coronavirus
El confinament de la Conca d’Òdena, un any després: "No ho oblidarem mai"
El focus de coronavirus declarat a la zona, amb especial afectació a l’hospital, va obligar a tancar-la perimetralment durant 25 dies a l’inici de la pandèmia.
Publicidad
igualada,
Por, respecte, tristesa, angúnia, neguit. Són algunes de les paraules amb què els igualadins defineixen les sensacions que van viure quan van confinar perimetralment la Conca d’Òdena al principi de la crisi sanitària. En un moment en què encara no es coneixia la magnitud de l’epidèmia, 24 hores abans que el president Quim Torra demanés el confinament domiciliari a tot Catalunya, els prop de 70.000 habitants d’Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Òdena van quedar aïllats de la resta del país. "Vam ser l’spoiler de Catalunya", assenyala l’alcalde, Marc Castells.
Publicidad
Gairebé la meitat de plantilla de l’hospital va estar en aïllament aquells dies
A la capital de l’Anoia s’hi havia declarat un brot de coronavirus descontrolat, amb especial afectació entre el personal de l’hospital comarcal. 400 dels 1.000 professionals sanitaris van estar en aïllament aquells dies, ja fos per ser positius o contactes estrets. Això va dificultar encara més la gestió d’una situació explosiva en un moment en què no hi havia el coneixement actual de la covid.
El tancament es va ordenar quan hi havia 56 casos a la zona i 261 a tot Catalunya
Publicidad
El confinament perimetral es va ordenar el vespre del dijous 12 de març, quan a la ciutat ja hi havia 58 persones contagiades, 36 de les quals eren professionals sanitaris. A tot Catalunya, n’hi havia 261. Per tant, era una xifra molt important per una població de 40.000 habitants. En aquest context, la mesura era "absolutament necessària", considera el director assistencial de l’Hospital d’Igualada, Jordi Monedero. "Probablement va fer que altres territoris es poguessin preparar", afegeix. Tallar la mobilitat va impedir que el virus circulés, de manera que "es va poder controlar" la seva expansió pel territori.
La mortalitat va ser deu vegades superior que a la resta del país
Publicidad
Castells assegura que van intentar enviar un missatge de tranquil·litat, perquè era palpable que "la gent estava molt espantada". Durant 25 dies, l’Ajuntament va oferir una roda de premsa diària per mantenir la ciutadania informada. Va ser en una d’aquestes compareixences en què es va produir un "conflicte important" amb la Generalitat. A principis d’abril, la consellera de Salut, Alba Vergés, va anunciar que el dia abans no hi havia hagut cap mort a la Conca d’Òdena. Però Castells la va contradir: hi havia hagut onze morts. Salut utilitzava les xifres oficials de morts per covid als hospitals, mentre que l’alcalde es va proposar mostrar "les xifres reals" a partir de les defuncions reportades per les funeràries i comparant-les amb les dels cinc anys anteriors. "Això ens permetia mostrar que el que passava no era greu, sinó molt greu", afirma.
Crisi de mortalitat
Habitualment, sense pandèmia, a la zona confinada hi ha entre un i dos morts al dia. Però la setmana en què hi va haver el pic de mortalitat, la xifra es va disparar fins a entre 16 i 18. "Aquesta crisi de mortalitat ens va suposar un estrès molt gran, perquè llavors no sabíem que la setmana següent començaria a baixar", apunta Castells. La funerària local els va demanar un frigorífic perquè no tenien capacitat. Dues setmanes després de l’inici del tancament, a Catalunya hi havia 6,9 morts per 100.000 habitants; a la Conca d’Òdena, la xifra s’elevava a 63,1.
Publicidad
Monedero, director de l’hospital: "Estàvem desbordats als dos dies de tenir casos"
"La sensació és que s’ha mort molta gent; hi ha les xifres, però darrere hi ha la realitat", apunta Jenny Godó. L’hospital va travessar un moment també de molta saturació. Van témer no poder assumir tots els pacients: un dia, en una hora, van arribar fins a 12 ambulàncies. "Estàvem desbordats als dos dies de tenir casos", afirma el director. Tot i tenir un pla de contingència, Monedero apunta que "als tres dies, l’última fase ja ens havia caducat". L’Ajuntament va muntar un dispositiu especial amb 100 llits a un poliesportiu, però finalment no va caldre utilitzar-lo perquè la corba ja va començar a baixar.
Publicidad
Afectació econòmica
Més enllà de la situació sanitària, aquells dies hi havia preocupació també per l’economia. El 28% del PIB de la zona està dedicat a la indústria. El fet que només poguessin entrar i sortir mercaderies essencials va obligar a aturar la producció de plantes europees que utilitzen components produïts allà. Tot i que s’hi va poder anar posant solució, Castells assenyala que els ERTO i els crèdits ICO per a empreses han estat clau perquè "l’economia aguanti", tot i que ara caldria allargar-los. Encara que veu probable que hi hagi hagut una major afectació econòmica a la Conca pel tancament, l’alcalde no creu que tinguin una situació massa diferent de la resta de Catalunya, perquè justament la indústria és un dels sectors menys afectats.
És una zona eminentment industrial, amb un 28% del PIB dedicat al sector
Publicidad
Tot i que en un moment assegura que van patir per si se’ls estigmatitzava com a "zona zero" del coronavirus, com van ser, Castells assegura que van aconseguir donar-li la volta per ser vistos "com a exemple de superació". Això no fa oblidar, però, el patiment viscut. Imatges de la funerària amb urnes i urnes de cendres que els familiars encara no havien pogut recollir pel confinament domiciliari van impactar Castells. "Això no ho oblidarem mai. Ha sigut molt gros", conclou, recollint una sensació generalitzada.