El Congrés ha aprovat aquest dijous per la mínima la reforma laboral, una de les mesures clau de la legislatura impulsada pel Govern espanyol i pactada amb els agents socials. La convalidació del reial decret llei pel qual s'estableix el nou marc de relacions laborals ha estat a l'aire fins pràcticament el moment de la votació, ja que malgrat que l'Executiu s'havia assegurat els vots necessaris (175 'sí' enfront de 174 'no') en sumar in extremis a UPN, el risc d'errors en la votació o la ruptura de la disciplina de vot en algun escó podia fer fracassar la norma.

De fet, la votació s'ha salvat per un sol escó: 175 vots a favor davant dels 174 en contra. I és que, finalment, els dos diputats d'UPN, Sergio Sayas i Carlos García, que aquest matí havien expressat el malestar per la decisió adoptada per la direcció del seu partit de donar suport a la reforma laboral, han decidit trencar la disciplina de vot i rebutjar la mesura.

Així ho ha admès el mateix Sayas al seu compte de Twitter: "Votem No a la reforma laboral. En política l'única cosa que no pots fer és una cosa que no puguis explicar als teus votants. Som els seus representants i a ells ens devem. Per això mai havia tingut una votació tan difícil com la d'avui però tampoc mai ho havia tingut més clar".

Però les voltes que fa la vida. Aquest resultat hauria derogat la reforma si no fos per un error d'un diputat del PP al votar telemàticament, cosa que ha provocat la celebració al Ple del Congrés com si es tractés del gol d'Andrés Iniesta al Mundial.

Suport de 10 grups

Després d'un esperat i intens debat a l'hemicicle, la legislació laboral, en vigor des de finals de desembre (el Congrés té un termini de 30 dies hàbils per convalidar o derogar els decrets llei), ha rebut llum verda gràcies als vots de PSOE (120), Unidas Podemos (34, ja que l'escó d'Alberto Rodríguez segueix sense cobrir-se), Cs (9), PDeCAT (4), Més País (2), Compromís (1), UPN (2), PRC (1), Terol Existeix (1), Nova Canàries (1) i Coalició Canària (1).

Aquesta suma, en què no hi han sigut els socis habituals i prioritaris de l'Executiu, ERC, PNB i EH Bildu, contrasta amb la majoria progressista que fa poc més de dos anys va permetre la investidura de Pedro Sánchez i els dos projectes pressupostaris de la legislatura, és a dir, els grups que han acompanyat l'Executiu (en minoria) a la major part d'iniciatives que ha tirat endavant al llarg d'aquest temps i que continuaran sent indispensables per a la resta de lleis pendents d'abordar-se.

D'aquesta manera, el resultat de la votació ha deixat un escenari atípic alhora que "puntual", segons reconeixen els diferents grups protagonistes. D'una banda, el Govern de PSOE i Unides Podem amb Cs, que governa en algunes comunitats i ajuntaments gràcies al suport de Vox, i Unión por el Pueblo Navarro, escorat a la dreta del PP i proper en alguns postulats a la ultradreta. De l'altra, ERC, PNB i EH Bildu apareixen a la mateixa foto amb els de Pablo Casado i Santiago Abascal.

Aquesta conjuntura de la majoria parlamentària d'esquerres, motivada per la imposició de la patronal CEOE de no incorporar modificacions al text per la via parlamentària, ha tingut la màxima expressió aquest dijous durant la discussió de la reforma laboral. Des de la tribuna, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha confessat sentir-se "trista" perquè el debat al voltant d'aquest assumpte s'ha situat

"Perquè davant d'ultraactivitat, prioritat de convenis o lluita contra la precarietat, jo he sentit: 'projectes personals, fum, maquillatge, que això no canvia res'... M'entristeix, els ho confesso, que la norma més important de la legislatura se substanciï en debats superficials, que no ajuden a superar el descrèdit de la política. Em sap greu que el debat se situï en el camp de les rivalitats partidistes", ha sostingut.

D'igual manera, els de Gabriel Rufián, Aitor Esteban i Mertxe Aizpurua no han dubtat a retreure a l'Executiu de coalició i al departament dirigit per Yolanda Díaz "no haver volgut negociar" millores en el marc de les noves relacions laborals ni haver complert amb allò pactat.

"No han volgut recuperar una indemnització justa davant d'acomiadaments injustos. Podien fer-ho? Sí, però ni el Govern ni el Ministeri de Treball han volgut. Primer perquè ho van prometre, segon perquè els ho proposàvem, i tercer perquè tenia els números d'esquerres per fer-ho", ha assenyalat el portaveu republicà, a més de recordar que la reforma tampoc no incorpora, entre altres qüestions, els salaris de tramitació.

La fractura entre Unides Podem i ERC a càrrec del nou estatut dels treballadors també ha repercutit a Catalunya, on En Comú Podem va amenaçar de retirar el seu suport al Govern, presidit pel republicà Pere Aragonès, si la formació rebutjava la reforma laboral. D'aquesta manera, Rufián ha retret aquesta conducta mentre que la diputada dels comuns Aina Vidal ha acusat ERC de convertir-se en el "ximple útil de la patronal catalana".

Del bloc de la investidura només Más País-Equo i Compromís, a més dels grups del Govern, han votat a favor de la norma aquest dijous. "Podria haver votat no. Entenc les raons d'ERC, Bildu o PNB. El Govern va generar tantes expectatives i ara s'han quedat curtes", ha assenyalat el diputat de la formació valenciana, Joan Baldoví, que ha reconegut que ha estat un dia "complicat".

Així mateix, la diputada de Más País-Equo, Inés Sabanés, ha subratllat que la reforma laboral no retrocedeix en drets de treballadors i recupera el diàleg social. Tot i això, davant del rebuig de l'esquerra independentista a la norma i la bretxa oberta, la parlamentària ha advertit que a partir d'aquest divendres "cal recompondre-la perquè es pot interrompre una època de canvis".

Cal veure què passarà amb les majories. Però hi ha una cosa clara: malgrat el debat generat al voltant de la norma, el més polèmic d'aquesta legislatura, i els dubtes sobre el seu futur, el nou model de relacions laborals, que substitueix la modificació introduïda per Mariano Rajoy fa deu anys, ha superat el seu examen definitiu al Congrés.