Público
Público
EMERGÈNCIA PEL CORONAVIRUS

El confinament dels creadors que es nodreixen del carrer

Parlem amb Marcelo Expósito i amb Malicia, membre del col·lectiu de grafiteres The Hate Lovers.

Un graffiti de The Hate Lovers. THE HATE LOVERS.
Un graffiti de The Hate Lovers. THE HATE LOVERS.

L’escriptura es practica gairebé sempre en una mena de confinament particular, i la pintura, i la composició… però la creativitat que es nodreix del que passa al carrer, de l’intercanvi d’idees, de prendre el pols al que ens envolta, s’ha vist capgirada absolutament per una cuarentena que ja un mes que dura.

"En estos días de cuarentena global he vuelto a mi antigua normalidad: pasar las noches en vela y dormir por las mañanas o las tardes. Desde adolescente adopto este hábito cuando deseo entrar en otra percepción del tiempo, fluida y sinuosa, más concentrada, para permitir que acudan ideas o sucedan pequeños acontecimientos o encuentros inesperados. Casi a medianoche me he despertado y he encendido el móvil. Ha saltado de la pantalla una cascada de mensajes, muchos remitidos por personas con quienes hacía tiempo que no hablaba. Algo ha ocurrido, me he dicho sobresaltado. 'Marce, ha muerto Víctor Nubla'". Això ho va escriure Marcelo Expósito la matinada del 31 de març a l’1 d’abril.

Marcelo Expósito (Puertollano,1966) és artista, crític cultural, activista i en la seva vessant política ha exercit com a secretari de Congrés i diputat per Barcelona a les Corts Generals del 2016 al 2019 d'En Comú Podem. Ell va decidir autoconfinar-se el passat dimecres 11 de març perquè se sentia molt cansat i enfebrat. "Ho vaig atribuir a l’esgotament de tenir molta feina i de viatjar molt però potser he passat el virus de manera a molta gent. També em vaig recloure perquè em vaig adonar que havíem de dedicar-nos a construir la sostenibilitat de la cuarentena en l’entorn familiar i d’amistats. En el meu cas, tinc la meva familia nuclear distribuida en tres països i amistats íntimes a moltes ciutats", explica.

El dia a dia el reparteix en atendre a la familia a distància, participar en xarxes de sosteniment afectiu, aixecar els ànims, intercanviar reflexions, intentar analitzar, informar-se acccedint a fonts informatives tot procurant no saturar-se de pantalles. "Intento obrir-me espais per estar en silenci, llegint i escrivint. I també he aprofitat per fer un llarg dejuni i ara em procuro una alimentació sana i lleugera", afegeix Expósito.

Mentre dura el confinament, l’autor de Discursos Plebeyos està escrivint reflexions sobre la situació que van més enllà de la conjuntura immediata, una sèrie de converses amb les seves amistats dels àmbits de la cultura i el pensament de diverses ciutats del món. I també ha reprès un parell de llibres que fa temps que havia començat i que ara ha decidit continuar.

Expósito: "Haurem d’intentar que la consciència sobre la centralitat de cuidar-nos i la necessitat de construir vincles substancials tingui també una traducció social, política i econòmica a major escala"

Però després d’aquestes setmanes, Marcelo Expósito alerta de que que el confinament comença a ser més dur del que pensàvem anímicament, i que si bé la situació actual ja està millorant els vincles de solidaritat entre veïns i als barris, haurem d’aconseguir que es perllonguin més enllà d’aquest moment d’excepcionalitat i sobretot apunta que "haurem d’intentar que la consciència sobre la centralitat de cuidar-nos i la necessitat de construir vincles substancials tingui també una traducció social, política i econòmica a major escala que la micropolítica de les relacions personals”.

Afincat a Barcelona però també arrelat a Buenos Aires i Madrid, el treball de Marcelo Expósito s'ha mostrat regularment en festivals, trobades, xerrades, conferències, institucions i exposicions en els principals espais d'art contemporani d’arreu del món.

El confinament també atrapa el sector grafiter

The Hate Lovers és un col·lectiu de grafiteres afincades a Barcelona. El seu camp d’actuació és l’espai públic urbà i treballen per aconseguir la cohesió social i el reconeixement de les dones artistes que es dediquen a l’street art, una pràctica artística molt protagonitzada per homes, i dirigida per una visió molt masculina.

"Portem el confinament bastant malament perquè en aquestes circusmstàncies, la teva part creativa està atrapada, i necessites desfogar-te d’alguna forma. Jo per exemple estic centrada fent unes il·lustracions i crec que tinc bastant resiliència. Per sort, tenia feines aparcades que em feien més mandra i ara m’hi estic dedicant. Al final la creativitat és una eina positiva que tens al cap", afirma la Malicia, que a banda de la feina també té una filla petita.

"Portem el confinament bastant malament perquè en aquestes circusmstàncies, la teva part creativa està atrapada, i necessites desfogar-te d’alguna forma", afirma Malicia, de The Hate Lovers

Però avançar els projectes comuns amb el col·lectiu en aquestes circumstàncies és complicat. "Pots fer un zoom o una videtorucada però el treball en conjunt costa molt, i havíem d’inaugurar una mostra a la galeria Imaginart el 26 de març i evidentement s’ha endarrerit. Tot i que intentem mirar la part positiva i pensar que així tenim més temps per preparar les peces!", explica la Malicia.

El confinament paralitza al sector del grafiti, tot i que segons explica Malicia, com no hi ha gent pel carrer, alguns no poden més, surten a pintar i estan rebent moltes multes. "Jo mateixa tinc temptacions, podria fer-me una disfressa d'escombraries, sortir, entrar al metro que tinc davant de casa i fer vies, però amb una nena i una hipoteca no em puc arriscar", diu mig en broma la Malicia. Aquesta il·lustradora i grafitera assegura que "el bon temps és temporada alta per a nosaltres, hi ha gent que tenia emparaulats molts murals, workshosp. La Vegan del nostre col·lectiu tenia un event molt important a Galicia on hi havia de participar la Lady Pink, i no sabem com es reubicarà tot això…".

A The Hate Lovers consideren el seu treball en comú com un element de cohesió social, identitari, educatiu i formatiu, i de connexió entre les ciutadanes. I mentre compten els dies per tornar a sortir al carrer a pintar, desenvolupen una supervivència casolana sense abandonar l’actitud "guerrera" que les caracteritza.