Aquesta setmana metges i altres professionals sanitaris han fet vaga per la situació "insostenible" del sistema de salut públic a Catalunya. La sobrecàrrega de feina, la falta de professionals i l'empitjorament de l'atenció als pacients que això comporta són alguns dels principals motius que han portat prop de 10.000 facultatius a protestar als carrers durant dos dies i que faran que dimecres, dijous i divendres de la setmana vinent hi hagi noves aturades.

La saturació del sistema té diverses conseqüències, i una de les més visibles és el temps d'espera per accedir a les visites mèdiques. Segons dades de Salut, el 35% de catalans ha d'esperar més de 10 dies per una visita amb el seu metge de família. En alguns territoris, l'espera es pot allargar dues, tres, quatre o fins i tot, cinc setmanes, especialment a Barcelona ciutat i l'àrea metropolitana, segons Metges de Catalunya.

El sindicat majoritari dels facultatius alerta que cada cop és més habitual situar-se en una mitjana de tres setmanes per accedir a la visita, tot i que això no treu que en alguns casos es trobi cita per l'endemà. De fet, Salut informa a Públic que, tot i que el 35% de catalans s'hagi d'esperar almenys 10 dies, el 22% troba visita abans de dos dies, i el 36%, abans de cinc dies.

De fet, aquest tema està sobre la taula en les negociacions entre el sindicat i la Generalitat arran de les protestes. El conseller, Manel Balcells, aposta per fixar una espera màxima de cinc dies per tenir visita amb el metge de família. Dilluns està previst que es reprenguin les negociacions, tot i que Balcells creu que les aturades parcials en hospitals i CAP previstes per dimecres, dijous i divendres que ve es mantindran.

Depèn de la zona, la població assignada o els professionals de baixa

L'espera depèn de la zona, de la població que té assignada cada centre, del nombre de professionals que estan de baixa... Una sèrie de factors que fa que no es tracti d'una dada estàtica. Però el sindicat ha informat a Públic que a mitjan gener els CAP Manso i Ramon Turró, a Barcelona, programaven visites pel cap de tres setmanes, igual que el CAP La Llagosta (Vallès Oriental) i el CAP Martorell (Baix Llobregat).

Al CAP La Gavarra, de Cornellà (Baix Llobregat), l'espera s'allarga fins a quatre setmanes, igual que al CAP Cervelló (Baix Llobregat). Al CAP Lloret de Mar (la Selva), l'espera baixa fins les dues setmanes, però al CAP Terrassa Est (Vallès Occidental) estaven donant cites a cinc setmanes vista. 

Un dels col·lectius que més pateix la situació límit de la sanitat pública és l'atenció primària, molt damnificada després de la pandèmia. Jornades infinites i agendes que poden arribar a superar els 50 pacients diaris són el pa de cada dia d'uns professionals "cremats" que temen cometre errors mèdics per la falta de temps per cada visita: "Tens set minuts per pacient. Així és impossible fer una bona atenció", denunciava una de les manifestants, l'Helena, resident a un CAP de Tarragona.

Una de les causes de tot plegat és la pèrdua de fins a 900 metges de família de l'ICS que van comportar les retallades fetes durant l'anterior crisi econòmica. A partir de llavors va començar una saturació que, amb la pandèmia, ha empitjorat. La recuperació de la feina acumulada durant els moments de més tancament, especialment pel que fa a pacients crònics, ha provocat que en els últims mesos els sanitaris hagin augmentat molt la càrrega de feina.

"Els pacients estan maltractats i jo m'estic consumint", resumia Marcel Garcia, metge de família en un CAP de Palamós de la xarxa concertada, també a la manifestació. "Cremats ho estem tots. Alguns aguantem, i altres no", afegia una metgessa d'un CAP del Vallès.