Público
Público
repressió

La causa contra Tamara Carrasco arriba a judici

El jutjat del Penal número 25 de Barcelona obre aquest dilluns vista oral contra l'activista independentista. La fiscalia li demana set mesos de presó per un delicte d'incitació de desordres públics. El ministeri públic l'acusa d'haver enviat un missatge de veu a través de WhatsApp on "impartia directrius per accions reivindicatives dels CDR durant la Setmana Santa del 2018".

L'activista del CDR de Viladecans, Tamara Carrasco, acusada de rebel·lió, terrorisme i sedició, Marc Font
L'activista del CDR de Viladecans, Tamara Carrasco, acusada de rebel·lió, terrorisme i sedició, Marc Font

públic i acn

El jutjat del Penal número 25 de Barcelona obre aquest dilluns vista oral contra l'activista dels CDR de Viladecans Tamara Carrasco, a la que acusa d’un delicte d’incitació a desordres públics. A finals de gener d'aquest any, la fiscalia feia pública la seva petició de pena, concretament de set mesos de presó i inhabilitació especial per l'exercici del dret de sufragi durant la condemna. El ministeri públic considera que Carrasco, veïna de Viladecans, va cometre un delicte d'incitació de desordres públics i acusa l'activista d'haver enviat un missatge de veu a través de WhatsApp on "impartia directrius per accions reivindicatives dels CDR durant la Setmana Santa del 2018".

El ministeri públic considera constatat que la nit del 26 i la jornada del 27 de març una "multitud de persones indeterminada" va fer actes per "pertorbar la convivència i el normal desenvolupament". En qualsevol cas, en el text es reconeix que l'activista dels CDR parlava d’accions de "sabotatge", però sempre "sense violència". Tot i això, destaca que el missatge de veu constitueix un delicte de distribució o difusió pública d'una consigna que incita a la comissió d'un delicte de desordres públics.

Tamara Carrasco va ser detinguda el 10 d’abril del 2018 en una macrooperació de la Guàrdia Civil ordenada per l’Audiència Nacional, que en un primer moment a través de la seva Fiscalia l'acusava dels delictes de sedició, rebel·lió i pertinença a organització terrorista i va tenir-la 48 hores tancada i incomunicada. El 12 d’abril va sortir en llibertat, però amb una mesura cautelar inèdita: durant més d'un any només podia sortir de la seva ciutat per comparèixer setmanalment al jutjat de Gavà.

El novembre del mateix any el magistrat de l'Audiència Nacional Diego De Egea decidia enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l'obligació d'estar confinada al seu municipi. Sis mesos més tard, l'Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d'instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra l'activista dels CDR.

A finals de maig del 2019, després de més d'un any, el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona ordenava l'aixecament del confinament de Carrasco.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?