Público
Público
ENTREVISTA A FERRAN DE VARGAS, ESPECIALISTA EN L'ÀSIA ORIENTAL

"Amb el Jocs de Tòquio es buscava crear una eufòria nacional al Japó per canviar la Constitució i refer l'exèrcit convencional"

Inaugurats divendres passat els Jocs Olímpics de Tòquio 2021, llegim, escoltem i veiem molta informació sobre una societat tan desconeguda a casa nostra com la japonesa. Per desfer alguns del seus mites i conèixer els aspectes més polítics del Japó, parlem amb Ferran de Vargas, doctor en traducció i estudis interculturals, màster en estudis de la Xina i el Japó i especialista en política i estudis culturals en l'Àsia oriental i especialment en el Japó i que ha publicat recentment el llibre 'Izquierda y revolución. Una historia política del Japón de posguerra (1945-1972)'

Los anillos de los Juegos Olímpicos en Tokio.
Les anelles dels Jocs Olímpics a Tòquio. EFE

Divendres passat es van inaugurar els Jocs Olímpics 2021 de Tòquio al Japó. Llegim, escoltem i veiem molta informació esportiva, però també, per primer cop en molt de temps, ens arriben notícies sobre una societat i una cultura tan desconeguda a casa nostra. Encara que pugui semblar el contrari per la quantitat d'anime (dibuixos japonesos), suhsi i ramen que consumim.

Ferran de Vargas, autor de 'Izquierda y revolución. Una historia política del Japón de posguerra (1945-1972)'.
Ferran de Vargas, autor de 'Izquierda y revolución. Una historia política del Japón de posguerra (1945-1972)'. Georgina Latorre

Per fugir dels mites occidentals sobre el Japó i entendre millor la societat japonesa més enllà dels tòpics, hem parlat amb en Ferran de Vargas (Barcelona, 1989). De Vargas és doctor en traducció i estudis interculturals, màster en estudis de la Xina i el Japó i especialista en política i estudis culturals en l'Àsia oriental i especialment en el Japó. De Vargas ha estudiat com es conjuguen els moviments socials amb l'art i especialment en com tots aquests moviments van influir en l'esquerra japonesa, la gran altra desconeguda del Japó.

De Vargas ha publicat recentment un dels pocs llibres, si no l'únic, on es tracta la història de l'aparició i la caiguda de l'esquerra japonesa. 'Izquierda y revolución Una historia política del Japón de posguerra (1945-1972)', avarca la història política del Japó des del 1945, al finalitzar la Segona Guerra Mundial, fins el 1972. Un període on l'esquerra japonesa va ser la gran protagonista.

El llibre forma part de la Colección Estudios Japoneses d'Edicions Bellaterra i ha estat finançat pel Centre d'Estudis i Recerca sobre Àsia Oriental, amb el suport del Grup de recerca GREGAL. En ell es parla de l'evolució de l'esquerra i el seu paper a través de diferents fets històrics, pràcticament desconeguts a Catalunya i a tot occident. Ocupacions de fàbriques i empreses durant la postguerra; el Partit Comunista enviant guerrilles a les muntanyes per intentar revoltar els camperols seguint l'exemple de la revolució maoista; la mobilització de masses més gran de la història del Japó contra el Tractat de Seguretat entre els EUA i el Japó; o les grans lluites del 68 japonès, oblidades sempre quan es parla del 1968 des d'occident, amb massives mobilitzacions contra la Guerra del Vietnam. O com l'anomenen al Vietnam, la Guerra Americana. Després de tot, tal com explica de Vargas, el Japó va ser durant molts anys, el lloc del món amb més bases americanes.

"La motivació principal del llibre va ser contrarestar la imatge que tenim habitualment del Japó"

"La motivació principal del llibre va ser contrarestar la imatge que tenim habitualment del Japó", explica de Vargas. Principalment els tòpics occidentals al voltant de la societat japonesa, com poden ser el fet de ser una societat conservadora, submisa, passiva o poc polititzada. "El Japó, depenent del moment històric, demostra tot el contrari", afirma l'autor del llibre. Per de Vargas, era important fer aquest llibre perquè diverses generacions de joves han crescut amb l'anime o més recentment amb la gastronomia o el cinema japonès. Això, explica de Vargas, "ha estat una porta d'entrada a la cultura japonesa molt despolititzada". Tot i que, com explica de Vargas, el Japó va ser l'epicentre del marxisme a l'Àsia –totes les obres que van influir al maoisme van ser primer traduïdes al japonès i després al xinés.

Mites d'un país desconegut

Quan es tracta de parlar de mites occidentals, el Japó en va ple. "El primer que em ve al cap és això que algú es va inventar de la vaga a la japonesa. Fins i tot quan fan vaga se suposa que treballen més. És un mite totalment fals", explica de Vargas. De fet "és un mite amb els seus orígens a Catalunya, desconegut totalment a l'Amèrica Llatina o al món anglosaxó".

Això de la vaga a la japonesa, que fins i tot quan fan aturada se suposa que treballen més, és un mite totalment fals amb els seus orígens a Catalunya"

Un altre mite de la societat japonesa és la suposada tendència a l'harmonia i a la no confrontació dels japonesos. De Vargas matisa en aquest cas. Mentre hi ha una part de cert en això, realment es magnifica més del que és en realitat. "Es cert que quan vas al Japó experimentes menys conflicte social quotidià amb la gent, però hi ha altres formes d'expressar el descontentament i la no conformitat". Al Japó, explica l'autor del llibre, "s'han vist episodis on els japonesos, com qualsevol altre cultura, o fins i tot amb formes més radicals, demostren la seva disconformitat de forma violenta quan ha calgut". Les imatges de les manifestacions japoneses amb els cascos i els llargs pals per enfrontar-se a la policia es, segurament, de les més conegudes per aquelles persones interessades en el país nipó. Japó, reconeix de Vargas, "es una societat de molts contrastos amb, a vegades, molts pocs matisos".

Un altre dels grans mites sobre el Japó, afirma de Vargas, es que es un país conservador. Això en realitat, com a qualsevol altre lloc del món, sempre ha depès del moment històric. "Si s'ha venut a occident el Japó com un país conservador, ha estat per interessos polítics o geoestratègics". Als EUA, afirma de Vargas, li va convindre molt que el Japó fos un país conservador. "Va posar molts recursos i diners perquè al Japó governés la dreta".

Uns Jocs poc populars

El bon record dels JJOO del 1964 de Tòquio ha persistit durant tots aquests anys. Però el Japó actual no té res a veure amb la d'aquella època. El 1964 feia pocs anys que s'havia sortit de la postguerra i no existia encara la crítica al model olímpic i el que comporta en termes d'especulació i destrucció del territori.

"La població japonesa està majoritàriament en contra dels JJOO"

Ara, afirma de Vargas, el Japó fa temps –des dels anys 90– que està en un període de decadència, del qual encara no s'ha recuperat. Això ha fet que aquest JJOO, i més després del desastre de Fukushima, "s'estiguin vivint amb molt escepticisme". "Hi havia una certa il·lusió al principi", però sobretot per la crisis sanitària mundial, però també per diverses polèmiques que han envoltat els Jocs, "això s'ha anat dissipant a mesura que s'acostava la data d'inauguració". "La població japonesa està majoritàriament en contra dels JJOO", afirma de Vargas. A més, el Govern "no ha gestionat molt bé la crisi sanitària. Han anat bastant lents en tot. Actualment encara hi ha molta poca gent vacunada".

Els JJOO per altra banda, han estat esquitxats per diverses polèmiques sexistes, a les que se li han sumat les dues últimes. La dimissió del compositor de la música de la cerimònia d'inauguració, després que es descobrís una antiga entrevista en que admetia haver realitzat assetjament escolar a discapacitats. I la darrera dimissió tot just el passat 22 de juliol, d'un dels directors artístics de la cerimònia inaugural per fer broma sobre l'holocaust.

"L'objectiu del Jocs de Tòquio era crear un moment d'eufòria nacional per poder canviar la Constitució i recuperar un exèrcit convencional"

De Vargas situa l'interès d'acollir els JJOO del Partit Liberal Demòcratic del Japó (Jiyū-Minshutō, abreviat PLD), dreta conservadora al poder des de fa temps, en voler aprofitar un moment d'eufòria nacional "per intentar imposar el seu principal objectiu, que es canviar la Constitució". Concretament l'article 9, el qual no permet al Japó tenir un exèrcit convencional. "La societat japonesa està bastant dividia en aquest punt i es necessiten dues terceres parts de les dues cambres, l'alta i la baixa, per fer aquesta reforma". Al PLD li falten les dues terceres parts de la cambra alta. "Tenien la intenció d'aprofitar tota l'eufòria olímpica per tornar a guanyar les eleccions i aconseguir les dues terceres parts a totes les cambres". Això, argumenta de Vargas, és també el que volen els EUA, "un Japó amb un exèrcit fort per tenir un aliat a la zona en un moment que la Xina comença a ser una amenaça".

La resposta als JJOO per part de la societat japonesa ha estat sorprenent segons de Vargas. "Hi ha hagut un cert moviment, tenint en compte lo adormida que està la societat japonesa, amb un parell d’episodis que fins i tot han sortit als mitjans de comunicació". Poden semblar coses menors, afirma de Vargas, però tractant-se del Japó, "que hagin intentat apagar la flama olímpica", mostra un rebuig als JJOO probablement més gran del que es pot percebre. "Des del 2019 hi ha hagut moviments organitzats, que malgrat no ser massius, s’han oposat als JJOO".

De Vargas recorda que actualment encara hi ha molta gent sense casa a causa del tsunami que va matar al voltant de 20.000 persones el 2011. "La gent encara no té casa i això ha estat un fort contrastat amb tots els diners que s’han gastat en els JJOO". Després de tot, Tòquio 2021 seran els JJOO més cars de la història.