Tots els detinguts i acusats d'integrar una cèl·lula terrorista independentista que ultimava atemptats terroristes a Catalunya estan en llibertat sota fiança. Sense excepció. De fet, la Sala Segona de la Secció Penal de l'Audiència Nacional ha posat en dubte l'existència d'una cèl·lula terrorista, mentre que el jutge García-Castellón, per contra, sí que manté la tesi de "la naturalesa terrorista de l'organització" d'acord amb "les últimes tendències legislatives i jurisprudencials".

El cas, però, ha anat perdent força. En els primers dies, la premsa es va fer ressò d'una presumpta cèl·lula pràcticament a punt per actuar, amb objectius concrets com el Parlament o una casa caserna de la Guàrdia Civil. No obstant això, amb el pas dels mesos i, sobretot, després de l'aparició en escena de la Secció Segona del Penal de l'Audiència Nacional, el cas ha anat perdent rellevància i ha començat a recordar al que ha passat en altres operacions molt mediàtiques contra altres presumptes grups terroristes que finalment han acabat fora dels delictes terroristes.

L'últim antecedent d'un cas en el qual es processa per terrorisme i finalment l'acusació acaba en desordres públics va ser també amb els CDR catalans. A l'abril de 2018, va ser detinguda sota les mateixes sospites i per ordre d'ell mateix jutjat Tamara Carrasco. Va ser acusada de delictes de terrorisme i rebel·lió i va estar durant un any confinada a la seva ciutat, Viladecans. No obstant això, l'exjutge de reforç del Jutjat Central d'Instrucció Número 6, el magistrat Diego Egea, va acordar la seva posada en llibertat en considerar que, amb els indicis recollits, només podia ser acusada de desordres públics.

Després de la detenció de nou CDR el passat 23 de setembre, Tamara Carrasco va declarar el següent a La Marea: "Tinc la sensació que nosaltres vam ser la prova pilot, que no va sortir bé. Ara els nostres companys porten a l'esquena acusacions molt greus , a més d'haver entrat a la presó preventiva sense fiança. Com en el nostre cas, els mitjans de comunicació s'han encarregat de sembrar el dubte, però sobretot l'odi; està filtrant-se informació encara que hi ha secret de sumari i s'estan vulnerant els seus drets més fonamentals".

El presumpte terrorisme anarquista

Una altra de les operacions més sonades (i estrambòtiques) va ser l'Operació Pandora. Durant la matinada del 16 de desembre de 2014 centenars d'agents dels Mossos d'Esquadra (al voltant de 500) es van desplegar a 14 locals i cases de Barcelona, Manresa i Sabadell en una operació coordinada per l'Audiència Nacional. Onze persones van ser detingudes i set d'elles van entrar ràpidament a la presó incondicional. Els càrrecs van ser duríssims.

El magistrat de l'Audiència Nacional Gómez Bermúdez els va atribuir la comissió de delictes de constitució, promoció, direcció i pertinença a organització terrorista amb delictes de tinença i dipòsit de substàncies o aparells explosius i danys i estralls amb finalitat terrorista. La nota de premsa que els Mossos d'Esquadra van remetre als mitjans parlava de la desarticulació d'"una organització terrorista de caire anarquista a la qual se li atribueixen diversos atemptats amb artefactes explosius".

Era la primera operació a gran escala contra un presumpte terrorisme anarquista implantat a Espanya. Després vindria l'Operació Piñata, en què serien detingudes 15 persones i cinc entrarien a la presó; i l'Operació Pandora II, en què serien detingudes nou persones més. Els càrrecs i la base de l'acusació serien pràcticament idèntics: pertinença a organització terrorista, danys i tinença il·lícita d'armes per a ús terrorista.

Les operacions policials posaven fi a una llarga llista d'advertències de les autoritats. Tot just uns mesos abans, alguns dels principals responsables de país en matèria de seguretat advertien dels perills de l'anarquisme. El que era director general de la Policia, Ignacio Cosidó, anunciava que "el terrorisme anarquista s'havia implantat a Espanya" i que hi havia "risc d'atemptats", mentre que el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, culpava els anarquistes de els disturbis de Gamonal, a Burgos. Fins i tot el diari El País va publicar en aquell momentuns informes policials que assenyalaven que "el terrorisme àcrata" havia copiat (tot i que "a un altre nivell") la forma d'actuar i organitzar-se de A l'Qaida. El diari de Prisa, de fet, va titular la informació així: "El terrorisme anarquista còpia Al-Qaida".

No obstant això, tot va quedar diluït com un terròs de sucre en un got d'aigua. L'Audiència Nacional, tot i el desplegament, no va poder demostrar l'existència de cap organització terrorista de caire anarquista.

El cas d'Straight Edge

El cas de Straight Edge també està vinculat a les operacions anteriors d'un suposat terrorisme anarquista. L'Audiència Nacional també va enviar a presó a el jove de 25 anys Nahuel, membre del col·lectiu anarco vegà Straight Edge, acusat, al costat de cinc dels seus companys, d'organització criminal amb finalitats terroristes. Nahuel va passar 16 mesos a la presó en una marató de cinc presons.

No obstant això, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va desmuntar el relat de la jutge instructora i va imputar als joves un delicte d'enaltiment de terrorisme en xarxes socials. Es va demanar una pena de dos anys de presó per enaltiment de terrorisme i, finalment, van ser absolts de tots els càrrecs. Un altre cas d'un terrorisme de caire anarquista que es va anar diluint fins a la res.

Presumpte terrorisme a Pamplona

Finalment, un altre exemple de terrorisme que no era tal van ser els incidents al casc antic de Pamplona del passat mes de maig de 2017 després d'una manifestació. La jutge Carmen Lamela, instructora de el cas, va establir que els fets s'emmarcaven en la kale borroka i eren constitutius de delicte de terrorisme en concurs amb desordres públics, lesions, incendi, danys i atemptat, per la qual cosa han de ser investigats per la audiència Nacional. La Fiscalia, atenent aquesta qualificació, va sol·licitar set anys de presó per als acusats.

No obstant això, després de celebrar el judici, la Sala Penal de l'Audiència Nacional va descartar rotundament qualsevol delicte terrorista i va condemnar a quatre joves a dos anys de presó per desordres públics.