer. Ha començat atacant els mitjans de comunicació públics o dient que Catalunya s’ha de construir des de Madrid. No sé què serà el següent. No m’estranyaria que fos atacar la immersió lingüística venint d’aquest Salvador Illa que és la Inés Arrimadas del 2021. Segueix el mateix patró perquè el PSC ha decidit anar a buscar el vot espanyolista.

I vostè quin model representa?

"Volem agrupar tot el vot progressista, independentista i sobiranista a l’entorn d’Esquerra"

Nosaltres som tot el contrari. Nosaltres volem agrupar tot el vot progressista, independentista i sobiranista a l’entorn d’Esquerra Republicana. Perquè la propera no serà una legislatura en què el país s’ha de rendir, ni en què hagi de renunciar a les esperances i il·lusions. Ha de ser una legislatura per avançar. I per això, l’autodeterminació i l’amnistia són absolutament imprescindibles. Podem generar un ampli consens entorn d’això però per fer-ho cal un lideratge polític clar que sigui capaç de posar d’acord tots els que defensem l’autodeterminació i l’amnistia encara que puguem tenir diferències en altres àmbits. I pilotar-ho conjuntament. Això només ho pot fer Esquerra Republicana i només passarà si jo soc president de la Generalitat.

Però ho veu factible?

No ho dic això com una idea de campanya. Ja ho hem fet. El Paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, va aconseguir l’alcaldia amb un acord d’aquestes característiques per acabar amb dècades d’alcaldes del PSC. El mateix hem fet a Tarragona amb l’alcalde Ricomà que a més dels vots d’ERC va aglutinar els de la CUP, els Comuns i JxCat per fer fora al PSC de l’alcaldia. Allò que ja hem fet en dues grans ciutats del país, ara ho farem a la Generalitat de Catalunya.

Doncs de cara al Govern els vets creuats entre JxCat i els Comuns no semblen fàcils de trencar i la CUP no sembla disposada a donar suport al Govern fàcilment.

La millor forma d’aconseguir-ho és que el 14-F hi hagi una victòria clara d’Esquerra. Fixi’s però que hi ha molts vetos entre ells però el veto a Esquerra no l’ha plantejat ningú. Això vol dir que som la força central que es pot posar d’acord amb tots aquests partits. I de fet, ja ho vam fer amb els pressupostos del 2020 quan tothom em deia que era impossible posar d’acord als successors de Convergència, JxCat, i als successors d’Iniciativa, els Comuns. Que mai en 40 anys s’havien posat d’acord. Doncs va passar i gràcies al paper de lideratge d’ERC. Si no hagués estat per això ara no tindríem pressupostos.

Així, dóna per fet que no hi haurà tripartit amb PSC i Comuns tal com apunten partits unionistes com Cs però també independentistes com JxCat?

"Els independentistes que parlen d'un possible tripartit saben que és impossible i ho fan purament per interès electoral"

Els independentistes que treuen en campanya un possible tripartit saben que és impossible i ho fan purament per interès electoral. La proba és que no ho diuen mai clarament, sempre ho insinuen. I quan una cosa s’insinua és que no hi confies gaire perquè saps que no és veritat. És simplement una estratègia electoral, el manual de sempre de Convergència.

Què ha canviat els últims deu anys perquè ara sigui tan impossible si en van fer dos amb Maragall i amb Montilla a la presidència?

Ha canviat el país. I aquells del PSC que durant l’etapa de la presidència de Pasqual Maragall van defensar i apretar per un avenç clar en l’autogovern, avui estan a Esquerra. En aquests anys hi ha hagut l’1 d’Octubre, el 9-N, una gran mobilització de país a favor del dret a l’autodeterminació i a favor de la independència. Hi ha hagut empresonament i exili. Salvador Illa pretén que ens n’oblidem quan diu que girem full. Doncs jo no estic disposat a oblidar que els presos polítics cada nit han d’anar a dormir a la presó amb el tercer grau. O les companyes i companys de l’exili com Marta Rovira, Meritxell Serret, Anna Gabriel, Carles Puigdemont, Toni Comín i la resta. És evident que el conflicte polític s’ha de resoldre.

I això com es fa?

L’única manera de resoldre el conflicte polític és democràticament. Amb un referèndum d’autodeterminació.

Però si vostè és president què pensa fer per aconseguir del Govern espanyol l’amnistia i l’autodeterminació?

"Si soc president convocaré tots els membres del Pacte Nacional pel Referèndum perquè la proposta per la taula de negociació sigui de país"

Expressar amb tota la força aquest ampli consens. Ho farem al Parlament. La meva investidura com a president, en el marc d’aquest Govern ampli que perseguim, ja ha de significar el compromís inequívoc en favor de l’autodeterminació i l’amnistia. La proposta que farem per forçar l’Estat mitjançant la taula de negociació o qualsevol altre instrument no serà d’un president ni d’un Govern, ni d’una majoria parlamentària. Serà una proposta de país. El 2017 es va crear el Pacte Nacional pel Referèndum que agrupava centenars d’entitats i institucions de tots els sectors. Les convocaré per consensuar una posició comuna a favor del dret a decidir i de la llibertat dels presos i exiliats, és a dir del referèndum i de l’amnistia.

Quin paper creu que pot tenir la taula de negociació en la resolució del conflicte entre Catalunya i l’Estat?

"El 14 de febrer cal que ERC torni a guanyar per posar sobre la taula de negociació l’amnistia i l’autodeterminació"

Tindrà el paper que nosaltres ens guanyem com a ciutadania. I només ha estat possible avançar en el reconeixement del conflicte polític i en posar les bases per poder-ne parlar quan Esquerra ha guanyat. Quan Esquerra guanya, com va passar el 10 de novembre de 2018, el país avança i l’estat s’ha hagut de moure. El 14 de febrer cal que ERC torni a guanyar per posar en aquesta taula les dues reivindicacions de l’amnistia i l’autodeterminació com a via per accedir a la independència. Però som molt conscients que el Govern de l’Estat no es mourà perquè vulgui sinó perquè el forcem. Per això no només necessitem la victòria electoral àmplia sinó l’acompanyament i mobilització de la societat catalana. La clau és qui s’asseurà a cada banda de la taula. La part del Govern espanyol ja la sabem. Falta saber qui s’asseu a defensar els interessos de Catalunya i en defensa de l’autodeterminació i l’amnistia en la part de la Generalitat. És evident que qui millor pot defensar aquesta posició és un Govern liderat per ERC i no un Govern del 155 com el que persegueix Salvador Illa.

Però llavors, com s’entén que al Congrés s’hagi aprovat la moció d’ERC que reclamava la reactivació de la taula de diàleg després de les eleccions, amb els vots dels PSOE i Podem, però amb l'abstenció de JxCat i la CUP?

Entenc que estem en campanya electoral però estic segur que el dia 15 m’acompanyaran per participar en aquesta taula de negociació i allà on calgui anar a defensar l’amnistia i l’autodeterminació. Quan es va crear ja deien que no hi participarien i finalment, com no podia ser d’altra manera, el president Torra va acabar encapçalant la delegació catalana.

Els retrets de JxCat a la campanya són constants. Els acusen de portar el procés per la independència a la via morta...

És una mica contradictori dir que ets el de la unitat si la campanya la bases en criticar l’independentista del costat. Jo no hi perdré ni un segon.

Però es podran entendre després de les eleccions? Perquè fins ara la tensió ha predominat...

"La nostra és una proposta de via àmplia, no de voltar en cercle limitant-nos a la retòrica"

Tothom ha d’assumir que el que volem per aquest país, que és la independència i la justícia social, ho farem entre tots. La nostra és una proposta de via àmplia, no de voltar en cercle limitant-nos a la retòrica. Crec que cal tenir clar qui és l’adversari comú. L’independentista que tinc al costat encara que sigui d’una ideologia diferent no és el meu adversari, sempre és el meu aliat. Sense aquesta idea no hauríem pogut avançar i créixer en l’independentisme des de quan érem quatre gats.

Aquestes eleccions del 14-F, en funció de com sigui el resultat i els pactes posteriors, pot condicionar la política d’ERC a Madrid? Si Illa és president s’han acabat suports al Govern del PSOE i Podem com amb els pressupostos?

Si Salvador Illa és president serà perquè Vox l’ha votat. Però la millor forma de què això no passi és que Esquerra guanyi clarament i tinguem una àmplia majoria amb les forces sobiranistes al Parlament. Estic convençut que serà així. Salvador Illa no serà president.

Però que passaria al Congrés?

"El paper d’ERC al Congrés és sempre en defensa dels interessos de la ciutadania de Catalunya i això no canviarà"

El paper d’ERC al Congrés és sempre en defensa dels interessos de la ciutadania de Catalunya i això no canviarà. El que sí que canviaria en aquest cas és el paper del Govern espanyol. Perquè hauran volgut anar de la ma de l’extrema dreta. Tenim molt clar què anem a fer nosaltres al Congrés. Ens van votar pel 'Seat and talk', perquè forcéssim la negociació sobre el dret a l’autodeterminació i l’amnistia, per defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya, i així ho hem fet.

Esquerra ha accentuat el perfil d’esquerres? Proposen expulsar les empreses de l’Ibex-35 dels serveis públics a les persones o la gratuïtat de l’ensenyament de 0 a 3 anys...

Esquerra està on ha estat sempre. En defensa de l’escola, del treball i de les cures. La proposta sobre l’ensenyament de 0 a 3 no surt del no res. Deu anys després que el Govern dels millors va retallar l’aportació de la Generalitat a les escoles bressol, en el darrer any ja l’hem recuperada. I volem continuar fent-ho amb molta més intensitat fins arribar a la gratuïtat al llarg de la propera legislatura. Aquesta és una proposta de valor pedagògic per als infants però també en la línia de permetre un model de criança molt més just en el marc familiar des d’una visió feminista. El mateix dic sobre el model de serveis públics del país. La sanitat i l’educació pública, que han fet un gran esforç, s’han de complementar perquè no pateixin tanta tensió amb els serveis que ofereixen entitats del tercer sector, cooperatives, fundacions... Són l’autoorganització de la ciutadania de llarga tradició que representa l’estat del benestar que hem construït entre tots perquè l’Estat no ho feia. I l’hem de protegir perquè si deixem les portes obertes a una dinàmica purament mercantil, les filials de l’Ibex-35 ho ocuparan tot. Per això proposem una llei d’economia social i una llei de concertació que ha de permetre evitar aquesta mercantilització.

Té l’espina clavada de la llei Aragonès que li van tombar al Parlament forces d’esquerres com els Comuns o la CUP?

Allà va haver-hi una barreja d’interès partidista i de desconeixement. Aquesta és una llei que la va impulsar el conseller Romeva quan el 2016 el servei d’atenció domiciliària de l’Ajuntament de Barcelona, amb Ada Colau d’alcaldessa, se’l va quedar una filial de l’Ibex-35. Vam decidir impulsar una llei perquè això no tornés a passar. I paradoxalment, qui ens demanava que ho féssim després van impedir que l’aprovéssim al Parlament. El resultat és que el 2020 una altra filial de l’Ibex-35 s’ha tornat a quedar amb aquest servei de l’Ajuntament. Nosaltres estem aquí per transformar les coses i el que demanem a tothom és valentia per afrontar els reptes. A nosaltres no ens en falta.

ERC porta els últims sis anys al Govern, i vostè els darrers tres a la vicepresidència. Què canviarà si és president?

"En un moment com l’actual en què han crescut tant les desigualtats per la Covid és imprescindible una visió progressista"

Que amb una presidència d’ERC garantim que serà d’esquerres i en un moment com l’actual en què han crescut tant les desigualtats per la Covid és imprescindible una visió progressista. I a l’hora també garantim que hi hagi una presidència independentista que no estarà subordinada al Govern de l’Estat ni considerarà el Palau de la Generalitat com un despatxet de la Moncloa. Sinó la seu del Govern que vol la màxima sobirania pel seu país. A Catalunya, la presidència de la Generalitat incorpora un lideratge que va més enllà del Govern. A Esquerra Republicana en els nostres 90 anys d’història hem aportat presidents que tothom admira com Macià o Companys. I ara s’obre la possibilitat que hi hagi una altra presidència d’ERC per seguir fent allò pel qual aquells presidents o l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira han lluitat. Que és una Catalunya lliure, socialment justa, i jo afegiria verda i feminista.

Quins han de ser els dos principals eixos d’actuació del Govern després de les eleccions?

En primer lloc la reconstrucció econòmica, social i emocional de la Catalunya postcovid. Hem de fer front als mesos de pandèmia que ens queden per davant donant suport als sectors afectats, enfortint els sectors públics i afrontant la reconstrucció en clau de reindustrialització verda del país. En segon lloc cal abordar la resolució del conflicte polític amb l’Estat. I crec que tenim les condicions per fer-ho amb més força que mai, perquè podem assolir una àmplia majoria al Parlament de les forces polítiques que defensem l’amnistia i l’autodeterminació. Però això necessita un lideratge, i l’única força política que pot posar d’acord totes aquestes forces és Esquerra Republicana des de la presidència de la Generalitat.

Com es concreta això?

"Hem de blindar i consolidar els increments de recursos que hi ha hagut a la Sanitat. S’han incorporat com a extraordinaris per la covid però els volem permanents"

En l’àmbit sanitari hem de blindar i consolidar els increments de recursos que hi ha hagut a la Sanitat. S’han incorporat com a extraordinaris per la Covid però els volem permanents. Són 12.500 professionals de l’àmbit de la Salut que encara han de créixer més. En l’àmbit econòmic cal continuar reproduint l’esquema trimestral d’ajuts mentre sigui necessari. En el primer trimestre suposen més de 600 milions. Cal enfortir els serveis públics. I la reconstrucció que es farà gràcies als fons europeus ha de ser dirigida des de Catalunya. Cal una transformació per aconseguir una economia productiva que sigui prou forta, prou innovadora, prou oberta al món i prou distribuïda arreu del país perquè puguem competir en qualitat i no en salaris baixos com ha estat el model dels darrers 40 anys.

Perquè van votar en contra del pla dels fons europeus al Congrés?

Perquè hi havia una centralització de les decisions. I en la major mobilització de recursos públics des del Pla Marshall no pot ser que ho decideixi tot Pedro Sánchez ell solet en un despatx de la Moncloa. En això s’hi ha d’implicar tothom i a Catalunya ho ha de liderar la Generalitat. Nosaltres ens presentem a les eleccions perquè pensem que la Generalitat és, i pot ser encara molt més, un motor de transformació i d’alliberament del conjunt del país.