Arrenca el judici pels atemptats de Barcelona i Cambrils amb diferències entre les acusacions i molts interrogants

Gairebé tres anys i mig després dels fets, l'Audiència Nacional arrenca aquest dimarts el judici pels atemptats de Barcelona i Cambrils d'agost del 2017, que s'allargarà fins a finals d'any. Les peticions de condemna de les acusacions discrepen en un tema central: l'acusació per assassinat. Per una banda, la Fiscalia demana per a Mohamed Houli Chemal, Driss Oukabir i Said Ben Iazza, els tres únics presumptes membres vius de la cèl·lula, penes de 41, 36 i 8 anys de presó, respectivament, per possessió d'explosius, pertinença a banda armada i conspiració per cometre estralls terroristes, però no per assassinat. Sí que els acusen per aquest delicte algunes acusacions particulars, com l'Associació 11M i la Unitat d'Atenció i Valoració per Terrorisme (UAVAT), que va contactar amb més de 270 víctimes directes o indirectes pels atemptats.

Durant la instrucció de la causa han quedat molts dubtes sobre el paper real de l'imam de Ripoll, les seves possibles connexions internacionals i el paper dels serveis d'intel·ligència espanyols. Els atemptats van provocar 16 víctimes mortals i més de 140 ferits.

L'Audiència Nacional va tancar el sumari atribuint indiciàriament als investigats els delictes d'integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d'explosius, i delicte d'estralls en grau de temptativa a Mohamed Houli Chemal i Driss Oukabir, i col·laboració amb organització terrorista per a Said Ben Iazza. Tot això sense limitar que les acusacions puguin acusar-los d'estralls terroristes consumats i assassinats en temptativa o lesions de caràcter terrorista per l'acumulació d'explosius al xalet d'Alcanar per preparar assassinats encara més massius.

Tant el magistrat instructor com la sala penal van descartar que cap dels tres processats participés presencialment en els assassinats a la Rambla de la capital catalana o el passeig marítim de Cambrils, i per això la Fiscalia i les acusacions populars de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona no acusen per assassinat.

Sí que ho fan algunes acusacions particulars, com la de l'Associació 11M afectats del terrorisme i la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme (UAVAT), que defensen desenes de víctimes. De fet, la UAVAT va arribar a contactar amb 273 víctimes directes o indirectes dels atemptats, però en el judici només hi estan personades 74. A més, hi ha un centenar més de víctimes que aquesta entitat no ha pogut localitzar, tot i que sí que consten en documents oficials. Segons la UAVAT, són víctimes dels atemptats els 14 atropellats mortalment a la Rambla, els 125 ferits per la furgoneta, el jove Pau Pérez, assassinat a la Zona Universitària per Younes Abouyaaqoub, els tres mossos atropellats a la sortida per la Diagonal pel mateix Abouyaaqoub, els 29 ferits per les explosions d'Alcanar, la dona morta a l'atemptat de Cambrils i els 12 ferits allà mateix, a banda dels afectats psicològicament.

Nombrosos interrogants sobre la mort de l'imam

La investigació policial i la instrucció judicial, a més d'una comissió d'investigació al Parlament, han pogut determinar amb força exactitud les activitats dels últims dies i hores dels terroristes abans dels atemptats, però encara queden moltes llacunes per aclarir, com ara el paper de l'imam Abadelbaki Es Satty anys i mesos abans d'aquell agost del 2017, sobretot les seves relacions amb els joves, amb líders jihadistes a l'estranger i amb els serveis d'intel·ligència espanyols. De fet, el Congrés dels Diputats s'ha negat a fer una comissió d'investigació sobre aquells atemptats, i només se n'ha parlat en profunditat en una sessió de la comissió de secrets oficials.

L'advocat del pare d'una víctima dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Jaume Alonso-Cuevillas, ha posat fins i tot en qüestió que Abdelbaki Es Satty estigui mort, en diverses declaracions a mitjans de comunicació. Cuevillas ha assegurat que els informes dels forenses "no són concloents" i que en les restes a la casa d'Alcanar no es va trobar "ni el mòbil ni les targetes SIM" d'Es Satty i que consta que una neboda seva "va comprar dos bitllets d'avió" la nit del 16 d'agost. 

L'advocat també ha assegurat que el telèfon d'Es Satty "va rebre trucades el dia 20", a posteriori dels atemptats i que la "bústia morta" que utilitzava "té entrades amb posterioritat als atemptats". Cuevillas també apunta el fet que "ningú ha reclamat el suposat cos d'Es Satty" i ha posat en dubte la fiabilitat de la identificació genètica de l'imam, especialment pel que fa referència a les tasques realitzades per les autoritats del Marroc.

Cuevillas també ha denunciat que les diligències que han demanat perquè s'investigués la relació entre l'imam de Ripoll i els serveis secrets espanyols "s'han denegat". Per l'advocat, "volen tancar-ho en fals i que no anem més enllà".

Periple de l'imam

Abdelbaki Es Satty havia estat investigat durant el 2000 per vincles amb el jihadisme, però només va ser empresonat posteriorment per tràfic de drogues i de persones. A la presó de Castelló va ser contactat pels serveis secrets de l'Estat i no va ser expulsat del país com preveia inicialment la condemna. Després d'intentar treballar en una mesquita de Bèlgica i d'un periple per algunes localitats catalanes, va arribar a Ripoll el 2015, on es va fer càrrec de la mesquita. Allà va poder apropar-se a un grup de joves marroquins, alguns d'ells germans, plenament integrats a la vila. Feien trobades clandestines i d'una manera força ràpida els va radicalitzar i els va convertir en "combatents de la jihad".

Van ocupar il·legalment un xalet a Alcanar per trobar-se amb tranquil·litat i aprendre a fer explosius a través d'internet, comprant poc a poc, productes precursors i una gran quantitat de bombones de gas butà. També van fer viatges a França i Suïssa on podrien haver rebut instruccions o buscant nous objectius. Quan l'explosiu casolà mare de Satanàs ja estava quasi a punt per cometre els atemptats, la nit del 16 d'agost va explotar accidentalment, matant l'imam i Youssef Aalla, i ferint greument Mohamed Houli Chemal, que va ser arrestat a l'hospital. Això va precipitar els preparatius.

Amb una furgoneta llogada, Younes Abouyaaqoub va anar a Barcelona i a primera hora de la tarda del 17 va baixar centenars de metres per les Rambles atropellant el màxim de gent possible, matant 14 persones i ferint-ne desenes més. En la seva fugida, va matar un jove per robar-li el cotxe, va atropellar uns mossos d'Esquadra que feien controls de sortida a la Diagonal i va abandonar el vehicle a Sant Just Desvern. Va seguir a peu tres dies i va ser abatut a trets per la policia catalana entre vinyes a Subirats (Alt Penedès).

Paral·lelament a l'atropellament massiu de la Rambla, la casa d'Alcanar, on la policia després de la primera explosió sospitava que s'hi elaboraven drogues, va tornar a explotar mentre els equips de salvament feien tasques de desenrunament, deflagració que va provocar diversos ferits. 

Aquella mateixa tarda la resta de la cèl·lula va comprar ganivets i es va dirigir en un cotxe a Cambrils, on aquella matinada del 17 al 18 va matar una dona i ho van intentar amb diverses persones més al passeig marítim de la localitat, ple de turistes. També abatuts pels Mossos, allà van morir Mohamed i Omar Hichamy, Moussa Oukabir, Said Aalla i El Houssaine Abouyaaqoub. Driss Oukabir va ser arrestat el mateix 17 a la tarda quan es va entregar a la comissaria dels Mossos de Ripoll.

Participació dels tres encausats

Per tot això, el ministeri públic demana 41 anys de presó per a Mohamed Houli, únic supervivent de l'explosió d'Alcanar, pels delictes de pertinença a organització terrorista, possessió, dipòsit i fabricació d'explosius de caràcter terrorista, i conspiració per cometre un delicte d'estralls de caire terrorista. Per a Driss Oukabir, germà d'un dels terroristes morts, en demana 36 pels mateixos delictes, i per a Said Ben Iazza en sol·licita 8 per col·laborador.

Segons la Fiscalia, Houli formava part de la cèl·lula terrorista de joves de Ripoll articulada a l'entorn de l'imam Abdelbaki Es Satty, el presumpte cervell de la trama, i va participar activament en la planificació dels atemptats i en el trasllat dels materials explosius a la finca de l'urbanització Montecarlo d'Alcanar Platja. Houli hauria participat en l’elaboració, fabricació i assecat de les substàncies explosives i en la confecció dels artefactes, inclòs el cinturó-bomba, seguint les indicacions d’Es Satty. A més, Houli va gravar Youssef Aalla, Mohamed Hichamy i Younes Abouyaqoub mentre feien els explosius i mentre "realitzaven proclames de la seva militància al salafisme combatent, anunciant la seva lleialtat a les consignes d’Abu Bakr Al Baghdadi i a Abu Mohammad, líders de DAESH", diu l'escrit del ministeri fiscal. Houli també va gravar l’habitació on assecaven les substàncies exclamant: "Si Déu vol això ens obrirà les portes del jardí, del paradís".

De Driss Oukabir, el fiscal en considera provat que es va integrar a la cèl·lula a mitjans del 2017 i que va estar a la casa d’Alcanar, on juntament amb Abouyaaqoub, va quedar-se durant la primera quinzena de juliol, un mes abans dels atemptats. Oukabir va viatjar al Marroc a principis d’agost i durant la seva estada a Tànger va buscar informació a través del seu telèfon mòbil sobre excavadores, plataformes elevadores, i maquinària pesant. A la seva tornada, el 13 d’agost, es va quedar a Ripoll a l’espera de comparèixer en el judici que tenia el 14 d’agost per un delicte de violència de gènere. Segons la Fiscalia, però, consten diversos missatges i converses amb el seu germà Moussa i trucades d’Abouyaaqoub. També la visualització de vídeos amb discursos del predicador egipci Abdel-Hamid Kishk.

El 16 d’agost, un dia abans de l’atemptat de la Rambla, Abouyaaqoub va trucar Oukabir. Tots dos van anar a l’empresa Telefurgo per llogar una segona furgoneta, a nom d’Oukabir i presentant la seva documentació com a conductor del vehicle. Oukabir, a més, es va fer càrrec de pagar el lloguer del vehicle. Aquell mateix dia a tres quarts de dotze de la nit va mantenir una conversa amb el seu germà a través de Facebook on l’acusava de posar-lo sempre "en problemes". Moussa li recriminava que no estava "preparat" i Driss va respondre que volia fer les coses a la seva manera "i no hi ha manera". "I després sóc jo el que m’ho menjaré tot", afirmava.

A Iazza l'acusa de deixar una furgoneta a un dels membres de la cèl·lula sabent que l'havia d'utilitzar per transportar-hi explosius. En concret, la Fiscalia considera provat que Said Ben Iazza va fer-ho "amb la finalitat de fer-se amb els precursors necessaris per a l’elaboració de substàncies explosives". A més, el 27 de juliol, Yousseff Aalla i Mohamed Hichamy, "amb la identificació facilitada per Iazza", van aconseguir realitzar una altra compra de 12 garrafes de 20 litres de peròxid d’hidrogen, amb un valor de 276,42 euros.

Indeminització per als ferits d’Alcanar

La Fiscalia demana que Houli i Oukabir indemnitzin els ferits per la segona explosió que hi va haver a la casa d'Alcanar durant el desenrunament, però no a les víctimes de la Rambla o Cambrils. En concret, els demana 229.281 euros.  Per la seva banda, la Generalitat, com a acusació popular, demana penes de 44 anys de presó per a Houli i Oukabir, ja que els situa en el mateix nivell en la preparació dels atemptats, i els afegeix el delicte de lesions per imprudència greu, respecte els bombers i policies ferits en la segona explosió d'Alcanar quan estaven desenrunant el xalet. Per a Ben Iazza també demana vuit anys de presó per col·laboració amb organització terrorista.

Segons el calendari previst pel tribunal presidit per Alfonso Guevara, hi ha 19 sessions assenyalades, que se celebraran amb mesures de seguretat i sanitàries a la seu de San Fernando de Henares. Aquest dimarts dia 10 serà el torn de les qüestions prèvies i l'interrogatori dels acusats, així com de dos mossos d'Esquadra. Dimecres declararan 13 mossos més i dos guàrdies civils, així com Mohamed Aalla, germà de dos dels terroristes morts, i també detingut inicialment, i Salh el Karib, amo d'un locutori de Ripoll on els terroristes haurien comprat bitllets d'avió. Dijous serà el torn de vuit testimonis civils, un testimoni protegit i nou mossos més. Les sessions s'allargaran fins a la tercera setmana de desembre.