Aflora la tensió interna a Junts sobre com frenar Aliança Catalana davant l'horitzó de les eleccions municipals

Junts per Catalunya mira de reüll Aliança Catalana. El fort creixement que li pronostiquen les darreres enquestes i la capacitat del partit d'extrema dreta de situar temes en l'agenda pública han portat alguns sectors dels juntaires a apostar per apropar-se a les propostes dels ultres, encara que amb un altre llenguatge, com a estratègia per contenir-los. Qui està liderant aquest enfocament són alguns dels alcaldes més importants de la formació, que demanen a la direcció un enduriment de les propostes en polítiques d'immigració o seguretat.

Dilluns van reunir-se a Waterloo amb el president de Junts, Carles Puigdemont, per tractar temes claus per a ells i aquest dissabte el partit celebra una Convenció Municipalista, per seguir preparant el terreny per als comicis locals de la primavera del 2027. Aquests sectors perceben tebiesa en aspectes com l'ocupació d'habitatges, els presumptes fraus empadronaments irregulars o la multireincidència delinqüencial. Però aquest gir, amb missatges que s'apropen al discurs de l'extrema dreta, no agrada a tothom i genera tensions internes al partit.

Cal tenir en compte que en el camí a través del qual l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) es va acabar transformant en Junts -amb l'estadi intermedi del PDeCAT- i amb el Procés pel mig, el partit va aglutinar perfils de sensibilitats diverses. Des del centreesquerra fins la dreta més tradicional. De fet, hi ha una sectorial del partit que porta el nom de "Junts d'Esquerres". I això ho embolica tot encara més si es té en compte que el catalanisme polític, fins i tot el conservador, s'ha caracteritzat sempre per ser integrador i obert, no excloent, com sí que és Aliança Catalana.  

Desplaçament del marc de discussió  

Qui més ha deixat palès que no hi ha consens entre les files és el seu propi president. Fa mesos que Puigdemont va deixant caure el perill d'entrar en el marc de l'extrema dreta independentista, però diumenge passat ho va tornar a repetir: "A vegades hi ha la temptació de sucumbir a les modes i hi ha gent que ho fa. Però algú ha de quedar al país, que tingui aquesta mirada d'estat", reivindicava, en una crida al seus a fugir del discurs reaccionari.

Ho feia a les portes de la visita a Waterloo de diversos batlles, entre els quals Josep María Vallès, de Sant Cugat, i Albert Castells, de Vic, que anaven amb la intenció de demanar moviments a l'exiliat. I també, a les portes de la Convenció Municipalista que se celebra dissabte. Fa mesos que el malestar entre alguns d'ells anava creixent, no només per la poca definició de la direcció sinó també pe la falta d'una referència política dins del partit que els marqui el camí i escolti les seves demandes.

Tot i això, el resultat de la reunió va ser positiu. O almenys la seva escenificació. Amb una imatge de Puigdemont i el secretari general, Jordi Turull, amb els representants de l'Espai Municipalista de Junts, la formació va emetre un comunicat en què emplaçava el PSOE a desbloquejar les lleis en matèria de multireincidència i ocupació. Però a la trobada es van tractar més coses que marquen el camí de com Junts es prepara per a les eleccions municipals del 2027 amb el gran repte de frenar Aliança Catalana, especialment en les ciutats i municipis de la Catalunya interior, sobretot en aquelles situades al voltant de l'Eix Transversal.  

La gran discussió política a Junts és com es pot aturar l'extrema dreta

I aquí no hi ha una resposta clara. Alguns alcaldes demanen posar sobre la taula temes com la prohibició del vel islàmic a les escoles o l'anomenat burquini (propostes d'Aliança), però d'altres – i, sobretot, la direcció- ho volen evitar. També volen llibertat en la política de pactes i, a grans trets, un rumb clar. Però aquí hi ha la discussió política: com es pot aturar a l'extrema dreta? Ningú no té una resposta clara, i només cal veure com els partits de centredreta clàssics a Europa han caigut en picat, ja que la "marca blanca sempre és pitjor que l'original".

Toni Aira, doctor en Comunicació Política i Social, relaciona l'ambigüitat de Junts amb la seva falta de definició com a projecte polític: "Les dificultats de dibuixar-se com a marca han provocat que no reivindiquin una sèrie de banderes clàssiques del seu espai polític que ara sembla que altres s'han inventat", explica, exposant que ara Junts ha d'anar a remolc d'unes propostes que no les volen però que ja han calat en part de l'opinió pública. 

En resum, la falta d'acció per part dels postconvergents, i l'onada reaccionària, ha generat que el marc de discussió s'hagi desplaçat a l'extrem, perquè qui havia d'ocupar l'espai per parlar de les polítiques d'integració no ho ha fet. Ara, doncs, ja no es parla d'integració sinó d'expulsió, i els deixa desorientats.

Relacionado con este tema

Aliança Catalana, el fenomen polític que irromp en tromba des de l'extrema dreta independentista

Albert Aragonès / Ferran Espada

Plantejaments diversos  

Agustí Badosa, alcalde de Sant Pere Pescador (municipi de l'Alt Empordà d'uns 2.200 habitants i un 40% de població migrada), explica a Públic que el fet de ser un poble petit ha generat moltes possibilitats d'integració per a les generacions nouvingudes. Ell destaca la feina a l'escola primària i les oportunitats laborals com a pal de paller d'aquesta xarxa: "Hem generat espais comunitaris i hem reforçat les polítiques educatives i no ens ha funcionat malament", comenta.

D'altra banda, Badosa sí que observa que les propostes de Junts es poden veure com una "reacció visceral envers els partits extremistes", i prefereix posar el focus en polítiques d'habitatge, llengua i treball. Ara bé, l'alcalde no defuig els temes polèmics i reconeix que hi ha hagut un repunt en els petits delictes, però segons ell no de persones migrants, sinó de fills seus: "Són catalans. Nascuts aquí. No són molts casos, però aquest aspecte sí que ens preocupa" diu. Això sí, la relació que fa és clara: "No han tingut una formació suficient o no estan en el món laboral".

Aquest plantejament, que posa el focus en l'arrel de les polítiques públiques, alguns alcaldes creuen que no és suficient. I això marcarà el discurs polític del partit de cara a les properes eleccions municipals. Aira té clar com se solucionaria el problema: "Que ho expliqui Puigdemont. Si t'ho diu ell, te'l creus. Té la capacitat de convertir un problema complex en senzill, i això ho fa molt poca gent". Però és conegut que la vida interna de partit no és massa de l'interès de l'expresident.

La batalla amb Aliança Catalana no només s'emmarca en la discussió política, sinó que aquesta setmana també ha derivat en una discussió mediàtica, just després del posicionament dels alcaldes. Una imatge generada amb IA amb Silvia Orriols trepitjant el cadàver de l'expresident català ha encès les files juntaires, que ja ho han denunciat per delicte d'odi.

Si la setmana començava amb els batlles mirant d'apropar-se als posicionaments d'Aliança Catalana, acaba amb una denúncia als altaveus mediàtics de l'extrema dreta independentista. En definitiva, un encaix difícil d'un partit desorientat, amb el seu líder exiliat i amb uns alcaldes amb por de perdre els seus espais de poder a causa de l'onada reaccionària que viu el país. El Consell Nacional del 29 de novembre serà important per definir cap a on van els de Puigdemont.