Público
Público

Forn encapçalarà la candidatura postconvergent a l'alcaldia de Barcelona

Forn inclourà l'excandidata del PDeCAT, Neus Munté, a les llistes, a qui descriu com "una persona compromesa amb la ciutat". El polític empresonat diu voler donar continuïtat al projecte de l'exalcalde Xavier Trias i defensa el seu dret a ser alcaldable per Barcelona tot i estar a presó.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'exconseller pres Joaquim Forn (PDeCAT) que ha anunciat aquest dimecres la seva decisió d'encapçalar una candidatura "integradora, solvent i transversal" per l'alcaldia de Barcelona. EFE/Sergio Barrenechea

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn encapçalarà la candidatura de l'espai convergent a les eleccions municipals de Barcelona. En una carta emesa a les xarxes socials, Forn -actualment empresonat a Lledoners- ha anunciat que encapçalarà la candidatura que representarà el PDeCAT i la Crida Nacional per la República: "La meva condició personal no és irrellevant. Però la decisió que he pres va més enllà d'aquesta conjuntura perquè em transcendeix a mi mateix, a través d'un projecte de ciutat que entenc necessari i imprescindible per la ciutat de Barcelona", afirma a la missiva.

Forn, qui ja va ser primer tinent d'alcaldia durant el mandat de l'exalcalde Xavier Trias, assegura que es presenta a les eleccions perquè ha estat "molts anys madurant quin és el projecte polític" que "Barcelona es mereix": "Em presento perquè vull ser motor de canvi en la reversió del model al que Barcelona està sotmesa des de les darreres eleccions municipals", diu el polític empresonat. Forn diu voler "donar continuïtat" al programa de Trias per situar "la capital del país com a eix principal de la seva acció".

El polític empresonat també ha fet bandera de la defensa del seu dret a presentar-se a l'alcaldia tot i estar privat de llibertat: "Donar per fet que se m'arrabassaran els meus drets polítics, juntament amb la llibertat, seria acceptar i donar per bones les raons dels que han construït artificiosament la narrativa que em manté preventivament a presó", diu. Reconeix que estar empresonat "no és cap avantatge", però, explica, que "seria deshonest" amb si mateix si no fes aquesta passa endavant.

Forn també destaca que comptarà amb l'exconsellera Neus Munté, que s'havia imposat a les primàries del PDECat. La defineix com "una persona compromesa amb la ciutat, coneixedora de la seva realitat, experimentada en la gestió pública i disposada a posar-se al servei del projecte de transformació de Barcelona". Insisteix que treballarà per "sumar-hi tantes complicitats i matisos com calgui, en nom de la transversalitat i unitat que la gent ens demana". Un dels dubtes a resoldre és si, finalment, l'actual consellera de Presidència i portaveu del Govern català, Elsa Artadi, formarà part de la candidatura com a número dos, una opció que encara estaria oberta. I que, a la pràctica, podria suposar que ella portés el pes de la campanya, atès que Forn estarà sotmès al judici del Tribunal Suprem contra l'1-O.

Forn, candidat de consens del PDECat i de l'entorn de Carles Puigdemont, haurà de fer de frontissa de totes dues posicions des de la capital catalana. Un cop descartats els lideratges de Munté i el també exconseller Ferran Mascarell -que, de moment, manté que es vol presentar en solitari-, Forn afrontarà uns comicis des de la presó i amb el judici de l'1 d'octubre durant els mesos previs a les votacions, pel que no podrà participar de la campanya. En cas que la sentència sigui condemnatòria, tampoc podria assumir l'alcaldia, pel que la seva participació agafa un component més simbòlic que no pas real, amb la força de ser un dels presos independentistes a favor. S'enfronta a una petició de pena de 16 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta per part de la Fiscalia, que l'acusa de rebel·lió i a una d'11 anys i mig de presó per sedició i malversació per part de l'Advocacia de l'Estat.

Un polític experimentat a la ciutat

Amb una àmplia experiència municipal -va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona durant 18 anys (1999-2017) i primer tinent d'alcaldia entre 2011 i 2015, amb Xavier Trias d'alcalde-, l'ascendent polític de Forn ha augmentat des que va ser empresonat el 2 de novembre de 2017, com a responsable d'Interior de la Generalitat durant la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.

Forn tot just va ser conseller d'Interior durant tres mesos, ja que va arribar al càrrec el juliol de 2017, en substitució de Jordi Jané. Durant aquest període va haver d'afrontar l'atemptat de l'agost d'aquell any a la Rambla de Barcelona i, òbviament, l'operatiu dels Mossos d'Esquadra durant l'1 d'octubre. Juntament amb Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és un dels quatre dirigents independentistes que no ha sortit de la presó des que va entrar-hi per primera vegada per ordre de la jutgessa Carmen Lamela.

Abans d'arribar al Govern de Puigdemont, Forn era l'home fort del PDeCAT, i abans de CiU, a l'Ajuntament de Barcelona, on feia tàndem amb Xavier Trias. De fet, l'exalcalde ha manifestat en diverses ocasions que veuria amb bons ulls que Forn fos el seu successor.