"Crec que si es reproduís una situació similar al nazisme ens costaria reaccionar"

Aquesta novel·la corria el risc de passar com una novel·la més sobre el nazisme però no ho és. Martí Domínguez, nascut a Madrid el 1966 i crescut a València, a ‘L’esperit del temps’ exposa l’entramat científic i filosòfic del nacionalsocialisme. I a través del personatge protagonista explica com funcionava el programa nazi per a l’eugenèsia i la "regermanització", i perquè científics de primer nivell van ser còmplices del nazisme. Rigorós de mena, i connectat a les idees de la Il·lustració, Martí Domínguez alerta que els totalitarismes si no es tallen d’arrel, esclaten i resulten imparables.

Per què li va venir de gust capbussar-se en aquest tema?

L’any 2016 vaig publicar ‘La Sega’ sobre la repressió dels masovers per part del franquisme i això va implicar que encetés una línia d’investigació sobre l’anàlisi del feixisme. Però també perquè vaig anar descobrint que alguns científics que havia estudiat als llibres de text havien estat nazis, i això s’ha ocultat molt. Hi ha un blanqueig generalitzat i alguns han guanyat el Nobel o son Honoris Causa de moltes universitats. I això em va produir la primera espurna literària, aquesta gent amb aquests mèrits científics com és possible que caiguessin al parany del nazisme? I això em va fer reflexionar què hauria fet jo, si hauria estat disposat a perdre tota la meva investigació. I a partir de tot això vaig començar aquest relat.

"És molt angoixant descobrir que hi van haver tant pocs científics que s’oposaren al nazisme"

I és a través del protagonista com presenta una explicació de perquè tanta gent es va sumar al nazisme.

Realment és molt angoixant descobrir que hi van haver tant pocs científics que s’oposaren al nazisme. Els que s’hi van oposar frontalment o bé eren comunistes declarats o eren jueus. Les idees que el senyor Hitler pregonava de crear un estat més ampli basat en la gran potència industrial d’Alemanaya i basat en les estructures de la ciència i el coneixement, van engrescar als científics. Fins al 1945, Alemanya va ser una gran potència científica, el mateix Einstein va publicar els seus grans articles que canviaren la física en alemany. El problema d’Alemanya era de substrat social, hi havia unes elits burgeses i reaccionàries anticientífiques i el nazisme tenia una visió darwinista, i els científics es van il·lusionar i molts s’ho van creure.

Charles Darwin ja escrivia que un científic no havia de tenir desigs ni afectes, sinó tan sols un cor de pedra, vostè també ho veu així?

Darwin vol dir que els fets evidencien que venim dels primats. Ja sé que preferim venir dels àngels però els fets son els fets, i en aquell moment la proximitat amb els primats va causar un trastorn a moltes persones. La sensació de venir de la selva, tu et veus animal però la societat ha fet un esforç immens per allunyar-se de la naturalesa. El primer orangutan el van veure al segle XVII. Es va fer tot el possible per veure el cos com una qüestió de tràmit, és l’ànima la que puja al cel i això encara segueix, fixa’t en l’Església. Jo cada vegada que vaig per les raons que siguin a una missa i escolto em sobta la capacitat de mantenir el dogma malgrat les evidències, podrien adaptar el discurs, no? Però això és el poder, i sinó a la foguera. A Giordano Bruno el cremaren… poca broma!

"Les dones de les SS van participar activament en les polítiques de maternitat. Es van crear unes cases d’inseminació per regermanitzar  l'est amb nens "

Hi ha passatges que podrien passar per una distòpia de la Margaret Atwood, però el més esgarrifós es que això que explica, va passar. Volia jugar amb aquest cop d’efecte?

El que hi ha és una qüestió d’anar seguint un in crescendo. Alemanya necessitava créixer, les ciutats estaven molt poblades i tenien un est molt despoblat i s’enlluernen amb la il·lusió de repoblar l’est amb aris. I per això van començar les polítiques de maternitat. Quan t’imagines als nazis veus els SS, però no a les SS, les dones van participar activament en les polítiques de maternitat. Es van crear unes cases d’inseminació i també es van regermanitzar molts nens amb l’objectiu de recolonitzar l’est, a Polònia per exemple es va permetre la poligàmia i la bigàmia.

Aquest és un dels aspectes que s’ha tractat menys. Ha costat documentar-se?

Moltíssim. El tabú màxim és el sexual i els testimonis orals, aquestes qüestions no les volen tractar. I en aquest cas encara és més dramàtic perquè si féssim un anàlisi genètic de la població alemanya trobaríem una gran quantitat de gens eslaus, nens segrestats que s’han integrat perfectament, dels 200.000 nens que van ser robats a les seves famílies només en van tornar un miler.

"El nazisme és com el mite de Faust, has venut la teva ànima al diable"

"La sang és un suc molt especial com va escriure Goethe a Faust" fa dir al protagonista. Goethe és una referència que apareix sovint.

Goethe és com Cervantes per a nosaltres, pels alemanys és una referència constant. Goethe està a l’ADN dels alemanys, ell era un elitista intel·lectual. Al final el nazisme és com el mite de Faust, has venut la teva ànima al diable. T’has venut per un ideal i si has d’eliminar els tuberculosos, els afectats per les síndromes d'Aspergers i  de Down acabes amb ells. Hans Asperger el doctor que va investigar aquesta síndrome va acabar amb molts nens, i això s’ha sabut ara.

Ha construït una novel·la molt crua que no sé si es veuria amb cor de promocionar a Alemannya…

És una novel·la que si es publiqués a Alemanya produiria moltes pruïges perquè crec que els alemanys que sempre es posen la medalla d’haver fet catarsi van tenir la màniga molt ampla per oblidar-se de tot. No pot ser que els responsables dels comandos de neteja racial acabin donant classe i publicant llibres. Com tots estaven més o menys involucrats, hi ha hagut molta hipocresia… i crec que per això la cultura germànica no s’ha recuperat.

"El feixisme arrela fàcilment perquè és populista, aprofita moments de crisi social. No pots tenir la llavor latent"

Davant l’auge de l’extrema dreta arreu d’Europa, la lectura de la novel·la pot ajudar a combatre aquestes idees?

El llibre està escrit amb aquesta vocació, no ho he fet només per recrear-me en un episodi històric, és una novel·la d’idees. Soc un fillol de la Il·lustració, crec en el valor de la ciència però la ciència sense ètica és perillosa. El que crec és que quan volem oposar-nos a un moviment feixista i no ho fem des del primer moment, se’ns pot anar de les mans. La naturalesa humana és molt violenta, i malgrat les evidències no n’aprenem. Tenim un bernís que és la cultura i la moral però quan es posa en marxa la bèstia és molt dur. I el feixisme arrela fàcilment perquè és populista, aprofita moments de crisi social. No pots tenir la llavor latent, l’has d’exterminar, perquè en un moment de crisi arrela. I de la mateixa manera que Bolsonaro era un diputat i la gent es reia d’ell per les seves actituds idiotes i racials, ara és el president per a la gran desgràcia de l’Amaçònia i de la societat; i aquí de la mateixa manera tenim a Santiago Abascal amb 53 diputats. Vols dir-me que no serà el proper Bolsonaro? Posats a triar entre la dreta espanyola què preferim la marca blanca del Casado o la pota negra autèntica, alerta! Per tant, intentem aprendre del passat que ja sé que és una cosa molt dita.

I què podem fer?

Hem de ser més durs des del punt de vista dels estaments intel·lectuals d’un país, com les universitats. Sempre he cregut en una universitat política no dedicada exclusivament a l’erudició, si formem tècnics però no marquem el camí, i en moments d’inquietud social no reaccionem d’una manera contundent, passa això. Als anys 30, Espanya era molt interessant a nivell de ciència, però hi va haver purga i per això hi ha aquest retard en la ciència espanyola. Jo trobo que la universitat està massa adormida i hauria de mediar amb temes com la identitat, el que passa a Catalunya… Jo esperava que en moments més dramàtics com quan van empresonar els polítics hagueren dit alguna cosa, son presos polítics i això és intolerable en un estat. No han intervingut i quan ho facin serà massa tard perquè tindran a l’Abascal posant a dit el rector que serà un senyor de l’Opus Dei.

I com definiria l’esperit del nostre temps?

L’esperit del nostre temps és molt egoista, profundament consumista i quan es parla de l’estat del benestar es parla des de l’egoisme, estem disposats a transigir en moltes coses per mantenir el benestar i les idees no tenen pes. Els intel·lectuals i els mitjans de comunicació han perdut influència i tenim una societat basada en el plaer immediat. I crec que si es reproduís una situació similar al nazisme ens constaria reaccionar.

Caram…

També podríem parlar de la mort dels immigrants al mediterrani, algun dia serà estudiat amb horror com a les platges on moren persones ofegades d’altres prenen el sol. Hi ha un desig de mantenir l’status quo a tota costa, amb una actitud deshumanitzada. Tenim una societat buida d’idees.