Escriptors, lingüistes, membres de l’acadèmia i eminències en la defensa de la llengua catalana s’han citat aquest dilluns a l’Ateneu Barcelonès en motiu del 25è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. Una efemèride que han coincidit a assenyalar fonamental per la defensa de les llengües minoritzades d’arreu, i alhora un document que continua "plenament vigent" per la regressió lingüística experimentada pel català els últims anys. La presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Isona Passola, ha reivindicat el paper de la institució en l’elaboració dels documents el 1996 i ha recordat que el català és la llengua sense Estat més important d’Europa, sense oblidar que, a Barcelona, se’n parlen més de 300.

"El 45% de ciutadans de l’Estat espanyol viu en territoris amb llengües pròpies diferent de la castellana. En 25 anys, la situació de desigualtat no ha minvat gens, els drets lingüístics no han millorat", ha afirmat David Minoves, president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN). Aquesta va ser, juntament amb el Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional, una de les entitats promotores de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, celebrada el 1996 a Barcelona i en el marc de la qual es va aprovar la Declaració, amb el suport de la UNESCO. El document va comptar amb la participació de 61 ONG, 41 Centres PEN i 40 experts en dret lingüístic de tot el món. Personalitats com Nelson Mandela, Noam Chomsky, Ngugi Wa Thiong’o, Wislawa Szymborska o el Dalai Lama van donar-hi suport, entre d’altres.

25 anys després, el document continua sent un "instrument plenament vigent per vetllar per la diversitat lingüística", ha dit Minoves, qui ha assenyalat el "xarop de regressió lingüística dels tribunals espanyols".

L’acte ha comptat també amb personalitats del País Valencià i les Illes Balears, entre els quals Rafael Ramos, vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, qui ha remarcat que els drets lingüístics al territori "no estan garantits" per l’administració. "Els governs autonòmics tampoc han treballat per la llengua pròpia", ha lamentat, a més d’assenyalar la politització de qüestions com la llengua de l’ensenyament. "Estem encara a anys llum de la igualtat efectiva entre les dues llengües oficials", ha conclòs. L’escriptor mallorquí Sebastià Alzamora ha lamentat que la llengua catalana sigui "objecte d’una bel·ligerància quotidiana, orquestrada i institucionalitzada que intenta arraconar-la, desprestigiar-la i minoritzar-la", i ha constatat una "involució" en diversos aspectes. Un d’ells, com han assenyalat també altres ponents, és el cas de la Llei de l’Audiovisual impulsada pel Govern espanyol, que no preveu quotes per protegir el català, tal com demanaven institucions i entitats.

Pel que fa a l’Administració catalana, Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat, ha celebrat que la Declaració sorgís a iniciativa de la societat civil i ha afirmat que els seus principis continuen sent igual de vàlids. Vila ha reivindicat la llengua com un fet social i comunitari i ha instat a defugir concepcions liberals que la releguen a quelcom privat que pot ser substituït per una "lingua franca".

La internacionalització de la llengua catalana

L’acte també ha comptat amb una taula moderada per Vicenta Tasa, professora del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de València, que ha subratllat "el dret de les persones a utilitzar la seva llengua en tots els àmbits de la vida", una cosa que encara no és possible en tots els territoris de parla catalana. Izaskun Arretxe, recent nomenada directora de la Institució de les Lletres Catalanes, ha afirmat que la projecció internacional contribueix de manera molt general a l’ús de la llengua, i ha defensat la internacionalització, tant pel que fa a la traducció d’autors catalans com a la seva presència en esdeveniments d’arreu. Arretxe ha subratllat la "normalitat" i "desacomplexament" de la llengua catalana a l’exterior, un fet que a vegades no es dona de la mateixa manera dins el territori.

Carme Junyent, professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, ha afirmat que no creu que l’Estat hagi tingut mai "la intenció de presevar la diversitat lingüística; qualsevol Estat és una màquina de matar llengües". Per això, la Declaració, en l’elaboració de la qual va participar, "va jugar i segueix jugant el seu paper".

Pel que fa a l’ús i reconeixement del català en les institucions europees, Maite Puigdevall, sociolingüista i professora de la Universitat Oberta de Catalunya, ha lamentat que a la Unió Europea hi continua havent un "règim lingüístic jerarquitzat" fonamentat en el poder que hi tenen els Estats. El català no és llengua oficial a les institucions, tot i que se’n permet cert ús oral i en d’altres situacions. Tot i això, ha apuntat que, més enllà del continent europeu, la Declaració va propiciar avenços en molts llocs del món, com a l’Uruguai o en els casos del poble maputxe, inuit i maorí. "Ha sigut un paraigua per avançar en els drets lingüístics d’aquestes comunitats", ha afirmat.