El camí al 21D

A tres dies de la data límit per tancar les llistes, els partits catalans ja tenen gairebé tot a punt per a les eleccions del 21D. Després de setmanes d'estira-i-arronsa, especialment en el bàndol sobiranista, ja hi ha coalicions, hi ha aliances -algunes, de sorprenents- i hi ha unes quantes enquestes. Que apunten a una repetició de la foto de l'27S, encara que les espases estan en alt.

Després de no poca controvèrsia i de 'pressing' de Puigdemont, el PDeCAT i part de l'independentisme per formar una candidatura conjunta, els tres grans partits que defensen la República catalana concorren en solitari a les eleccions, integrant cada un els seus aliats menors.

ERC, a qui totes les enquestes coincideixen a donar com a vencedora el 21D, es presenta sota la marca ERC-Catalunya Sí (ERC-CatSí), incloent en les seves llistes dirigents de tres formacions que van participar el 2105 a Junts pel Sí: els democristians de Demòcrates per Catalunya -escissió independentista de l'extinta Unió-, MES i Avancem -sorgides de la diàspora sobiranista del PSC-.

Els republicans presenten com a candidat el seu líder, el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, empresonat per ordre de l'Audiència Nacional pel seu paper en la declaració d'independència del 27-O. I col·loquen en posicions de sortida la resta dels seus consellers en presó preventiva o a Brussel·les: Raül Romeva (Afers Internacionals), Carles Mundó (Justícia) i Toni Comín (Sanitat) en els llocs 3, 5 i 7 per Barcelona; Dolors Bassa (Treball) com a cap de llista per Girona, i Meritxell Serret (Agricultura) encapçalant la llista de Lleida.

ERC havia reservat el número 4 de la llista per Barcelona a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, igualment investigada per rebel·lió en relació a la declaració d'independència, però aquesta encara no s'ha pronunciat al respecte. En la seva declaració de la setmana passada davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, Forcadell es comprometia a "renunciar a qualsevol actuació fora del marc constitucional", i el jutge advertia que podria revisar les seves mesures cautelars -presó provisional eludible sota fiança- si no es complia aquesta condició.

No repetirà la seva diputada, exportaveu i exconsellera Anna Simó, també imputada al costat de Forcadell, que ha manifestat que és hora de fer un pas enrere després de quatre legislatures consecutives a la Cambra.

Puigdemont, amb un PDeCAT sense sigles

El PDeCAT tindrà finalment com a candidat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El president havia repetit durant mesos que no seria candidat, i fa tot just uns dies va llançar la proposta de ser-ho en una llista unitària del sobiranisme. Avortada aquesta llista, Puigdemont va acceptar encapçalar la candidatura del seu partit. Encara que aquest concorrerà als comicis (per tercera vegada consecutiva) sota altres sigles.

Els neoconvergents van al 21D sota la denominació Junts Per Catalunya (JUNTSxCAT). Aquest nom remet en part al de Junts pel Sí, i és un dels que va estar sobre la taula en el congrés de refundació del partit el juliol passat.

Amb tota seguretat, la formació inclourà igualment en posicions de sortida els seus consellers a la presó provisional o a Brussel·les: Joaquim Forn (Interior), Clara Ponsatí (Ensenyament), Jordi Turull (Presidència), Josep Rull (Territori) i Meritxell Borràs (Governació).

Des part de l'independentisme, de fet, s'apunta que, en cas de revalidar victòria electoral, hauria de restituir-se el Govern en ple destituït pel president del Govern, Mariano Rajoy, en aplicació de l'155. El diputat al Congrés d'ERC Gabriel Rufián ha anat més lluny, en apuntar que això inclouria Puigdemont com a president.

Algunes veus contemplaven també que els dirigents empresonats de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, haurien d'integrar també les llistes independentistes. Òmnium ha deixat clar aquest mateix dimarts que Cuixart no anirà a cap candidatura. Aquesta decisió apunta que tampoc ho farà Sànchez.

Com a baixa més significativa en el PDeCAT, la de Santi Vila, que va arribar a postular-se com a presidenciable just després de la declaració d'independència. Però que ha vist com el fet que fos l'únic dels consellers i exconsellers imputats per l'Audiència Nacional que no està a la presó incondicional ha retallat totes les seves aspiracions dins del partit.

La CUP, en solitari

Tanca el bàndol independentista la CUP, que aquest diumenge va desfullar la margarida i va decidir presentar-se en solitari a uns comicis que considera "il·legítims". Per les seves estrictes normes internes, la major part dels seus diputats al Parlament (els que porten més de dos anys a l'escó) no poden repetir a les llistes. Això inclou aquells dels seus representants que han obtingut més visibilitat des de l'27S, com Anna Gabriel, Gabriela Serra o Benet Salellas.

Com a cap de llista cupaire ha sonat el seu diputat Carles Riera, que va entrar al Parlament iniciada la legislatura. Ahir dimarts, Salellas va considerar "possible" integrar a les seves llistes al fins fa poc líder de Podem Catalunya, Albano-Dante Fachin, si aposta per un "programa similar" al de la CUP. Fachin, que diumenge va presentar una plataforma pròpia, s'ha mostrat en diversos moments de la legislatura més pròxim a les tesis cupaires que a les del seu grup.

L'opció sobiranista no independentista, la liderarà Xavier Domènech, com a candidat de Catalunya En Comú-Units Podem, coalició que integra cinc partits: Catalunya a Comú, Barcelona en comú, Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa i Podem Catalunya (sense Fachin i els seus).

Acompanyarà a Domènech una altra dirigent de Catalunya a comú, la portaveu de la formació, Elisenda Alamany, amb Jessica Albiach (Podem) en tercera posició de la seva llista per Barcelona -la que, previsiblement, obtindrà la majoria dels seus escons-. El quart lloc serà per a la coordinadora nacional d'ICV Marta Ribas, i el número 5 per al líder d'EUiA, Joan Josep Nuet, imputat al costat de Forcadell i altres membres de la Mesa del Parlament.

La coalició aspira a millorar els 11 escons de Catalunya Sí que és Pot a 2015. I a ser decisiva, en cas d'un resultat ajustat que no doni majoria absoluta a l'independentisme.

El PSC, amb ex de CiU

En el bloc unionista, el PSC, amb el seu secretari general, Miquel Iceta com a candidat, és l'únic que ha presentat aliats sorpresa: Units Per Avançar, els hereus no independentistes d'Unió, amb el seu líder, Ramon Espadaler, al número 3 de la llista per Barcelona.

El fitxatge ha causat algunes defeccions en el partit, tant des dels qui refusen aliar-se amb antics membres de CiU com dels que critiquen un pacte amb una força socialment conservadora. Alhora, el partit inclourà en llocs simbòlics a membres de Societat Civil Catalana, incloent al seu vicepresident, Àlex Ramos.

Menys sorpreses hi haurà en els altres dos partits del bloc del 78. Ciutadans, probablement la formació que més ha insistit a demanar eleccions anticipades, repeteix amb Inés Arrimadas -que al setembre va arribar a amenaçar amb una moció de censura, i que en diverses ocasions ha donat per mig fet que seria la nova presidenta de la Generalitat després d'uns comicis-, i repetiran igualment els seus caps de llista a Tarragona (Matías Alonso), Girona (Jean Castel) i Lleida (Jorge Soler).

Ciutadans tabién inclourà com a independent, en el lloc número 6 per Barcelona, a l'politòleg, articulista i tertulià Nacho Martín Blanco.

El PP busca un front unionista

Pel PP català, finalment, repeteix també com a candidat el seu president, Xavier Garcia Albiol. Continuaran igualment Andrea Levy, com a número 2 per Barcelona, seguida pel secretari general de la formació, Santi Rodríguez, i la seva portaveu adjunta, Esperanza García. L'únic fitxatge mediàtic és el de l'alcalde de Gimenells (Lleida), Dante Pérez, que acaba d'abandonar el PSC disgustat per la seva aliança que Units Per Avancar, i que serà el número 2 per la demarcació.

El mateix Albiol ha presentat aquest dimarts a PSC i Ciutadans una proposta per incloure alguns punts comuns en el seu programa. En concret, no afavorir cap tipus de referèndum sobre la independència, renunciar a qualsevol pacte amb partits independentistes, i, per contra, afavorir un pacte entre les tres formacions en el cas (més que improbable) que puguin fer-se amb el Govern després el 21D.

Si s'acceptés la proposta d'Albiol, s'accentuaria una ja marcada tendència a considerar el 21D com un nou plebiscit -sigui per la república, sigui pel 155 i el retorn a l'autonomisme-, amb dos blocs oposats i els Comuns al mig.

Sobre aquesta lectura, les enquestes apunten a una repetició dels resultats del 2015. Potser amb un molt lleuger augment per als partits constitucionalistes, però dins el marge d'error dels sondejos. A més del resultat en escons, i si l'independentisme aconsegueix mantenir la seva actual majoria absoluta (72 escons sobre 135), serà gairebé tan transcendental el percentatge de vots. Tant en el cas que els independentistes superessin el llindar del 50% (van obtenir un 48% el 2015), cosa que donaria nova força al seu projecte, com en el cas que veiessin rebaixades les seves xifres actuals.

En aquest sentit, l'unionisme confia en una àmplia participació, des de la premissa que l'independentisme ja està mobilitzat pràcticament al màxim. Per contra, des de l'àmbit independentista s'apunta que la resposta repressiva de l'Estat pot portar a les seves files nous votants no explícitament independentistes. La participació ja va ser extraordinàriament alta el 2015 (un 75%), i queda la incògnita de quin efecte pot tenir el fet que els comicis se celebrin en un dijous laborable. L'últim precedent a Catalunya -i l'últim en unes generals- van ser les eleccions del 28 d'octubre de 1982, que van portar al poder al PSOE amb una àmplia majoria absoluta.