L'endemà que les eleccions a Castella i Lleó hagin obert les portes a un molt possible govern autonòmic entre el PP i Vox, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha advertit Pedro Sánchez que la situació es pot repetir a La Moncloa si l'executiu espanyol no afronta amb "valentia" les "grans qüestions que resten pendents de resoldre", entre les que destaca el conflicte polític amb Catalunya. Alhora, ha tornat a reclamar "unitat d'acció" entre el sobiranisme i tots aquells partidaris dels "grans consensos" del país.

En un escenari majestuós com és la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Aragonès ha pronunciat una conferència just un any després de les eleccions al Parlament que li obririen les portes de la presidència, càrrec al qual accediria al cap de més de tres mesos després d'una negociació eterna i agònica amb Junts per Catalunya. En un acte que ha comptat amb l'assistència de més de 400 convidats -entre els que hi havia membres del Govern, dirigents polítics com el primer secretari del PSC i cap de l'oposició, Salvador Illa, o membres d'En Comú Podem i representants sindicals i d'organitzacions econòmiques i empresarials, entre d'altres-, Aragonès ha pronunciat un discurs que s'ha allargat durant gairebé una hora i en què ha desgranat les claus del seu projecte polític, definit com la "Catalunya sencera".

Per assolir-la ha apel·lat a la necessitat de portar a terme un seguit de transformacions socials i econòmiques però, sobretot, ha exposat que ara mateix Catalunya es veu "limitada" per un Estat espanyol que "ni acull ni respecta els consensos" del Principat. El seu horitzó per desbordar aquests límits passa per assolir el màxim d'autogovern, és a dir, l'Estat independent, un punt d'arribada que necessita prèviament la resolució de l'actual conflicte polític. Aquesta qüestió ha copat la pràctica totalitat de la segona part del discurs d'Aragonès. 

Forçar l'Estat a moure's

Més enllà d'insistir en l'existència d'una majoria "àmplia, sòlida i transversal que vol decidir el futur polític del país en un referèndum democràtic reconegut per totes les parts", Aragonès ha posat en valor que la negociació amb l'Estat "ha començat a avançar" i ha citat la concessió dels indults als presos independentistes com a exemple. Tot seguit, però, ha reconegut que "és evident que està costant molt avançar per la poca valentia del govern espanyol, que es nega a fer una proposta política per a Catalunya".

En aquest sentit, ha fet una crida a la unitat d'acció -ha fet apel·lacions constants a la necessitat de recuperar la unitat dels partidaris dels "consensos" de Catalunya, com ara l'aposta pel referèndum i l'autodeterminació, el feminisme, la urgència d'avançar en la lluita conta el canvi climàtic o la importància del català- perquè "el Govern de l’Estat no es mourà per voluntat pròpia. Es mourà per la nostra fortalesa. (...) Hem de forçar el govern de l’Estat a moure’s i que comenci a parlar de propostes que afrontin realment l’arrel del problema". I aquestes són "retirar les causes contra el president Puigdemont i la resta de polítics exiliats" i, especialment, "trobar una solució democràtica al conflicte".

Per al president de la Generalitat, si no ho fa, significarà que el Govern espanyol "no ha entès que sense una resolució democràtica i acordada a la qüestió catalana, Espanya té per davant l’autoritarisme, com tantes vegades la història ens ha demostrat". I, més explícitament, ha afegit que "si a la propera legislatura espanyola hi ha un govern del PP i VOX no serà per culpa de l’independentisme. Serà per la poca valentia de l’actual govern de l’Estat d’afrontar les grans qüestions que resten pendents per resoldre, entre elles el conflicte polític amb Catalunya".

De fet, no ha amagat que el gran repte de la legislatura és "avançar i trobar una via democràtica perquè la ciutadania decideixi" i ha reblat que "podem discutir el quan, podem discutir el com. Les fórmules i els condicionants. Però el que no podem acceptar com a resposta és que mai, mai, mai, hi haurà una via democràtica per tal que els catalans i catalanes decidim el nostre futur".

Diàleg amb els diputats al Congrés i a l'Eurocambra

Ara bé, si la negociació no avança, com és possible, ha avisat que pensa "activar tots els mecanismes de pressió per desbloquejar la negociació", el que implica prèviament "reforçar la posició catalana per forçar l'Estat a moure's i a fer una proposta". I, segons ell, la via per arribar aquí seria articular una "unitat d'acció" d'un "catalanisme modern i inconformista" que comparteixi els grans consensos catalans. Per fer-ho, ha detallat que engegarà un diàleg amb institucions i els principals actors polítics, econòmics, socials, cívics i culturals catalans per "compartir impressions i traduir aquests consensos en accions polítiques concretes".

L'iniciarà amb els diputats catalans al Congrés i al Parlament Europeu, amb la pretensió de sacsejar l'actual escenari. De moment, la unitat d'acció sobiranista sembla tan o més llunyana que fa un any i una resolució del conflicte polític amb l'Estat que passi per un referèndum acordat tampoc s'intueix a curt termini.