Público
Público

Catalunya va rebre més de 10.000 sol·licituds d'asil el 2022, 2.000 més que l'any anterior

La Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR) ha denunciat que és "gairebé impossible" tenir cita per demanar protecció internacional a Espanya amb el sistema actual i ha lamentat que la majoria de sol·licituds s'acaben denegant

Torn de paraula - Del 'welcome refugiats' a refugiats 'go home'
Refugiats a la tanca de Melilla 

Augmenten les peticions d'asil a Catalunya, que el 2022 en va rebre 10.396, 2.000 més que l'any anterior. Aquestes xifres l'han convertit en la tercera comunitat en nombre de sol·licituds de protecció internacional presentades a l'Estat, que va rebre un total de 118.842 sol·licituds d'acollida, gairebé el doble respecte del 2021, que en van ser 65.404. La majoria van ser de persones refugiades de Veneçuela, amb 45.748, seguit de Colòmbia, el Perú i el Marroc. la

Coincidint amb el Dia Mundial de les Persones Refugiades, la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR) ha denunciat les dificultats per accedir al procediment de protecció internacional i creu que amb el sistema actual habilitat a Espanya és "gairebé impossible" obtenir una cita per a l'entrevista de sol·licitud amb la Policia Nacional. Ho ha apuntat la codirectora de la Comissió Elena Maya en el marc de la presentació de la campanya Ni un pas enrere en la defensa del Dret d'Asil

Maya ha alertat que aquesta manca de cites per a fer l'entrevista -moment en què es considera que s'ha formalitzat la petició- fa que els demandants estiguin en "situació d'irregularitat administrativa" durant molt de temps. Alhora, la codirectora ha denunciat que la Policia Nacional "no té formació específica en qüestions d'asil i estrangeria i tampoc no estan formats en interculturalitat, diversitat i gènere".

Maya ha recordat que s'ha habilitat una via telefònica per demanar cita, ja que per Internet es va detectar un "mercat negre" on es demanaven fins a 200 euros per família per aconseguir cites. 

Una espera desigual en funció de l'origen del sol·licitant

L'entitat també ha criticat la demora en la resolució de les sol·licituds un cop feta l'entrevista, que s'haurien de resoldre en 6 mesos, i no en 2 anys, que és la mitjana de temps que es tarda actualment. Aquesta espera genera "una gran incertesa entre els sol·licitants d'asil". Una espera, per altra banda, que és desigual en funció de l'origen del sol·licitant. "En el cas dels refugiats ucraïnesos, la resolució és immediata, amb un termini de 24 a 48 hores", ha lamentat Maya.

Segons una enquesta del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, el 78% dels catalans està d'acord que la UE hagi obert vies legals i segures per donar acollida a les refugiades ucraïneses. El 68% creu que s'ha de fer el mateix amb refugiats d'altres països del món.

L'entitat també ha lamentat que la majoria de sol·licituds de protecció internacional s'acaben denegant i que Espanya "només resol positivament al voltant del 15% de les presentades", mentre que la mitjana europea és del 40%. 

Més polítiques de protecció internacional

La CCAR ha exigit a l'Estat polítiques de protecció internacional que garanteixin l'acollida i, encara que valora l'aposta pel reassentament com a via legal i segura, creu que els objectius marcats pel Govern "són molt baixos els darrers anys".

L'entitat creu que és urgent acabar amb les "devolucions il·legals de persones que arriben a Ceuta, Melilla i altres territoris de sobirania espanyola"; millorar els procediments de cita prèvia i els protocols de detecció de menors no acompanyats; estudiar les sol·licituds de protecció sense aplicar criteris per nacionalitat; i garantir als sol·licitants una atenció integral i personalitzada.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?