El Congrés recolza amb majoria absoluta el decret de la nova normalitat en sumar-s'hi el PP

El decret de la "nova normalitat" ha comptat amb el suport de la majoria absoluta del Congrés, en comptar finalment amb el suport del PP, a més dels vots favorables dels socis del Govern espanyol, els de Ciutadans i els del PNB. Els partits independentistes catalans -ERC, Junts per Catalunya i la CUP- s'han posicionat en contra de la seva aprovació, com EH Bildu i VOX, i Compromís s'ha abstingut. A falta de la votació final, la Cambra Baixa ha donat llum verda a la convalidació d'aquest decret que estableix les mesures de prevenció necessàries en aquesta fase de "nova normalitat" i els instruments legals i operatius per a donar una resposta coordinada davant eventuals rebrots de la Covid-19.

El PP, que ha estat dubte fins a l'últim moment, ha justificat el 'sí' per la possibilitat de millorar el text en la seva tramitació com a projecte de llei, ja que, segons la presidenta segona de la Cambra, Ana Pastor, que ha defensat la posició dels populars, es tracta d'un text "minso" i ha de completar-se. Durant la seva intervenció, en la qual ha agraït la feina del Ministeri de Sanitat i el seu titular, Salvador Illa, ha subratllat també els múltiples "errors" comesos.

En suport del decret ha sortit el PNB, per ser a més un dels quals ha intervingut en la seva negociació, segons ha subratllat el portaveu, Aitor Esteban, qui ha demanat que la vigència del decret sigui la menor possible i per això, ha dit, no veu la necessitat que es tramiti com a projecte de llei. En aquest sentit ha advertit que els qui pretenguin utilitzar aquest procediment per a fer canvis legislatius amb la finalitat de "recentralitzar i redefinir competències sanitàries" no comptaran amb el seu suport.

Ciutadans ha estat un altre dels interlocutors de l'Executiu en l'elaboració del decret, que ha defensat la seva tramitació com a projecte de llei per a poder aprofundir en la resposta davant possibles rebrots amb mesures més àgils per a adoptar confinaments localitzats, segons ha afirmat el seu portaveu adjunt, Edmundo Bal. El diputat ha criticat ERC i EH Bildu per vincular el seu vot a la negociació del Govern espanyol amb Cs i ha assenyalat que bàsicament els és igual el contagi de la malaltia si Cs està en l'acord: "Els falta cridar, 'Visqui la mort'", ha assenyalat.

Per part dels socis del Govern espanyol, ha parlat el president del grup d'Unidas Podemos, Jaume Asens, qui s'ha centrat sobretot a carregar contra Vox per anomenar-los "assassins" i "criminals" durant aquest temps, acusant el partit de Santiago Abascal d'algunes amenaces a les xarxes socials. "Mentre vostès ens apunten, uns altres ens disparen", ha assegurat referint-se al vídeo en el qual es veu un home que fa pràctiques de tir amb fotografies de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, entre altres. En assenyalar com a responsable a una persona de la seguretat de Vox, el diputat d'aquest partit Ignacio Gil Lázaro ha demanat la paraula per assegurar que això és fals, com ja va desmentir Vox, i ha demanat a Asens que ho retiri o s'informi millor.

Els partits independentistes catalans, en contra

Els partits independentistes catalans s'han posicionat en contra del decret. El diputat d'ERC Francesc Eritja ha retret al Govern espanyol que hagi despullat a les comunitats de la seva capacitat de prendre decisions i que no les hagi consensuat: "El nostre 'no' continua sent un avís per navegants. El diàleg i la negociació es practiquen diàriament". En la mateixa línia s'ha pronunciat Concepción Cañadell, de Junts per Catalunya, que ha lamentat el "paternalisme centralista" d'aquesta norma, mentre que Albert Botrán, de la CUP, ha reclamat que "no torni la recentralització que es va demostrar inútil". La portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, que també ha votat en contra del text, ha lamentat que el Govern hagi pactat aquest decret "amb la dreta", una actitud que, si bé va comprendre durant l'estat d'alarma amb excusa de "salvar vides", ara no considera justificable. 

El diputat de Joan Baldoví, de Compromís, ha defensat l'abstenció perquè aprecia signes positius del Govern com el del repartiment del fons autonòmic, però creu que encara han de millorar algunes coses.