Público
Público

Cinc claus del congrés constituent de la Crida 

La formació política impulsada per Puigdemont, Jordi Sànchez i Torra aprovarà la direcció i les ponències organitzativa i política en un conclave a Barcelona en què, en canvi, no decidirà si participarà a les eleccions europees i municipals, ni quina relació tindrà amb el PDeCAT. 

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Una imatge de la convenció fundacional de la Crida celebrada a Manresa. EFE

Ha passat més de mig any des la presentació de la Crida Nacional per la República, però no serà fins aquest dissabte que el moviment arrencarà oficialment, amb la celebració del seu congrés constituent. Algunes coses han canviat en el darrer mig any i, de moment, la Crida està molt lluny d'assolir l'objectiu de transversalitat que anunciaven els seus impulsors, fonamentalment l'expresident Carles Puigdemont, el diputat de JxCat i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra. Després de la convenció fundacional celebrada l'octubre a Manresa, el Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB) acollirà el congrés constituent, en el que hi ha inscrites 4.000 persones.

La cita, que començarà a les 10h del matí, servirà per aprovar la direcció de la Crida -formalment inscrita com a partit polític al Ministeri d'Interior-, així com les ponències organitzativa i política, però no per abordar altres qüestions claus, com la participació o no a les eleccions europees i municipals del 26 de maig o la relació amb el PDeCAT. Segons dades de la formació, la Crida suma ara mateix 50.000 adherits i 16.000 fundadors, és a dir, persones que han pagat 10 euros i, per tant, són les que tenen dret a vot i podrien considerar-se afiliats. Resumim les claus de la cita en punts.

Una direcció amb consellers, diputats i antics càrrecs de l'ANC

La Crida sortirà del conclave de dissabte amb una direcció formada per un total de 21 persones, encapçalades per un president i un secretari general. Si no hi ha una sorpresa monumental, el president de la Crida serà Jordi Sànchez, actualment empresonat a Lledoners. La llista oficialista presenta Antoni Morral, diputat de JxCat i alcalde de Cerdanyola del Vallès per ICV entre 2003 i 2009, com a secretari general. Si és escollit, Morral serà l'encarregat de fer funcionar l'estructura de la formació, atès que en els propers mesos Sànchez s'haurà de sotmetre al judici del Tribunal Suprem pel qual la Fiscalia l'acusa de rebel·lió i li demana 17 anys de presó. Sànchez i Morral s'enfrontaran a la candidatura alternativa, encapçalada per l'exregidor de CiU a Sant Cugat del Vallès Jordi Farrés i que té en Oriol Izquierdo, exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes, com a número dos i aspirant a la secretaria general.

D'una banda, s'escolliran el president i el secretari general de la Crida, mentre que els 19 membres restants de la direcció es votaran de manera separada i amb llistes obertes. A la candidatura de Sànchez i Morral s'hi integren consellers, diputats, algun alcalde, antics dirigents de l'ANC... La consellera de Presidència, Elsa Artadi; la de Cultura, Laura Borràs; i el de Territori, Damià Calvet; també aspiren a la direcció en una candidatura de la que, a més a més, formen part, entre d'altres, els diputats de JxCat Gemma Geis i Albert Batet, els exconsellers Ferran Mascarell i Marina Geli -ambdós antics dirigents del PSC-, l'alcalde de Montblanc i dirigent d'ERC, Pep Andreu, o els exmembres del secretariat de l'ANC Irene Negre, Marcel Padrós i Jordi Pairó.

A la llista alternativa, promoguda per Agustí Colomines -un dels ideòlegs de capçalera de la dreta independentista-, hi ha candidats com el jurista Hèctor López Bofill, antic membre de Solidaritat per la Independència, i Isabel Ferrer, directora general de Protecció Civil de la Generalitat. A Carles Puigdemont se li reserva el càrrec de president impulsor. Com a tal, tindrà el lideratge de l'acció política del partit. Puigdemont, com Quim Torra i Jordi Sànchez, intervindrà a l'acte polític que es farà a la tarda i servirà per tancar el congrés.

Organització: tres òrgans de govern

La ponència organitzativa serà la primera que es votarà. L'objectiu de la formació és aconseguir la independència de Catalunya i al text [que podeu llegir al final de l'article] s'hi manté la promesa de dissoldre el moviment si s'assoleix la independència en forma de República, si bé amb el matís que els afiliats a la formació hauran de validar-la en una convocatòria extraordinària.

La Crida comptarà amb tres òrgans de govern: l'assemblea, el govern de la direcció política i el consell de representants. A l'assemblea hi participaran els associats -actualment 16.000 persones, segons la formació- i celebrarà una trobada ordinària a l'any. Serà el màxim òrgan de decisió. La direcció estarà formada per 21 persones i s'escollirà al congrés de dissabte, mentre que el consell de representants estarà format per 204 persones: els tres impulsors, els 21 membres de l'executiva, 80 representants territorials, 60 dels corrents ideològics i 40 de sectorials. Aquest organisme elaborarà els documents polítics i els elevarà a la direcció. Es reunirà cada dos mesos.

Sense renunciar a cap "via pacífica" per assolir la independència

L'encarregat d'elaborar la ponència política ha estat Jordi Sànchez, bàsicament des de la presó de Lledoners. Al document -que també teniu disponible al final de l'article- s'afirma que "no renunciem a cap via pacífica i no violenta per fer efectiva la declaració d'independència i instaurar la república catalana a l'empara de de la causa justa de la independència". La Crida, per tant, no descarta la via de la desobediència, si bé no parla en cap moment d'unilateralitat.

La ponència posa molt d'èmfasi en el diàleg: "L’aposta pel diàleg i l’entesa per exercir de manera efectiva les aspiracions d’autodeterminació de la ciutadania de Catalunya és ferma. Si la via del diàleg amb l’Estat no es produeix o simplement no avança, en cap cas renunciarem a l’exercici efectiu de la sobirania, creant les condicions socials i polítiques del país que ho permetin".

No decidirà què farà a les europees i les municipals

La Crida arrenca dissabte, però el congrés constituent no servirà per decidir si la formació participarà a les eleccions europees i municipals del 26 de maig, tot i que només falten quatre mesos per passar per les urnes. El que ha transcendit és que la decisió passarà primer per un debat de la direcció que surti del conclave. Ara mateix, però, sembla complicat que la Crida tingui a temps de portar a terme un desplegament territorial que li permeti concórrer en condicions als comicis locals, si bé l'excepció podria ser Barcelona, on l'espai postconvergent ja ha decidit que sigui el conseller Quim Forn, actualment pres a Lledoners, qui lideri la candidatura.

Una de les persones que sona com a número dos de Forn és Elsa Artadi, que serà dirigent de la Crida. A més a més, que la Crida doni suport a la candidatura de Forn també pot facilitar que s'hi acabi sumant Ferran Mascarell, que també en serà dirigent i que fins ha mantingut la voluntat de concórrer, si cal amb una llista pròpia, a les urnes el proper 26-M. El que és segur és que el PDeCat participarà a la candidatura de Forn. 

Pel que fa a les europees, ara mateix el PDeCAT tindria avançat un acord per concórrer-hi juntament amb el PNB i Compromís per Galícia -una petita escissió del BNG- si bé els bascos també tenen l'opció de presentar-s'hi amb Coalició Canària, que no vol saber res d'una aliança amb els independentistes catalanes. També hi ha sectors del PNB que estan d'acord a un pacte amb el PDeCat, però en canvi no veuen amb els mateixos bons ulls una Crida que, a través de Puigdemont, encara insisteix amb una candidatura unitària independentista.

Un moviment del centredreta independentista

En el moment de presentar-se, els impulsors de la Crida van insistir en la voluntat que fos un moviment unitari i transversal, però a l'hora de la veritat l'únic partit, i amb recels, que té una relació amb el projecte és el PDeCat. I és que la Crida, almenys de moment, ha estat incapaç d'anar més enllà del centredreta independentista -malgrat algunes excepcions individuals com l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu (ERC)-, de manera que es veu el moviment com una nova mutació de l'antiga Convergència. Ara bé, el que encara no està clar és quina relació mantindrà amb el PdeCat, ja que la intenció del moviment és permetre la doble militància -no permesa pel PdeCat- per tal de sumar adhesions del partit presidit per David Bonvehí.

Que la Crida, tot i dir que funcionarà com una associació, s'hagi constituït com a partit ha aixecat molts recels al PdeCat, sobretot a nivell territorial. Càrrecs d'aquest partit han apuntat que la formació no es dissoldrà, de manera que l'opció seria establir-hi aliances electorals o bé, fins i tot, que hi hagi una escissió dins l'espai del centredreta independentista, una possibilitat que alguns no descarten. Mentre que dirigents propers a Puigdemont consideren que la Crida pot servir per menjar-se el PDeCAT, quadres destacats d'aquest partit, com el diputat al Congrés i alcalde de Tortosa, Ferran Bel, han avisat que les dues organitzacions han de tenir una relació d'igual a igual.