Barcelona Oberta, el lobby que agrupa alguns dels principals opositors a Colau

La sentència d'un jutjat contenciós-administratiu contra l'eix verd del Consell de Cent de la capital catalana -una de les parts fonamentals del projecte superilla de l'Eixample- ha situat en el primer pla polític i mediàtic Barcelona Oberta, l'entitat que juntament amb la patronal Foment del Treball va denunciar la transformació urbanística de la via. Fundada el 2014, l'organització agrupa una vintena d'eixos comercials i turístics de la ciutat i amb el temps s'ha convertit en un autèntic lobby que reuneix també grans empreses privades i diversos dels actors que els darrers anys han protagonitzat la lawfare o guerra judicial contra les polítiques de Barcelona en Comú durant l'alcaldia d'Ada Colau.

A l'espera de l'evolució del cas -el govern municipal ja ha anunciat que presentarà recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i els Comuns confien que s'acabi arxivant, com el gruix de querelles que van rebre en els seus vuit anys al poder-. Tot i que la sentència estableix que el Consell de Cent hauria de tornar a l'estat previ a la seva pacificació, en una roda de premsa d'aquest divendres, Barcelona Oberta ha descartat demanar-ne que l'execució.

El seu president, Gabriel Jené, ha defensat engegar una etapa de "diàleg" amb l'alcalde, Jaume Collboni, amb la voluntat que a partir d'ara hi hagi "consensos" quan s'hagin de fer transformacions urbanes. Jené ha reconegut que la reversió de la transformació del carrer "podria ser traumàtic".

Segons la seva web, Barcelona Oberta té com a missió "construir conjuntament un model comercial transformador que potenciï la reputació de Barcelona a nivell local i internacional". Ferma partidària de potenciar el "turisme de negocis i de compres" i de la "col·laboració público-privada", s'ha posicionat clarament a favor de l'ampliació de l'aeroport del Prat, una demanda compartida pels grans poders econòmics i que topa amb un fort rebuig ecologista i polític -per exemple, de BComú- en una època d'emergència climàtica. A més a més, defensa l'ampliació dels horaris comercials a les principals zones turístiques de la capital catalana, una opció que fonamentalment afavoreix les grans empreses i no els petits establiments i els negocis de proximitat.

L'entitat va participar a la plataforma Barcelona és Imparable, que va manifestar-se contra el govern de Colau

No es pot dir que amagués la seva oposició a l'anterior govern local, encapçalat per Colau i integrat per Comuns i PSC, ja que durant la tardor del 2021 va ser una de les organitzacions implicades en la creació de la plataforma Barcelona és Imparable, que va reunir unes 2.000 persones en una manifestació celebrada el 21 d'octubre d'aquell any. Entre d'altres arguments, la plataforma -que comptava també amb la participació del Gremi d'Hotels- assegura que la ciutat vivia "un moment de desànim, grisor i aturada" per culpa "de la por i la manca de visió de futur" del seu govern, al que acusava d'haver deixat "escapar grans oportunitats".

Del sector turístic a Agbar

El recorregut de Barcelona és Imparable no va anar gaire més enllà de la manifestació, però es pot considerar un dels moviments dels sectors opositors a Colau i els Comuns per augmentar-ne el desgast de cara a les eleccions municipals del maig passat, que van comportar la seva sortida de l'alcaldia. Que Barcelona Oberta s'hi integrés no sorprèn si tenim en compte que acull precisament alguns dels principals representants del poder tradicional de la ciutat, directament implicats en la guerra judicial contra l'anterior govern municipal.

A banda dels eixos comercials tradicionals de la ciutat, el lobby també compta entre els seus membres amb centres comercials com Diagonal Mar, L'illa [Diagonal], Westfield Glòries o les Arenas, a banda d'El Corte Inglés, el gegant estatal dels grans magatzems. La seva batalla contra Colau s'entén millor, però, si posem el focus en els patrocinadors de Barcelona Oberta, entre els que destaquen l'Associació d'Apartaments Turístics Barcelona (Apartur), Agbar i el Gremi d'Hotels. A més a més, entre els seus partners hi trobem el Gremi de Restauració de Barcelona i el lobby Barcelona Global, de marcat accent neoliberal, mentre que a la secció d'espònsors hi ha La Vanguardia, un dels principals ariets mediàtics contra Colau.

Recursos contra les polítiques dels Comuns

No es tracta d'entitats políticament precisament neutrals, sinó que van tenir un paper clau i ben actiu d'oposició a algunes de les principals mesures del govern liderat per Barcelona en Comú. El Gremi d'Hotels, per exemple, va ser molt crític amb el pla de regulació d'hotels, el Peuat, que entre d'altres qüestions estableix un decreixement d'establiments al centre de la ciutat, ja que impedeix obrir-ne de nous encara que n'hi hagi que tanquin. De fet, el Gremi va presentar un recurs contra la normativa. Apartur, al seu torn, va titllar Colau d'"irresponsable" en la passada campanya electoral per la intenció del seu partit de reduir el nombre d'apartaments turístics a la ciutat, amb el tancament d'aquells situats en blocs on hi viuen veïns.

El Gremi de Restauració de Barcelona, dirigit per Roger Pallarols, ha estat un dels crítics més contundents contra l'acció de l'antiga alcaldessa, tant per denunciar en el seu dia la nova ordenança de terrasses -que limitava l'espai públic que podien ocupar-, com per reclamar la legalització del màxim nombre possible un cop la posició governamental va canviar arran de l'aturada de l'activitat per la pandèmia de Covid-19. També va posicionar-se per refusar els límits horaris als establiments per mirar de pal·liar el soroll als carrers i places més tensionats de la ciutat per protegir el dret al descans dels veïns.

Agbar estava en contra del projecte de municipalització del servei de l'aigua a Barcelona

Citada explícitament per Colau i el seu equip en la denúncia de la lawfare que patien, Agbar és la companyia privada que controla el servei de subministrament a la capital catalana des de fa un segle i mig. Actualment controlada per la multinacional francesa Veolia, la corporació va promoure recursos contra el projecte dels Comuns de municipalitzar el servei de l'aigua en primer terme i, posteriorment, va aconseguir paralitzar el reglament de participació ciutadana, que la formació d'esquerres volia aprofitar per preguntar justament als veïns sobre les preferències del model de gestió de l'aigua.

Agbar, el Corte Inglés i Mapfre, amb 5.000 euros en cada cas, i Seat, amb 10.000, figuren com els principals finançadors privats de Barcelona Oberta, segons la documentació penjada a l'apartat de transparència de la web de l'entitat. En qualsevol cas, i encara que pugui xocar, durant l'any passat la major aportació de recursos provenia de l'Ajuntament de Barcelona, amb un total de 100.000 euros, malgrat el rebuig explícit cap a les seves polítiques.

La sentència, no ferma, contra l'eix verd de Consell de Cent suposa un triomf judicial de moment parcial d'una estratègia sobretot encaminada a generar soroll mediàtic i desgastar els Comuns. Un fet que es va assolir si tenim en compte els resultats de les eleccions, quan la formació de Colau va quedar en tercera plaça, amb 9 regidors, per darrere dels 11 de Junts i els 10 del PSC de Jaume Collboni, l'actual alcalde.