Anoia, terra de castells: descobreix la cara medieval de la comarca a través de nou propostes

L'Anoia és una comarca de la Catalunya Central, a la zona sud-oriental de la Depressió Central, que té una població de més de 120.000 habitants, i la seva capital és Igualada. Destaca per la seva diversitat, fruit de la mescla de diferents territoris, i per oferir turisme cultural i de natura, amb propostes pels diferents indrets, com ja us hem proposat. Però en aquesta ocasió us parlem de la seva principal insígnia: els castells.

Sota la denominació Anoia, terra de castells es vol donar a conèixer aquest gran atractiu de la comarca, tant a la seva abundància com a la diversitat. La majoria daten d'entre mitjans del segle X i mitjans del segle XI, quan els comtes de Barcelona, Osona-Manresa i Berga-Cerdanya van ocupar i repoblar el territori, desplaçant els antics possessors musulmans, segons detalla la web turística comarcal. Aquests es van convertir en centre administratiu dels nous senyorius feudals quan la zona va deixar de ser primera línia de frontera.

Les torres i castells de la comarca ofereixen facilitats d'accés i es troben en bon moment de conservació, i es poden descobrir de la mà de l'aplicació per a dispositius mòbils, o a través de visites virtuals 360 graus. Us acostem les nou propostes que disposen de visita guiada, segons el lloc web de turisme, per així tenir una experiència completa. Tot i això, aquests i d'altres també els podem visitar pel nostre compte.

Ver vídeo

El Castell de Claramunt

Arrenquem amb una fortalesa emblemàtica de la conca d'Òdena com és el Castell de Claramunt. Data inicialment del segle X i era el centre de poder dels senyors de Claramunt, que van dominar en aquest territori fins al segle XIII. Aixecat sobre un turó, formava part del comtat de Barcelona, i de la xarxa de castells que marcaven la frontera entre els comtats catalans i Al-Andalus.

Es tracta d'un conjunt monumental on cal destacar els dos recintes de muralles esglaonats. Al més alt hi ha la torre de l'homenatge i la torre quadrada, mentre al més baix hi trobem set bestorres defensives i l'església romànica de Santa Maria. Per accedir al castell amb vehicle, s'ha de demanar permís amb antelació a l'ajuntament. La visita guiada es fa de dimecres a diumenge, per bé que dilluns i dimarts està tancat. L'horari d'estiu (01/05 – 30/09) és de 10.00 a 13.30 h i de 16.00 a 18.30 h, i l'horari d'hivern (01/10 – 30/04) de 9.30 a 13.30 h i de 15.00 a 16.30 h.

Castell de Montbui (o castell de la Tossa)

El Castell de Montbui s'ubica l'elevació anomenada la Tossa, al final de la serralada de Miralles-Queralt, una talaia privilegiada de la conca d'Òdena, des del mirador del salt de la Donzella. El lloc fou conquerit per Guifré el Pilós al segle IX, i va passar al bisbat de Vic a finals del segle X, que en va edificar el castell i l'església. Fou un centre de poder clau en la història de la conca d'Òdena, en una posició que es va consolidar al segle XVI.

Es tracta d'un conjunt romànic primerenc (segles X-XI), del qual cal destacar la torre i l'església. La tossa de Montbui està oberta de dimecres a diumenges, de 9.00 a 17 h, per bé que l'obertura dels espais visitables (Castell-Torre de defensa, sala d'exposicions i església) és els diumenges de 10.30 a 14 h. Per visites concertades cal trucar-hi prèviament.

El Castell d'Òdena

El castell d'Òdena apareix documentat per primera vegada l'any 957, i fou una edificació clau a la conca. Va estar en mans del llinatge dels Òdena fins a finals d'aquell segle, protagonistes de les violències feudals dels segles XII i XIII, però en van perdre tots els drets i va acabar sota domini dels Cardona.

Del recinte emmurallat només resta un gran baluard poligonal i una petita part de la muralla perimètrica. La torre de defensa està construïda de grosses parets, amb un perímetre exterior d'onze cares. La torre estava subdividida en quatre nivells, i està datada per la seva estructura i característiques entre un període que oscil·la entre els segles XI i XIII. Es pot visitar virtualment.

Castell de Tous

Parlem ara d'un castell de grans dimensions com és el de Tous, que va evolucionar com a casal fortificat. També fou conquerit per Guifré el Pilós a finals del segle IX, va ser sota domini del bisbat de Vic al segle XI quan es va reedificar el castell i repoblar la zona. El castell tenia dos recintes: el sobirà, que era el més elevat, amb la residència dels nobles, i el jussà, l'inferior, amb l'església de Sant Martí.

Els nobles de la família de Tous van deixar de ser propietaris del castell durant la primera meitat del segle XV. Avui cal destacar-ne la torre quadrangular. La visita guiada es fa el segon dissabte de mes, a partir de les 11.30 h, per bé que se'n poden fer de concertades per a grups el segon i l'últim dissabte de cada mes. Per a grups i escoles es concerten visites a mida, però la visita al castell és externa.

El Castell de Jorba

El castell de Jorba també destaca per la situació dominant sobre la conca d'Òdena, al cim del Puig de la Guàrdia, a una alçada d'uns 500 metres, així com per la seva torre i les muralles que tanquen el conjunt. Comprès dins del comtat de Barcelona, el castell va ser cedit al llinatge dels Jorba, que van ser-ne els castlans. Té origen al segle X, si bé es va convertir en un lloc clau al segle XII, gràcies al baró Guerau de Jorba, un noble molt influent en la seva època. És una fortificació medieval d'estil romànic, declarat monument històric amb grau de protecció de Bé Cultural d'Interès Nacional.

Al recinte sobirà hi podem observar una torre de planta circular força gran, previsiblement de l'estructura originària, amb estructures de planta quadrangular annexades posteriorment. De diàmetre més petit, hi ha una segona torre circular. La majoria d'estructures i materials descoberts corresponen a les fases més tardanes del castell, als segles XVII-XVIII. Actualment, es fan visites guiades cada segon diumenge de mes a les 12:00 hores, que s'inicien a la plaça de la Font, per la qual cal fer reserva prèvia.

El Castell de Miralles

L'origen del castell de Miralles es remunta almenys al segle X. Va permetre el control i repoblament de la comarca cap a ponent. Dins del comtat de Barcelona, el castell va ser confiat a la família dels Cervelló, que a partir del segle XIV configuraren la baronia de la Llacuna amb aquesta i altres possessions que tenien a la zona. Ocupa un dels cims destacats de la serra de Miralles, encarat vers els camins naturals cap al Camp de Tarragona i el Penedès.

El més destacable d'aquesta construcció avui dia és el doble recinte de muralles i l'església romànica. I és que la construcció té dues parts: la part superior que conserva el recinte emmurallat de planta quadrada, i a la part inferior, on hi ha una extensa superfície també encerclada per una muralla, a l'entrada de la qual es conserva una torre de planta quadrangular. La visita guiada es pot fer de la mà d'Anoia Patrimoni de manera trimestral, i amb inscripció prèvia.

El Castell de la Torre de Claramunt

Parlem ara d'un cas particular, puix el castell de la Torre de Claramunt és un dels pocs de l'Anoia que encara estan habitats, actualment sent propietat i lloc de residència dels descendents dels Claramunt. Amb origen al segle XI, l'edifici va ser ampliat en diverses èpoques. Són especialment destacables les façanes sud i est, d'estil renaixentista, erigides a finals del XVI.

A finals del segle XI, es va erigir una torre dalt d'un turó situat a l'extrem del terme de Claramunt, per guanyar el control visual de la vall de la riera del Carme i del camí vers el Penedès. Amb el temps, la torre inicial es va anar ampliant. Les visites guiades es fan el primer dissabte de juny i el primer dissabte de desembre.

Castell de Castellfollit de Riubregós

El Castell de Castellfollit de Riubregós és una fortalesa d'aspecte imponent flanquejada per tres torres albarranes. Fou un enclavament important en moments de conquesta i al llarg de l'edat mitjana, finalment destruït l'any 1822 durant la guerra entre absolutistes i liberals. Pel cap baix, la fortalesa existia ja als voltants del segle X com a possessió dels comtes de Cerdanya. El monument es compon d'un recinte emmurallat central dins els quals es conserven els fonaments de la torre mestra, murs enrunats i diverses dependències, així com dues torres albarranes que es conserven dempeus.

Cal destacar especialment els esgrafiats que es poden veure a les parets del calabós, on es pot apreciar un conjunt fortificat bastant extens i una escena bèl·lica on hi ha representats dos cavallers, el relleu d'un castell i una màquina de guerra o fonèvol al seu peu. El castell és de visita exterior lliure: si es volen visitar els grafits, s'ha de consultar a l'Ajuntament.

El Castell de Vilademàger

I acabem amb un altre castell imponent com és el de Vilademàger, amb documents que hi fan referència des de l'any 987. Ubicat dalt d'una esplanada, sota el domini de la casa comtal de Barcelona, va ser custodiat pels senyors del castell de Queralt i pel llinatge dels Cervelló, que ostentaren el títol de barons de la Llacuna.

Són especialment destacables el cinyell de muralles i les torres. Les primeres excavacions arqueològiques al castell es van fer l'any 2017, a la zona del recinte sobirà i torre de l'homenatge. Van servir per posar una mica de llum a les restes més antigues d'aquest conjunt.