Colau demana "esclarir" la relació de l'imam de Ripoll amb el CNI quan es compleixen tres anys del 17A

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat "esclarir" la relació de l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) quan es compleixen tres anys dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils i l'assumpte roman opac. Concretament, Colau s'ha dirigit al Govern espanyol, a qui ha reclamat esclarir "si hi ha algun contacte" entre l'organisme oficial i el cap de la cèl·lula terrorista. "Ho necessitem com a societat democràtica i en particular per les víctimes que han patit tant", ha exposat. L'alcaldessa considera que "allò intel·ligent és que l'Estat no es posi a la defensiva, sinó que doni qualsevol detall per esclarir qualsevol dubte". Públic havia informat en exclusiva sobre la actuació d'Abdelbaki es-Satty, hipotèticament mort en l'explosió de la casa d'Alcanar, com a confident dels serveis secrets espanyols, una actuació que l'Audiència Nacional ha rebutjat investigar.

Barcelona ha celebrat aquest dilluns un minut de silenci en record i homenatge a les víctimes de l'atemptat del 17 d'agost de 2017. L'acte, breu i sobri, marcat per les mesures per la Covid-19, ha estat presidit per l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i representants de tots els grups municipals, acompanyats del president de la Generalitat, Quim Torra, i membres del Govern espanyol. El minut de silenci ha tingut lloc al Pla de l'Ós de la Rambla, on Younes Abouyaaqoub va deixar la furgoneta després de l'atropellament massiu. L'acte ha estat acompanyat per la música del Cant dels Ocells i els assistents han fet una ofrena floral. Alguns dels participants duien les samarretes de la campanya Volem saber la veritat promoguda pel pare del nen de tres anys de Rubí assassinat a la Rambla, Xavier Martínez, per afrontar el procés judicial. Els atemptats es troben a les portes del judici.

L'acte ha comptat amb la presència del ministre de Sanitat, Salvador Illa, la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, el el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i el president del Parlament, Roger Torrent. També hi han estat presents la delegada del Govern espanyol, Teresa Cunillera, els consellers Meritxell Budó, Miquel Buch i Ester Capella, i el tinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, així com una cinquantena de familiars de les víctimes i supervivents dels atacs, tots amb roses blanques a la mà per a l'ofrena floral.

Cap processat pels assassinats

Tres anys després dels atemptats a Barcelona i Cambrils que van matar 16 persones i en van deixar més de 140 ferides, la justícia ha deixat en portes de judici els tres únics supervivents de la cèl·lula, sense processar-los per delictes d'assassinat. És una decisió que les víctimes veuen amb decepció perquè amenaça amb deixar-les sense indemnitzacions, segons informa Rossi García de l'Agència Efe. No hi haurà cap processat, doncs, pels morts i ferits provocats pels sis terroristes abatuts al lloc dels fets o poc després, en el cas del conductor de la furgoneta de les Rambles, Younes Abouyaaqoub.

L'Audiència Nacional ha obert judici oral pels delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació d'explosius i danys contra dos dels presumptes membres de la cèl·lula: Mohammed Houli Chemlal -supervivent de l'explosió d'Alcanar- i Driss Oukabir, germà d'un dels morts i al nom dels quals es va llogar la furgoneta utilitzada en l'atropellament de les Rambles.

Generalitat i Ajuntament no descarten plantejar l'acusació per assassinat durant el judici

En un criteri compartit per la Fiscalia i algunes de les acusacions -Generalitat i Ajuntament-, la sala cenyeix el paper d'aquests dos processaments a la pertinença a la cèl·lula i els preparatius de l'atemptat frustrat, sense vincular-los directament amb els atacs Barcelona i Cambrils, encara que ha deixat oberta la porta al fet que les parts ho plantegin al judici. 

Més tangencial seria la participació del tercer processat, Said Ben Iazza, a qui l'Audiència processa per col·laboració amb organització terrorista, en entendre que la seva intervenció es va limitar a facilitar la furgoneta frigorífica en la qual van transportar el peròxid d'hidrogen necessari per a fabricar els precursors dels explosius, així com la documentació per a adquirir-lo.

L'Ajuntament d'Alcanar no ha pogut personar-se en la causa judicial

En una entrevista a Rac1, Colau ha exposat que "en dret penal s'acusa d'assassinat quan algú és autor material directe de l'acte que causa la mort d'una altra i les tres persones no van estar al lloc dels fets, però van ser col·laboradors necessaris i se'ls acusa de pertànyer organització criminal terrorista". "Si s'estaven preparant per matar entenem que també se'ls pot acusar d'assassinat i hem donat suport a aquesta acusació al llarg de la instrucció, però el jutjat ens va tombar tots els recursos", ha explicat. "Ara ha decaigut aquesta acusació però no descartem que al llarg del judici oral tornar-ho a plantejar", ha afegit.

D'altra banda, l'Ajuntament d'Alcanar (Montsià), on va tenir lloc l'explosió que va precedir els atacs terroristes, no ha pogut personar-se en la causa judicial. Aquesta explosió, que va tenir lloc durant la nit del 16 d'agost del 2017 a una casa de la urbanització Montecarlo d'Alcanar Platja, ha anat quedant en segon pla durant la instrucció i la investigació dels atemptats de les Rambles de Barcelona i Cambrils, fins al punt que no està reconeguda com a atemptat terrorista.