Amnistia critica la gestió de la Covid-19, especialment a les residències, i torna a denunciar la presó de Sànchez i Cuixart

Amnistia Interncional ha criticat la gestió de la pandèmia per la Covid-19 a l'Estat espanyol, ha considerat "desproporcionat" el nombre de morts a les residències i ha tornat a denunciar la presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Aquestes són algunes de les conclusions de l'informe anual de l'organització pel que fa a l'Estat espanyol. Sobre Sànchez i Cuixart, constata que continuaven en presó en ser considerats culpables de sedició pels fets de la tardor del 2017. L'organització ha demanat reiteradament la llibertat del president d'Òmnium Cultural i de l'actual secretari general de Junts. Sobre les residències, torna a criticar especialment la situació viscuda a Madrid i Catalunya. Així mateix, ha criticat ús "excessiu i desproporcionat" de la força i afirma que els agents no tenien criteris clars per exercir les seves funcions i aplicaven les normes "arbitràriament".

Unes 20.000 persones d'edat avançada havien mort de Covid-19 en residències a l'Estat

Pel que fa la gestió de la pandèmia, insisteix que hi va haver "escassetat" d'equips de protecció individual per als sanitaris en les primeres setmanes de la pandèmia, així com també un accés "limitat" a les proves de diagnosi.

L'organització relata que fins al novembre del 2020 unes 20.000 persones d'edat avançada havien mort de Covid-19 en residències a l'Estat, gairebé un 50% del total. La meitat d'aquestes morts s'havien produït a Madrid i Catalunya. En aquest sentit, recorda que els protocols de derivació dels pacients que vivien en residències d'aquestes dues comunitats van suscitar preocupació "per ser discriminatoris i violar el dret a la salut".

També critica que hi van haver residents confinats "indefinidament" a les seves habitacions, amb escàs o nul contacte amb els seus familiars i sense supervisió efectiva de les autoritats. Això va suposar "violacions de drets humans".

L'informe fa referència també a les "dificultats" per accedir a l'habitatge a l'Estat i recorda que l'ONU va recomana adoptar nova legislació per garantir el dret a l'habitatge, augmentar la inversió pública, introduir desincentius fiscals per mantenir habitatges desocupats i que establir més acords de control dels lloguers en ciutats clau.

Els agents no tenien criteris clars i actuaven arbitràriament

D'altra banda, critica que es va continuar aplicant la coneguda com a Llei mordassa, "que restringia les llibertats d'expressió, reunió i informació i atorgava a les forces de seguretat més poders coercitius". Entres d'altres, apunta que des de l'estat d'alarma i fins al 23 de maig els agents van interposar més d'un milió de multes i van arrestar 8.547 persones per incomplir el confinament. Assegura que hi van haver informes sobre un ús "excessiu i desproporcionat" de la força i afirma que els agents no tenien criteris clars per exercir les seves funcions i aplicaven les normes "arbitràriament". També recorda que continuen les investigacions per denúncies per ús excessiu de la força la tardor del 2017 a Catalunya.

Per últim, Amnistia Internacional fa referència a la crisi migratòria a les Illes Canàries, amb un increment del 756,8% de les arribades irregulars. Critica que no hi havia allotjament adequat ni suficient i moltes persones van haver de passar diversos dies a la intempèrie i en condicions insegures. També fa referència a les condicions "d'amuntegament i senes protecció adequada contra la covid" en centres d'acollida com el de Melilla.