Com les catàstrofes naturals, el còmic va avisar. En els darrers anys, obres com Lluvia (La Cúpula), Color café (Edicions de Ponent), Basura (Astiberri) o el manga El demonio (Planeta) havien dut al món de les vinyetes escenaris de present i futur al voltant de la crisi climàtica. Ara, però, l'entrada a un hivern inusualment càlid -almenys fins fa uns dies- ha coincidit amb la publicació de tres còmics que aborden la matèria amb altes dosis d'esperit crític i entreteniment.

Que el novè art pot ser una magnífica eina per conscienciar nous i vells públics ho demostra el gran èxit de vendes obtingut a França per dues d'aquestes obres, però també el recent anunci fet pel professor i divulgador Álvaro Pons: la Universitat de València, que ja compta amb una Càtedra d'Estudis del Còmic, liderarà enguany un programa europeu Erasmus+ per desenvolupar les possibilitats del novè art en l'àmbit de la divulgació i el canvi climàtic a cinc països. Coincidint amb aquest anunci, recomanem cinc obres recents que tracten la temàtica des de diferents angles.

'El món sense fi', de Christophe Blain i Jean-Marc Jancovici (Editorial Finestres)

Esdevingut tot un fenomen de masses a França, on ha estat el llibre més venut de l'any amb 514.000 còpies, l'Editorial Finestres ha publicat recentment el que, probablement, és el còmic que explora amb major profunditat i complexitat el fenomen del canvi climàtic, i l'únic d'aquest rang que es troba en català. Plantejada en forma de diàleg entre l'angoixat i prestigiós dibuixant francès Christophe Blain i l'enginyer i climatòleg Jean-Marc Jancovici, l'obra parteix de la revolució energètica per disseccionar i qüestionar la bastida econòmica, política i social que sosté i alimenta el canvi climàtic.

Per fer-ho, recorre a la dosi justa d'humor i a personatges de la cultura popular com Iron Man (sobretot) o Darth Vader. Les explicacions de Jancovici no defugen els debats espinosos al voltant de l'energia nuclear o de les fonts renovables, exposant-ne tota la paleta de grisos. "Qualsevol energia pot ser perjudicial si la fas servir a gran escala", diu el climatòleg damunt d'una parcela ocupada per una tirallonga infinita de plaques solars.

L'amenitat i l'humor de l'obra no va en detriment de la complexitat i la profunditat de l'anàlisi. Com diu el físic i periodista científic Toni Pou al pròleg del llibre, El món sense fi "és una aportació significativa al discurs comunicatiu sobre el canvi climàtic, un nou intent de dir d'una altra manera coses que ja s'han dit i també de dir-ne de noves, una eina en un format atractiu i eficaç per transmetre informació que es pot transformar en consciència, reflexió i acció". Una obra monumental.

'El meteorito somos nosotros', de Darío Adanti (Astiberri)

El meteorito somos nosotros comparteix amb El món sense fi l'afany divulgatiu i el to desenfadat. En aquest assaig gràfic, però, la figura i l'humor de Darío Adanti, cofundador de la revista Mongolia i autor entre d'altres de Monstruos modernos i La ballena tatuada, prenen més protagonisme. Amb un format més reduït, on prolifera el bust parlant, viatgem de la mà de Danti fins a mitjans de segle XIX per conèixer les primeres sospites científiques sobre els canvis climàtics soferts al planeta, per a després començar a desgranar els conceptes bàsics que ens cal tenir presents per entendre l'abast del "major problema a què ens hem enfrontat sent conscients de la seva gravetat i urgència, coneixent el seu origen i les seves terribles conseqüències".

Tots els capítols del llibre (El sisè informe, La nostra atmosfera, L'extinció, ...) s'obren amb una escena còmica que ajuda a entomar les suggerents dobles pàgines amb què es tanca (El que hem de fer nosaltres i El que haurien de fer els governs i la indústria) des del bon ànim.

'Algas verdes', d’’Inès Léraud i Pierre Van Hove (Astiberri)

El mateix mes de novembre, Astiberri va acompanyar l'aparició d'El meteorito somos nosotros amb la publicació d'un còmic periodístic basat en una investigació real sobre els riscos per a la salut pública i el medi ambient de l'agricultura i la ramaderia intensives. El punt de partida d'Algas verdes són les morts misterioses de tres homes i desenes d'animals a les platges de la Bretanya francesa al llarg dels darrers trenta anys.

Amb el suport d'ecologistes, agricultors i ramaders contraris a les macrogranges, la periodista d'investigació Inès Léraud segueix el rastre de les algues tòxiques que periòdicament envaeixen la costa per revelar no només l'origen immediat de les morts, sinó la trama d'empreses i multinacionals agroalimentàries que s'amaga al darrere i que imposa el silenci sobre el cas a base d'amenaces, coaccions i compra de voluntats. El guió, ideat per atrapar el lector des del començament, està farcit de notes a peu de pàgina amb les fonts d'informació d'on s'han extret les declaracions dels personatges i es completa amb un profús apèndix que sintetitza i complementa la investigació duta a terme per Léraud.

'Cambio de clima: un ensayo gráfico y (autobiográfico) sobre el cambio climático', de Philippe Squarzoni (Errata Naturae)

El 2022 també ens va dur la traducció al castellà d'un altre còmic de referència sobre el canvi climàtic. Cambio de clima és el resultat de sis anys d'investigació al voltant de l'escalfament global. I del despertar d'una consciència. Fent gala d'un gran repertori gràfic i narratiu en treballadíssimes vinyetes en blanc i negre, Philippe Squarzoni mira de respondre les preguntes que ressonen al seu cap (Quines conseqüències del canvi climàtic som a temps d'evitar? Quin rol hi juguen les grans empreses? En quina fase de la lluita contra l'escalfament global ens trobem?) iniciant una recerca que parteix de la més íntima quotidianitat i que, paral·lelament, mira de trobar llum en les entrevistes que fa a experts en la matèria.

A mida que la investigació avança al compàs de les seves reflexions, l'angoixa, el pessimisme i també l'optimisme s'apoderen d'un Squarzoni que s'enfronta a la dificultat de mantenir la coherència en un món governat pel consumisme i les tesis creixentistes. Una crida a l'acció decidida i urgent. Un llibre imprescindible.

'Extinciones. El crepúsculo de las especies', de Jean-Baptiste de Panafieu i Alexandre Frank (Garbuix books)

A Extinciones, el biòleg i oceanògraf Jean-Baptiste de Panafieu situa dos periodistes (l'Emma i el Luis) a una illa imaginària de l'oceà Àrtic per fer el seguiment dels treballs que un equip científic realitza per recuperar la mòmia d'un rinoceront sepultat pel permagel. Aquesta situació inicial permet a De Panafieu alertar del risc mortal que l'escalfament global fa recaure avui en dia sobre la fauna i la flora del planeta mentre, paral·lelament, fa un repàs a les cinc grans extincions d'espècies que s'han viscut al llarg de la història.

La cinquena és la que fa 66 milions d'anys va acabar amb els dinosaures aviaris i amb tots els tetràpodes de més de 25 kilos. La sisena, la que segons els científics estem vivint en temps real, és la primera que està sent provocada per la nostra pròpia acció. Amb un llenguatge molt accessible, salpebrat també d'humor, Extinciones posa l'èmfasi en les fatals conseqüències de l'extinció d'algunes espècies, però no es deixa endur pel catastrofisme. L'últim capítol el destina a insuflar als lectors "una mica d'esperança".