Público
Público

Càritas alerta que la pobresa es cronifica Catalunya amb un 17% més d'atencions

L'entitat constata una tendència a Catalunya des d'abans de l'esclat de la pandèmia, i que l'any passat es va traduir en fins a un 5% més d'atencions. La seva acció social va arribar a unes 100.000 llars on vivien 250.000 persones

Les instal·lacions del Museu de Lleida han acollit la presentació de la memòria 2022 de Càritas Catalunya
Les instal·lacions del Museu de Lleida han acollit la presentació de la memòria 2022 de Càritas Catalunya. Ignasi Gómez / ACN

Càritas constata una tendència a l'alça d'atencions a Catalunya partir de la pandèmia del coronavirus. Des d'aleshores ha fet un 17% més d'atencions al territori respecte a abans de la crisi sanitària, i també es va traduir en un 5% més d'atencions l'any passat. Concretament, la seva acció social va arribar a 103.146 llars on vivien 249.182 persones.

El director de Càritas Diocesana de Lleida, Rafael Allepuz, assenyaña que el principal problema és que les "desigualtats van a l'alça" entre el col·lectiu que atenen, el que provoca que la pobresa i l'exclusió social es "cronifiquin". La situació afecta directament les llars monoparentals, especialment mares soles, i els domicilis amb infants i joves, a causa de l'atur i la inflació de preus, entre altres factors.

Tot plegat es desprén de la memòria de l'entitat corresponent al 2022, que avui ha presentat a les instal·lacions del Museu de Lleida. El document ha posat de manifest que la situació econòmica de moltes persones ateses per l'entitat ha empitjorat tot i que ja fa tres anys des de l'esclat de la pandèmia. I que només el 8,2% dels beneficiaris de l'acció social de Càritas són perceptors de l'Ingrés Mínim Vital o de la Renda Garantida de Ciutadania.

L'informe apunta que la meitat de les persones ateses no disposaven d'un habitatge digne i el 58% eren dones, moltes d'elles mares soles. La taxa de risc de pobresa i exclusió és del 25% a Catalunya (un 1% menys que a Espanya), però en les llars monoparentals es dispara fins al 49,2%. Als domicilis amb infants, adolescents i joves és del 32 i 27%, respectivament.

Inflació i productes bàsics

L'augment del preu de productes bàsics arran de la guerra a Ucraïna i també de la inflació ha impactat de manera més directa en les famílies amb menys recursos. Ara destinen 3 de cada 4 euros del seu pressupost a aliments, habitatge i subministraments, mentre que les famílies amb més recursos n'hi destinen menys de la meitat. L'informe apunta que més de 127.000 llars catalanes tenen tots els seus membres en edat laboral a l'atur.

Pel que fa a l'àmbit de la salut, el 45% dels domicilis han hagut de deixar de comprar els medicaments necessaris i el 55% no poden portar una alimentació adequada. De fet, el 80% reconeixen que han hagut de prescindir d'aliments frescos, com verdures o làctics. En l'àmbit educatiu, el 39% de les llars no poden pagar les despeses escolars. I més de la meitat de les llars no disposa de connexió a internet més enllà del mòbil.

El president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, ha aprofitat la roda de premsa per reclamar a les administracions "responsabilitats de govern". També ha reivindicat que aquestes inverteixin recursos per tal de combatre la pobresa.

Reclama que les administracions garanteixin els drets de l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans a tots els residents a l'Estat espanyol. Aquest inclou garantir un nivell de vida que asseguri la salut, el benestar, l'habitatge, l'assistència mèdica o la seguretat en cas d'atur, entre altres.

El perfil dels usuaris de Càritas Catalunya

El 58% dels usuaris de l'entitat són dones i gairebé la meitat de les persones ateses estan a l'atur. A més, el 34% de les persones que s'adrecen a Càritas són infants o joves. Gairebé la meitat de les famílies no disposa d'un habitatge digne i una de cada tres o quatre persones comparteixin pis amb altres famílies.

Pel que fa a la seva procedència, el 28% de les persones ateses són espanyoles; un 36% procedeixen d'Amèrica del Sud i Central, sobretot de Colòmbia; i un 27% de l'Àfrica. El 37% dels usuaris es troben en una situació administrativa regular, mentre que el 34% es troben en una situació administrativa irregular.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?